"El record del rei Jaume I", per Vicent J. Escartí. Editorial Afers.
- Entrevista al catedràtic de literatura medieval i moderna que ha escrit 'El record de Jaume I (segles XIII-XXI)' sobre el reconeixement del rei conqueridor que avui fa 750 anys que es va morir
-
Vilaweb - Esperança Camps - 26.07.2026
Avui fa 750 anys que es va morir, probablement a Alzira, el rei Jaume I, el rei conqueridor, el rei a partir del qual es pot explicar la catalanitat del nostre país. A desgrat que les autoritats actuals no han organitzat ni actes d’homenatge ni de record, el rei en Jaume ha tingut molt de predicament de cap a cap de la història. El fet que ell mateix escrivís la seua biografia al Llibre dels feits ha contribuït a mitificar-ne i magnificar-ne la figura. A partir del llibre, cada època l’ha escrit i l’ha recordat d’una manera concreta.
Tot això ho ha estudiat Vicent Josep Escartí, catedràtic de literatura medieval i moderna de la Universitat de València, que acaba de publicar El record del rei Jaume I (segles XIII-XXI) (Ed. Afers). És un llibre ple de cites, d’autors pràcticament coetanis amb el rei fins als nostres dies. D’aquesta manera podem comprovar quina ha estat la recepció del personatge en cada època històrica. La conclusió és que “sense Jaume I res no es pot explicar. Res no seria igual a València, a les Illes o al Principat de Catalunya.”
—Tinc una amiga del Principat que em diu que la fascina la devoció valenciana cap a Jaume I. Quin és l’origen d’aquesta fascinació?
—La fascinació cap a Jaume I és evident i passa igual a Mallorca. És el rei fundador, és el rei dels orígens, és el rei que crea els nostres respectius països. Quan la historiografia busca quins són els orígens de cada comunitat humana, en el cas valencià és Jaume I, i en el cas mallorquí, també. Passa que a Mallorca després heu tingut el Regne Privatiu de Mallorca i això també ha col·laborat a crear uns altres referents. En el cas valencià, Jaume I és el gran referent del país i de tot allò que és valencià.
—Perdura perquè és el gran referent? O és el gran referent perquè perdura la seua figura?
—Sense Jaume I no es pot explicar res. El rei comença el seu regnat esessent un infant que no té on caure mort, i l’acaba havent incorporat més territori al que havia heretat, i construint la Corona d’Aragó, que perviuria fins al 1707 o 1710, amb els Borbons. Amb la guerra de Successió. I una altra cosa important que no podem perdre de vista: ell és el constructor del domini lingüístic. Durant el seu moment de regnat és qui promou aquelles repoblacions.
—En el vostre llibre citeu i parleu moltes voltes del Llibre dels feits. A banda de la importància de saber què va fer el rei, i com ho va fer, no sé si el llibre ha col·laborat en el procés de fascinació.
—Sense aquella autobiografia del rei no ens el miraríem igual. És molt diferent veure la història d’un personatge medieval a través de la documentació freda i administrativa, que veure-la a través de les seues paraules. El Llibre dels feits te l’acosta. El rei et parla a l’orella. El rei t’explica la seua vida en una tertúlia amable, amb tensions, amb escenes dramàtiques, amb diàlegs. El rei sap narrar molt bé. El llibre dels feits és molt oral, és una explicació que fa algú quan ja és gran, i que conta com recorda aquells episodis que l’han marcat. marcat. Qui el va escriure va ser un col·laborador seu, o uns col·laboradors en la cancelleria. O el seu fill, que era el bisbe Jaume Sarroca. Això ja és una cosa secundària, perquè el que jo sempre destaque del Llibre dels feits és que la veu que hi sents és el rei. Ningú no s’atreviria a suplantar al rei. És el rei qui et parla. Per tant, és un privilegi.
—Si haguéssem de qualificar el Llibre dels feits amb els paràmetres actuals, què seria? Una biografia? Una autoficció?
—És un llibre de memòries. El rei no és fantasiós, no és un literat. No li importen molts aspectes de la seua vida que altres sí que haurien aprofitat per a dotar-los de més dramatisme. Per exemple, no hi apareixen escenes de palau, ni festes… Al rei li interessa contar els fets, les gestes militats, sobretot, que construeixen el seu país, el seu estat. Podem veure, per exemple, com se li escapa la conquesta de Mallorca perquè la noblesa catalana entra a sac amb tots els interessos que tenia. En canvi, en el cas cas valencià, per mantenir el poder, ho controla personalment i pacta en secret, amb els valencians, la rendició de la ciutat. Només ho saben ell i la seua dona, Violant d’Hongria. És ell qui vol controlar la rapinya pròpia de la conquesta, i això li permetrà tenir uns ingressos. De menut era un rei pobre, però construeix construeix un sistema econòmic que permet que la monarquia aragonesa es puga enfrontar, en les successives generacions, a la conquesta de Sicília, a la incorporació del sud valencià al territori de Regne de València, que es puga plantejar fer una croada contra Almeria…
(llegir-ho tot a:)
>>> https://www.vilaweb.cat/noticies/vicent-j-escarti-haurien-de-llegir-la-cronica-de-jaume-i-sacabarien-els-drames-i-els-blavers/?fbclid=IwdGRjcATT71FjbGNrBNPrq2V4dG4DYWVtAjExAHNydGMGYXBwX2lkDDM1MDY4NTUzMTcyOAABHhTQamuEF_YGsPjJ89uzdALbjBpmKrCDZxeTLOHWGoZW87OS4QGAC8q8VGrq_aem_H98B1_Mg58sg0RUKOBzJ-Q
....
ALTRES LLIBRES SOBRE JAUME I EL CONQUERIDOR:
Jaume I, història i mite d'un rei". Stefano Maria Cingolani. Edicions 62. Barcelona. 2009.
Sinopsi de Jaume I:
La gran biografia d'un dels personatges clau de la nostra història.
El
rei Jaume I és la figura central en la història dels països que van
formar la Corona d'Aragó. Ell mateix va voler que així fos considerat i,
per això, va dictar personalment un llibre d'història, la seva
autobiografia, el
Llibre dels fets, perquè les seves gestes quedessin
gravades per sempre en la memòria futura. Però, ¿què hi ha de veritat en
aquest llibre? Rei de personalitat complexa, a vegades turmentada,
sempre fortíssima, Jaume I, gran polític, va tenir una precoç
sensibilitat pel que fa al valor de la seva imatge pública i a la
importància de la seva comunicació. Prendre, doncs, El llibre dels fets
com un relat històric ajustat a la realitat, com han fet la majoria
d'historiadors antics i moderns, pot haver forjat una imatge esbiaixada
de Jaume I. Lluny de tota celebració retòrica, ara, per primer cop,
Stefano Maria Cingolani fa una revisió crítica d'El llibre dels fets, i
presenta una nova biografia de Jaume I en què aprofundeix en els detalls
més íntims de la seva psicologia i de la seva acció, tot fent emergir
un rei diferent al que estem acostumats, un rei inèdit i, alhora, més
viu,
humà i proper. [Hi ha del mateix autor un mateix llibre però de l'any 2009, encara no sé la diferència]
.....
"Darrers anys i mort de Jaume I" Josep-David Garrido i Valls. Editorial Dalmau. Col•leció Episodis de la Història n. 379. Barcelona. 2026. (96 pàgs).
Igualment com el llibre "El record del rei Jaume I", de Vicent J. Escartí aquest ha estat escrit en motiu del 750 aniversari de la seva mort.
El llibret té la mida de mig din-5, l'autor és un conegut historiador valencià de qui ja hem llegit altres llibres com la biografia de Martí l'Humà, que ens va agradar força. Tota la Col•lecció d' "Episodis de la Història" és molt ben triada i d'autors especialistes del tema, i l'exposen pel gran públic, per a la divulgació.
.....
"Les dones de Jaume I". Maria Carme Roca. Ed. La Esfera dels Llibres. 2008.
Avui, 27 de juliol de 2026, fa 750 anys de la mort de Jaume I, una egrègia figura que cal ser recordada.
L'any 2008, quan feia 800 anys del seu naixement, vaig publicar "Les dones de Jaume I" (Editorial L'Esfera dels Llibres), el meu petit homenatge a una figura nostrada, espectacular. I un reconeixement a elles, les grans oblidades: Elionor de Castella, Aurembiaix d'Urgell, Violant d'Hongria, Blanaca d'Antillón, Berenguera Ferrandis, Guillema de Cabrera, Teresa Gil de Vidaure, Berenguera Alfonso, Sibil·la de Saga...
De totes, i d'acord al que se'n pot extreure de "Llibre dels feits del rei En Jaume", va ser la arrauxada i orgullosa Aurembiaix d'Urgell.
In memoriam.
....
"Jaume I el Conqueridor" per Ferran Soldevila. Editorial Base. Col•leció Petits Grans Clàssics de la Història. (160 pàgs) (Llibret per a la divulgació històrica pels que comencen sense cap base)
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 1894-1971).
Se’l considera un dels més destacats historiadors de Catalunya. Fou
professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1931-1938) i membre
de l’Institut d’Estudis Catalans (1947). Les seves obres més importants
són Història de Catalunya (1934-1935), nova edició ampliada en 1962-1963) i la monumental Historia de España (1952-1959), la primera gran síntesi del passat espanyol que incideix en el paper de la història de la perifèria peninsular.
És autor de diverses biografies de Jaume I i de Pere el Gran: Vida de Jaume I el Conqueridor (1958), Vida de Pere el Gran i d’Alfons el Liberal (1963), Els primers temps de Jaume I (1968). Va dirigir l’obra Un segle de vida catalana (1961), que va tenir una gran difusió, Història dels catalans (1961-1970) i Moments crucials de la història de Catalunya,
conjuntament amb Jaume Vicens i Vives (1962). Bona part dels millors
historiadors catalans dels nostres dies es reclamen deixebles de
Soldevila.
Aquesta n'és una edició del 1969, Editorial Aedos. (348 pàgs.)
..
Dades d'una edició del 2008 del mateix llibre:
....
Caldria afegir (entre els llibres de la divulgació més básica) aquest llibret que explica com Jaume I va fer diferents assatjos fins trobar com constituir el Consell de Cent de Barcelona. Primer eren 200 consellers i 5-6 d'entre ells els que tenien càrrecs ejecutius I representatius... Va anar canviant 4 o 5 cops fins trobar les proporcions de consellers en els dos organismes que tinguèssin més bons resultats.
"El Conselll de Cent de la ciutat de Barcelona" per Jaume Dantí i Riu. Col•lecció Episodis de la Història n.332.(Aquest post ha rebut 37 visites)
humà i proper. [Hi ha del mateix autor un mateix llibre però de l'any 2009, encara no sé la diferència]
