Inicis del s. IX, cap l'any 800 i pocs
(Explica què és la sobirania d'un pais i el procés català per assolir·la. Cuca de Llum)
ALBERT RIERA | @albertriera. Ara fa més
de mil anys ("Catalunya Carolíngia II", pp. 77 i 391) Guifré II, comte de
Besalú (927-957), acudia a la cort dels reis francs per sol·licitar un
precepte per al seu monestir de Sant Pere de Camprodon. Era l’última
vegada -que sàpiguem- que un rei carolingi -Lluís IV d’Ultramar
(936-954)- rebia una autoritat dels territoris comtals catalans.
Ja no hi van tornar mai més i, de fet, a
mesura que consumaven l’allunyament de la monarquia carolíngia,
accentuaven la seva independència política, governant-se ells
mateixos. D’això se’n diu sobirania i, del territori que governen, se’n
diu Estat.
Des de llavors ha plogut molt, i tot i
que ni les èpoques, ni les circumstàncies, ni els actors no són ni els
mateixos, ni segurament equiparables, els qui ens dediquem a la
història sabem que, precisament, si per alguna cosa serveix el passat
és per extreure’n elements d’anàlisi per a saber llegir i interpretar
el present i per projectar el futur, sense que hàgim d’estar condemnats a
repetir els errors.
Ara fa més de mil anys, els governants del territori català depenien d’una autoritat sobirana de iure
que era el Regne Franc, governat encara per la dinastia dels
carolingis, que l’any 751 havia destronat l’anterior dinastia -els
merovingis- des de dins, emprant com a arma de destrucció el seu
càrrec i influència com a majordoms de palau (una espècie de primers
ministres del Regne Franc) i el prestigi que havia aconseguit Carles
Martell -pare de la nova dinastia i de qui prové el nom de carolingi-
en vèncer a la Batalla de Tours (732), que va aturar l’avanç dels
sarraïns a l’Europa occidental.
El Regne dels francs, sota Hug Capet el 987
De fet, des d’aquesta batalla, el Regne
Franc ja era governat pels majordoms de palau, més que no pas pels reis
merovingis, cada vegada més debilitats. La situació es va precipitar,
doncs, amb el cop d’estat de Pipí el Breu, fill de Carles Martell,
que, amb el suport del Papa, va destronar l’últim rei merovingi,
Khinderic III, i va inaugurar la nova dinastia carolíngia.
El fill de Pipí el Breu, Carles el Gran
o Carlemany, va ampliar els dominis territorials i el poder del Regne
Franc fins que va ser coronat nou emperador del Sacre Imperi Romà
l’any 800 a Roma per part del Papa Lleó III, a canvi de la protecció de
l’Església per part de l’Imperi. Amb l’expansionisme de Carlemany i del
seu fill Lluís I el Piatós, es van incorporar al Regne Franc, i en van
esdevenir súbdits, entre d’altres, els territoris de la Septimània
(sud de l’antiga Gàl·lia) i de l’anomenada 'Marca Hispanica', al sud dels
Pirineus, que s’organitzarà en comtats governats per una autoritat
pública - comte - que era desig-nada per la cort franca.
La sobirania requeia, doncs, en la
monarquia i aquesta atribuïa les funcions públiques de govern en
funcionaris que administraven els territoris delegats en nom del rei.
Les revoltes dels territoris, les fragmentacions territorials motivades
per les successions testamentàries, i el procés de progressiva
feudalització social i econòmica, van debilitar la monarquia en un temps
d’amenaces exteriors, provinents sobretot del sud, encara en mans dels
musulmans.
A poc a poc, els comtes catalans van
abandonar el seu caràcter d’autoritat pública dependent per
desvincular-se de la monarquia, van traspassar el càrrec en herència
als fills i van convertir-se de facto en sobirans, això és independents.
El procés és molt probable que no
s’arribés a notar en una generació, perquè es va fer a poc a poc i sense
cap trauma. Senzillament, van deixar d’acudir a la cort per obtenir
privilegis que refermessin la seva autoritat pública i, de l’altra
banda, la monarquia tampoc no va ser capaç, debilitada com estava, de
reaccionar a un procés de progressiva autodeterminació dels seus
territoris més perifèrics.
El comte Guifré II de Besalú va ser
l’últim en acudir a la cort. Gairebé un segle abans, el 878, Guifré I
de Barcelona, dit “El Pilós”, havia estat el darrer comte en ser nomenat
pels francs i el primer de deixar en herència els dominis territorials
al seu fill, inaugurant la dinastia comtal de Barcelona. Darrere d’ell,
vindran la resta d’autoritats comtals, iniciant un procés gairebé
simultani d’afirmació de la sobirania de facto a tota l’antiga Marca Hispanica.
Sobirans, que no reis, perquè no va
fer falta: actuaven amb independència, no havien de donar comptes a
ningú i no els calia la coronació reial per ser sobirans. A d’altres
territoris d’Europa també es van constituir Estats governats per
prínceps que no eren reis, però que també eren sobirans i es governaven
per ells mateixos.
El procés d’independència dels
territoris catalans d’ara fa més de mil anys ens permet entendre la
idiosincràcia d’aquesta terra i dels seus governants: pragmàtics i
pactistes, prenen i afirmen per la via dels fets allò que el dret mai
no els hagués permès, ni haguessin pogut justificar. Ara fa mil anys, o
més, la independència va ser un procés polític que no va ser demanat
ni concedit, sinó exercit amb decisió i convicció; un procés polític
d’afirmació sobirana que es va traduir, des de l’inici, en estructures
d’Estat arreu del territori, sense que importés que la llei establerta
en permetés els efectes o no. Governar-se un mateix és sobirania i el
territori sobre el qual s’exerceix aquesta sobirania és estat. Així de
clar, i així de senzill !
(Aquest post ha rebut 133 visites)
Per a saber-ne més, articles relacionats:
>>>> "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J. Vicens i Vives - (Article. Característiques a tenir en compte per a determinar si ha nascut una nova nació)
>>>> "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J. Vicens i Vives - (Article. Característiques a tenir en compte per a determinar si ha nascut una nova nació)
>> El
3 d'abril del 801 Lluís el Pietós pren Barxiluna. (Enviat per Carlemany,
el seu fill Lluís pren la ciutat al califat de Còrdova, s'instaura una nova
frontera amb Al-Andalus que durarà 400 anys, la dels rius Llobregat i Cardener )
>> Llibres: història de Catalunya al voltant de l'any 1000. Els inicis de l'Estat-nació v.5 (recensions de 22 llibres de divulgació històrica, des de Guifre el Pilós entre d'altres, fins Ramon Berenguer I)
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada