Levitsky i Ziblatt
El cop diabòlic de les dretes als òrgans constitucionals de l'Estat s'ha tancat sobre si mateix, en un cercle demencial, en el qual el Partit Popular té el suport de tots els peons que prèviament ha col·locat en les institucions. Les democràcies "s'erosionen lentament, en passos amb prou feines apreciables", diuen els prestigiosos politòlegs nord-americans autors de Cómo mueren las democracias i també que els partits polítics són els guardians de les democràcies, els encarregats que això no passi. És evident que el Partit Popular, amb Casado o amb Feijóo, ha renunciat a jugar aquest paper i s'ha convertit en un actor més en la subversió de l'ordre constitucional que afirma defensar. Digues de què presumeixes...
La Constitució Espanyola ORDENA que aquest mes d'aquest any es renovi un terç dels membres del Constitucional, el mandat dels quals ha caducat. Ho ordena. No és un dret que assisteixi aquelles institucions cridades a fer-ho legalment, sinó que és un mandat que han de complir. Aquell mandat exigeix que el govern espanyol designi dos nous membres i el CGPJ dos més. Tornarem a repetir que això no és un repartiment de cromos, que el TC, encara que es digui així, no forma part dels tribunals de justícia ni del Poder Judicial, que és una altra cosa: un òrgan creat per la Constitució perquè la interpreti, és a dir, un òrgan que amb reflex de la societat interpreti en el seu context els articles de la carta magna. Aquesta interpretació és política, reflex de la societat i del temps que es viu, i per això els designadors són directament el Govern, el Congrés, el Senat i el CGPJ, és a dir, els tres poders de l'Esel Senat i el CGPJ, és a dir, els tres poders de l'Estat. No hi ha res a discutir aquí.
El PP ha decidit subjugar i violar els mandats constitucionals perquè no arribin a les institucions aquells que per dret hi haurien d'arribar
Així és com el president sortint del Tribunal Constitucional González-Trevijano està fent servir de manera soterrada el poder que encara manté per impedir la renovació, en la qual marxarien ell i tres magistrats més amb el mandat caducat. Seguiu-me en el cercle diabòlic. El govern espanyol està disposat a nomenar els dos magistrats que li corresponen en temps i forma, encara que el CGPJ en principi no podia fer el mateix. Sorgeixen llavors les veus jurídiques que diuen que "la Constitució diu que es renovarà per terços, així que si no es nomena tot el terç, els quatre, no hi pot haver renovació". El govern té un informe jurídic que diu que no necessàriament ha de ser així —i una sentència del mateix TC que així ho recull— i estava disposat a tirar endavant amb el nomenament, però segons les fonts internes que ho coneixen bé, el mateix González-Trevijano hauria fet saber al govern que si fan aquests nomenaments, no es permetrà que prenguin possessió. Per a això podria fer servir un parell de maniobres aparentment legals, però que suposen un bloqueig institucional amb condicions, un xantatge, vaja. Una seria no convocar ple per rebre els designats fins que el CGPJ no fes les seves dues designacions —que bloquejaran— i l'altra seria convocar-lo, però no donar-los el plàcet. La llei només preveu que el ple del Constitucional revisi els requisits formals dels candidats, però no que el ple decideixi si un òrgan constitucional com el govern pot exercir la seva potestat de nomenar sense "pactar" la seva agenda amb un Poder Judicial amb un mandat caducat.
___
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada