Santiago Recasens ha publicat a Facebook:
Veig a molta gent enfadada amb el penós incident dels cantaires a la Sagrada Familia.
Jo en canvi, n'estic encantat perquè va mostrar quelcom important: ens tenen por. Corretgeixo: ens tenen MOLTA por, molta mes que no ens pensavem. Perquè lo de les estelades encara ho puc mig entendre (que no acceptar), però que no deixéssin cantar ni Els Segadors............ diu moooooltes coses sense necessitat de dir-les. I no tenen por de la classe política catalana a la que saben controlada, dominada i obedient. Tenen por de la SOCIETAT CIVIL perquè saben que quan deixem de fer cas d'amenaces i ens organitzem, som invencibles. Si el estado español "creu" tant en nosaltres, amb mes motiu hi hem de creure nosaltres mateixos.
Jo en canvi, n'estic encantat perquè va mostrar quelcom important: ens tenen por. Corretgeixo: ens tenen MOLTA por, molta mes que no ens pensavem. Perquè lo de les estelades encara ho puc mig entendre (que no acceptar), però que no deixéssin cantar ni Els Segadors............ diu moooooltes coses sense necessitat de dir-les. I no tenen por de la classe política catalana a la que saben controlada, dominada i obedient. Tenen por de la SOCIETAT CIVIL perquè saben que quan deixem de fer cas d'amenaces i ens organitzem, som invencibles. Si el estado español "creu" tant en nosaltres, amb mes motiu hi hem de creure nosaltres mateixos.
Us he parlat ja insistentment del poder que te la societat civil, d'algunes de les organitzacions que porten ja temps fent feina amb discreció, i de l'extraordinari talent que tenen moltes de les persones que estàn fent la feina "silenciosa". No els coneixeu, però per el meu activisme jo n'he conegut personalment a alguns, i son en veritat gent molt competent i dedicada.
Recordeu el que també us repeteixo constantment, tant en nom propi com en les ponències d'Indi Àgora: mai des de 1714 el Reino de España ha estat tan dèbil i vulnerable com ara, i mai des de 1714 Catalunya ha tingut cartes tan guanyadores com ara.
Properament publicaré un post que estic preparant amb molta cura sobre un passat article del Notari Juan José López Burniol. ¿Ens mereix credibilitat? Molts sabeu que el meu pare era notari, i el Notari Lopez Burniol era un bon amic de la familia. No tinc perquè estar políticament d'acord amb ell, però hi ha una cosa que SI us garanteixo: no parla per parlar, i quan vaig llegir el seu article se'm van activar totes les antenes.
Doneu-me temps a que estructuri be el meu escrit, posi els punts i les comes en el lloc correcte, i sobretot SOBRETOT, repassar-ho tot les vegades que calgui abans de prémer la tecla "enter" per poder-vos oferir una conclusió no pas infal·lible, pero si informada, reflexionada, objectiva i raonada.
En cap moment no vull donar falses esperances, però estic veient i escoltant certes coses que em desperten la sospita que, malgrat els botiflers que tenim tan a La Generalitat com al Parlament, ho tenim molt mes a tocar ARA que no pas al 2017. La clau de tot serà que els catalans no ens deixem manipular i no ens creguem ni una paraula del que "la autoridad competente" ens voldrà vendre decorat amb un llacet rosa.
Seguirem parlant.........
Santiago Recasens
PD: per cert, cardenal Omella, el Sr. Gaudí es deia ANTONI, no Antonio. Fins i tot el Sant Pare ho sabia.
Potser li caldria a vostè sortir mes del Palau Episcopal i veure una mica de món
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada