De comte a monjo
Abat reformador
El 1008 és escollit abat de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà. Impulsa reforma benedictina, disciplina, arxius ordenats i un scriptorium que converteix Ripoll en centre intel·lectual: còpies de clàssics, litúrgia, ciència i història. Donarà empenta a l’arquitectura romànica: aixeca la 3a, la gran basílica de Ripoll que coneixem ara (consagrada 1032) i promou la renovació de Cuixà. Marquen estil: pedra nua, arcs de mig punt, volum i llum mesurats.
Bisbe de Vic i país en construcció
Des del 1018 és també bisbe de Vic, acumulant càrrecs per empènyer un programa: organitzar el territori. Oliba defensa les sagreres—una franja d’uns 30 passes al voltant de les esglésies on no s’hi pot combatre ni robar. A la pràctica, són nuclis segurs on neixen viles i mercats al voltant del temple.
Pau i Treva de Déu
Enmig d’enfrontaments de barons i bandositats, Oliba convoca assemblees que fixen la Pau (protecció a clergues, camperols, mercaders, béns) i la Treva (prohibició de la guerra en dies sants, Advent, Quaresma…). L'assemblea de Toluges (1027) és la primera de la que s'ha conservat l'acta, i és emblemàtica: pena d'excomunió a qui violi la Treva. No elimina la violència, però li posa límits i crea una cultura jurídica que fa país. Aquesta cultura jurídica de reunir-se nobles, clergues i poble per perdre acords és molt important perquè en aquell moment NO hi havia un estat que posés ordre, per tant va establir els fonaments en fer assemblees amb tots els estaments per acordar aspectes que afecten a tota la societat.
Els primers acords eren respecte l'ordre públic: es pacten petits Treves sense violència als camins per tal d'anar i tornar a missa el diumenge.
Mediador i estrateg polític
Oliba escriu a comtes i comtesses, recrimina abusos, arbitra litigis i intenta cosir aliances. Intervé entre Ermessenda de Carcassona i Ramon Berenguer I; pressiona per restablir l’arquebisbat de Tarragona; enllaça els monestirs catalans amb Cluny i dóna forma a una xarxa que porta prestigi i normes comunes. El 1025 estableix una petita comunitat a Montserrat, que amb el temps esdevindrà santuari cabdal.
El país del romànic
Amb Oliba, el romànic passa de ser un estil a una identitat visual: portals esculpits, campanars sobriament poderosos, claustres on s’estudia i es governa. Ripoll, Cuixà, Vic, Canigó… són pedres que parlen de poder espiritual i ordre en un món dur.
Final i llegat
Oliba mor el 1046, probablement a Cuixà. Deixa un país una mica més pacificat, millor articulat i amb una memòria escrita que el fa recognoscible. Per això se’l recorda com el pare del romànic català i el gran promotor de la Pau i Treva: va convertir la fe i l’organització en política útil.
Debat obert: La Pau i Treva va ser prou per frenar la violència feudal, o calien lleis més dures?
MÉS INFO SOBRE L'ABAT OLIBA I LA TREVA DE DÉU:
>>> Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal.
>>> Mor l'Abat Oliba, precursor de la democràcia parlamentària>>> Montserrat va nèixer fa mil anys (1025-2025). Fundació de l'Abat Oliba de Ripoll i bisbe de Vic v.2
_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada