REFLEXIONS D´UN CIUTADA MOLT DEPRIMIT DESPRES D ´HAVER LLEGIT L´ENTREVISTA DE SR. HEREU A LA VANGUARDIA.:
L´alcalde de Barcelona potser no està boix però té alguns problemes psicològics :
S´identifica amb Déu : es creu que està per sobre del bé i del mal. Es creu perfecte, omniscient , infalible i totpoderós...
Creu que està en possessió de la veritat: sols ell sap el que convé a Barcelona i prescindeig de l´opinió de la gent, per sobre de votacions parlamentaries, de la voluntad explícita dels ciutadans i del poble. No escolta.
Com a consecuencia:
Imposa dictatorialment la seva voluntad: obres faraóniques, decissions personals precipitades, etc.
Megalomanía: Gasta els diners públics sense ordre ni concert. No té sentit de la realitat. És un visionari, un elegit.
No accepta les crítiques: ni es planteja que l´assessorament és una qualitat dels bons polítics. Ho sap tot.
No té sentit del perill ni de la prudencia: no respecte els límits de la velocitat a cap nivell. Fer túnels perillosos que els tècnics especialitzats desaconsellen el fa sentir com un campió de “FORMULA 1”. Posar en perill la vida de la gent i la bona marxa de la ciutat no l´efecta. La seva frivolitat es esgarrifosa.
No té sentit de la responsabilitat ni de la consecuencia dels seus actes...Ni sentit del ridícul.
Creu que Barcelona és un model de ciutat per a tot el món, que la “marca Barcelona és potent i inigualable”, que es un ciutat neta, ordenanda, segura, amb una prostitució modèlica, i que té un alcalde que “ se mama Barcelona como nadie” i aixo fá que la ciutat tingui “el mejor rating financiero de Europa”.
Conclusió, l´alcalde Hereu està molt content d´haver-se conegut !!!! Es un cínic o un inconscient? Es la reencarnació de Neró? Està capacitat per manar? A quin món viu? Qué hem fet els catalans per mereixer aquest karma?
Joan Atribulat i Mortdepor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada