La falta de suelo, la política y la burocracia. Se ha acumulado 5 años de construcción insuficiente. Consideran que hay que duplicar el ritmo de construcción.
(Aquest post ha rebut 32 visites)
31 d’agost del 2026
El poeta Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sant Quirze de Safaja,1942)
Tal dia com avui, el 30 d'agost de 1910 – Va néixer a Lleida el poeta Màrius Torres i Perenya
(Lleida, 30 agost 1910 – Sant Quirze Safaja, Moianès, 29 desembre 1942)
Poeta. Era fill del polític d’esquerres Humbert Torres i Barberà, i germà de Víctor. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Visqué molts anys al sanatori de Puigdolena a Sant Quirze Safaja, on morí de tuberculosi. En aquella època la tuberculosi no tenia cura, però en alguns casos amb exposició a moltes hores de sol es curava, era l'única possibilitat. A més s'encomanava a d'altres persones fàcilment, d'aquí que s'estigués al sanatori de Puigdolena.
La malaltia i el sentiment de la guerra civil fan de la mort una presència constant en la seva poesia. D’altra banda, hi ha alhora un sentiment religiós molt personal i que ha estat força discutit des dels angles ortodox i heterodox.
Les "Poesies de Màrius Torres" (Mèxic, 1947, reeditades a Barcelona diverses vegades, amb successives incorporacions de poemes inèdits) han gaudit de molta popularitat. El tema de l’amor hi es també una constant, tractat amb serenor i enmig d’un simbolisme sovint inextricable.
Independent, fill encara del noucentisme, és un dels poetes més purament lírics de la postguerra.
(Fotografia: https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0rius_Torres_i_Perenya. Monument de Màrius Torres a Lleida (2008) )
Història de l'inici del Regne de Sicília per Pere II el Gran, fill de Jaume I. Recull de nou entrades sobre la conquesta de Sicília.
📜 L'any 1262 l'infant Pere, fill del rei Jaume i el Conqueridor, es casà amb Constança, filla de Manfred I de Hohenstaufen, rei de Sicília.
El matrimoni estrenyé llaços amb els Hohenstaufen sicilians i afavorí els interessos dels mercaders catalans, que buscaven consolidar la ruta de les Illes cap a l'Orient.
Constança vingué acompanyada d'un seguici de donzelles i patges del seu regne.
Entre aquests, el petit Roger de Llúria, qui es crià a la cort i -segons diu Muntaner- aprengué "del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de València tot ço qui bo ne bell era".
Temps més tard, arran de les tensions entre el papat i els reis de Sicília, que també regien sobre la Pulla, Calàbria i Nàpols, o sigui, la meitat sud d'Itàlia, el pontífex feu venir Carles d'Anjou, germà de Lluís IX de França i primer comte francès de Provença, per enfrontar-se als Hohenstaufen.
L'any 1266, a Benevento, el rei Manfred de Sicília caigué derrotat per les forces angevines. En la batalla també morí el cavaller Ricard de Llúria, pare de Roger.
En poc temps Carles d'Anjou s'apoderà del regne de Sicília i traslladà la capital de Palerm a Nàpols, causant gran malestar entre els sicilians.
L'any 1282 esclatà a Palerm la revolta de les Vespres Sicilianes contra l'usurpador Carles d'Anjou i els francesos de la ciutat foren massacrats pels carrers.
La flamarada s'estengué per l'illa i els sicilians, tement la reacció de Carles d'Anjou, cridaren l'ara rei Pere II d'Aragó, marit de Constança, la darrera Hohenstaufen siciliana, per a què els alliberés, prometent-li el tron.
El rei Pere, que es trobava -casualment- amb un gran estol davant la ciutat nord-africana d'Alcoll per cobrar-li tributs, feu vela cap a Sicília i desembarcà a Tràpena el 30 d'agost.
L'ofensiva catalano-aragonesa fou comandada per Roger de Llúria, que s’havia convertit en "lo pus perfet català" i en un almirall brillant.
A finals de setembre, Carles d'Anjou s'hagué de retirar a Nàpols i els angevins perderen Sicília i Malta a mans de l'host catalano-aragonesa.
A Palerm, l'antiga capital del regne, Pere el Gran i Constança foren aclamats reis de Sicília i l'illa s'incorporà als dominis de la corona.
El matrimoni estrenyé llaços amb els Hohenstaufen sicilians i afavorí els interessos dels mercaders catalans, que buscaven consolidar la ruta de les Illes cap a l'Orient.
Constança vingué acompanyada d'un seguici de donzelles i patges del seu regne.
Entre aquests, el petit Roger de Llúria, qui es crià a la cort i -segons diu Muntaner- aprengué "del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de València tot ço qui bo ne bell era".
Temps més tard, arran de les tensions entre el papat i els reis de Sicília, que també regien sobre la Pulla, Calàbria i Nàpols, o sigui, la meitat sud d'Itàlia, el pontífex feu venir Carles d'Anjou, germà de Lluís IX de França i primer comte francès de Provença, per enfrontar-se als Hohenstaufen.
L'any 1266, a Benevento, el rei Manfred de Sicília caigué derrotat per les forces angevines. En la batalla també morí el cavaller Ricard de Llúria, pare de Roger.
En poc temps Carles d'Anjou s'apoderà del regne de Sicília i traslladà la capital de Palerm a Nàpols, causant gran malestar entre els sicilians.
L'any 1282 esclatà a Palerm la revolta de les Vespres Sicilianes contra l'usurpador Carles d'Anjou i els francesos de la ciutat foren massacrats pels carrers.
La flamarada s'estengué per l'illa i els sicilians, tement la reacció de Carles d'Anjou, cridaren l'ara rei Pere II d'Aragó, marit de Constança, la darrera Hohenstaufen siciliana, per a què els alliberés, prometent-li el tron.
El rei Pere, que es trobava -casualment- amb un gran estol davant la ciutat nord-africana d'Alcoll per cobrar-li tributs, feu vela cap a Sicília i desembarcà a Tràpena el 30 d'agost.
L'ofensiva catalano-aragonesa fou comandada per Roger de Llúria, que s’havia convertit en "lo pus perfet català" i en un almirall brillant.
A finals de setembre, Carles d'Anjou s'hagué de retirar a Nàpols i els angevins perderen Sicília i Malta a mans de l'host catalano-aragonesa.
A Palerm, l'antiga capital del regne, Pere el Gran i Constança foren aclamats reis de Sicília i l'illa s'incorporà als dominis de la corona.
MÉS SOBRE EL REGNAT DE PERE II EL GRAN I L'ALMIRALL ROGER DE LLÚRIA:
· vídeo >>> https://youtu.be/icMGkUgCYi4?is=YPTX-96_2rptXJrE
· Un programa de ràdio explica la invasió francesa, la derrota de les naus de subministre de l'exèrcit francés per l'estol de Roger de Llúria a la Batalla de les Illes Formigues, i la retirada de l'exèrcit francés pel Coll de Panissars. Això passà entre el 28 de juliol i el 3 de setembre de 1285. (55 minuts):
· Post curt sobre la continuació de la història de Sicilia amb els fills de Pere II el Gran:
(Aquest post ha rebut 31 visites)
30 d’agost del 2026
Palma de Mallorca torna a protestar pacíficament contra l'excés de turisme: "les cadires a la fresca"
Una cadena de cadires a la fresca contra la massificació.
>>> https://www.facebook.com/share/r/1CSBCYiUkW/
(Aquest post ha rebut 24 visites)
Espanya té el pitjor tercer salari real de la Unió Europea
El tercer pitjor salari real descomptant la inflació
MES NOTÍCIES SOBRE EL SALARI REAL A ESPANYA:
>>> Cuanto ha subido el salario real en España des de 1994 ?, cliqueu
(Aquest post ha rebut 36 visites)
Comentaris a l'article no publicat de López Burniol. Quina mena d'estat rumia en Pedro Sánchez per després de liquidar l'actual rei? per Carles Valbuena a NetInformació
>>> https://youtu.be/zNu8_WGkBMo?is=La3D1Z28327Jw-fH
INFO DEL CITAT ARTICLE DEL NOTARI LÓPEZ BURNIOL, FINS ARA ARTICULISTA DE LA VANGUÀRDIA:
(Aquest post ha rebut 28 visites)
29 d’agost del 2026
26 d’agost del 2026
Robert Amsterdam, abogado: “Hacienda tiene comportamientos mafiosos, como oprimir y confiscar.”
“Hacienda tiene comportamientos mafiosos, como oprimir y confiscar.”
Robert Amsterdam y Christopher Wales denuncian en una entrevista con ON ECONOMIA las prácticas de la Agencia Tributaria y el clima de miedo que, según explican, existe entre contribuyentes y asesores.
Entre sus críticas: bonus ligados a la recaudación, obligación de pagar antes de poder discutir una liquidación y procedimientos que pueden alargarse durante años.
Amsterdam y Wales reclaman un cambio profundo en el funcionamiento de Hacienda y advierten del impacto que estas prácticas tienen sobre ciudadanos, autónomos y empresarios.
¿Puede una Administración que debe actuar con imparcialidad funcionar mediante incentivos a la recaudación?
Robert Amsterdam y Christopher Wales denuncian en una entrevista con ON ECONOMIA las prácticas de la Agencia Tributaria y el clima de miedo que, según explican, existe entre contribuyentes y asesores.
Entre sus críticas: bonus ligados a la recaudación, obligación de pagar antes de poder discutir una liquidación y procedimientos que pueden alargarse durante años.
Amsterdam y Wales reclaman un cambio profundo en el funcionamiento de Hacienda y advierten del impacto que estas prácticas tienen sobre ciudadanos, autónomos y empresarios.
¿Puede una Administración que debe actuar con imparcialidad funcionar mediante incentivos a la recaudación?
(Aquest post ha rebut 33 visites)
Euro digital (CBCD), el poder de que s'implanti o no el tenen els ciutadans, tot i que no en som conscients
...qué miedo que te puedan decir: "como ya has completado tu huella de carbono no puedes comprar más diesel"...
>> https://www.facebook.com/share/r/1BtMZRxwW9/
(Aquest post ha rebut 31 visites)
Vídeo on es veu millor els cops innecessaris i gratuïts al xicot que portava una estelada a la cua d'accés al camp abans d'un partit Elx-Barça. Ha quedat tot gravat. No poden negar-ho. El Bsrça assumirà la defensa del menor d'edat agredit.
>>> https://www.facebook.com/share/v/1Bnb4Nt4cH/
És legal portar estelades als camps de futbol, des del cas del 2016:
>>> https://www.facebook.com/share/r/19VAZC3Q6V/
(Aquest post ha rebut 19 visites)
Cataluña y la cuestión catalana, conferencia de Ramón Cotarelo. Naciones del estado español. Descripción histórica de Catalunya, sus leyes, lengua, cultura, anteriores a la española.
(Aquest post ha rebut 31 visites)
(Aquest post ha rebut 27 visites)
25 d’agost del 2026
López Burniol certifica les profecies de Deulofeu: Espanya camina cap a la seva liquidació. Article que La Vanguàrdia no li publica, i el despedeixen del diari.
El Grup Godó i La Vanguardia entren en pànic amb Burniol
El Grup Godó no s’atreveix a publicar un article del seu notari de referència on adverteix de la fi de la monarquia, la pèrdua imminent de Ceuta i Melilla, i la balcanització definitiva de l'Estat entre el 2027 i el 2029.
La República - 23.08.2026
El Grup Godó i La Vanguardia entren en pànic amb Burniol,
ha tallat en sec i de forma fulminant la històrica relació col·laborativa amb el notari de referència de l’ordre establert Juan José López Burniol. El motiu? Un article d’opinió titulat “La revancha” que la direcció de La Vanguardia s’ha negat en rodó a publicar. El text, que ha acabat corrent com la pólvora a través de WhatsApp, és un avís apocalíptic que connecta de ple amb la famosa ‘Matemàtica de la història’ d’Alexandre Deulofeu: Espanya es troba a les portes de la seva desintegració definitiva, fixada pel farmacèutic i historiador empordanès al voltant dels anys 2027, 2028 i 2029
Una censura opaca a finals d’agost
El mateix López Burniol ha confirmat la ruptura irreversible a través d’un missatge privat enviat als seus contactes. Segons detalla, el director del diari, Jordi Juan, d’acord amb l’editor Javier de Godó, li va comunicar la “retirada de l’article” i la suspensió de la relació laboral aprofitant “el moment opac” de finals d’agost per rebaixar l’impacte mediàtic. Burniol, lluny de callar, ha llançat el text a les xarxes en un intent desesperat de “defensar Espanya com a nació.
El tàndem Zapatero-Sánchez i la Tercera República
L’article censurat acusa directamaent els presidents Rodríguez Zapatero i Pedro Sánchez d’orquestrar una “revenja” històrica des del propi poder per liquidar el sistema monàrquic actual. Segons Burniol, l’objectiu real d’aquesta aliança és enderrocar el Rei Felip VI, derogar la Constitució del 1978 i instaurar una Tercera República presidencialista, plurinacional i confederal. Per al notari, aquest disseny institucional suposarà la mort automàtica d’Espanya com a nació, dividint el país en dos bàndols enemics irreconciliables separats per “un maldito muro”.
El “Desastre final”: La pèrdua de Ceuta i Melilla
La crònica de Burniol es torna encara més fosca en l’àmbit geopolític. Vaticina que el xoc civil intern coincidirà en menys d’un any amb l’esclat de la crisi de Ceuta i Melilla. El text assegura de forma contundent que el Marroc s’annexionarà aquests territoris “ben aviat” a causa d’una política exterior espanyola que titlla de “demencial”. Burniol augura un nou “Desastre del 98” on Espanya perdrà tota la seva influència geopolítica, quedarà completament sola i abocada al “penya-segat”.
López Burniol dóna la raó a Deulofeu
Aquest escenari de col·lapse institucional, pèrdua territorial i ruptura civil valida fil per randa les teories d’Alexandre Deulofeu. L’intel·lectual de Figueres va predir amb precisió matemàtica la caiguda dels grans imperis i va fixar caducitat per a l’estat centralista espanyol. Segons Deulofeu, el col·lapse definitiu i la fragmentació d’Espanya tindran lloc en el tram final d’aquesta dècada, concretament entre els anys 2027, 2028 i 2029. Amb la seva expulsió de l’altaveu del Grup Godó, López Burniol no només trenca amb l’establishment, sinó que es converteix en el darrer profeta d’una liquidació estatal que el calendari de Deulofeu ja ha començat a marcar.
L’aliança amb la “Matemàtica de la Història” d’Alexandre Deulofeu
L’element més delirant de la nova narrativa de Burniol és el seu encaix mil·lenarista amb les teories d’Alexandre Deulofeu. En situar el xoc civil definitiu de manera imminent, el notari valida de forma implícita la mística ‘Matemàtica de la història’. Aquesta teoria, enunciada pel farmacèutic de Figueres, defensa que els imperis duren exactament 550 anys i les civilitzacions tenen cicles matemàtics fixos, datant la desintegració absoluta de l’Estat centralista espanyol entre els anys 2027, 2028 i 2029.
Amb un to gairebé messiànic, l’articulista tanca el seu pamflet implorant un “miracle” i la intervenció d’un líder a l’estil de Charles de Gaulle o Winston Churchill per salvar la pàtria.
(Aquest post ha rebut 36 visites)
"Entran en Ceuta y ningún policía pega ni hace nada, y de repente a un chaval del Barça van todos a por él. No lo entiendo"
>>> https://www.facebook.com/share/r/14ojCgmTKsV/
Ahir a Elx, agents antidisturbis van apallissar un aficionat del Barça per portar una estelada.
Abans del partit contra l'Elx, agents de la Policia Nacional espanyolada van requisar estelades als aficionats blaugranes que feien cua per entrar al Martínez Valero.
Un jove, després que li retiressin la bandera, va rebre diversos cops de porra i va acabar a terra; quan va respondre colpejant un agent, el van detenir. Altres aficionats van acabar en un centre hospitalari per cops rebuts durant les càrregues per separar les dues aficions.
El FC Barcelona, en comunicat oficial, va qualificar la detenció de desproporcionada i va reivindicar que l'estelada és un símbol legal, l'exhibició del qual no es pot considerar per si sola una incitació a la violència.
Queda poc per les eleccions municipals i per les generales espanyoles. Partits que ara fan 'postureig' amb aquest tema, pactaran amb el PSOE als Ajuntaments i al Congreso. Fa anys que ho fan.
No tenen cap credibilitat mentre donen estabilitat a qui apallissa catalans.
Abans del partit contra l'Elx, agents de la Policia Nacional espanyolada van requisar estelades als aficionats blaugranes que feien cua per entrar al Martínez Valero.
Un jove, després que li retiressin la bandera, va rebre diversos cops de porra i va acabar a terra; quan va respondre colpejant un agent, el van detenir. Altres aficionats van acabar en un centre hospitalari per cops rebuts durant les càrregues per separar les dues aficions.
El FC Barcelona, en comunicat oficial, va qualificar la detenció de desproporcionada i va reivindicar que l'estelada és un símbol legal, l'exhibició del qual no es pot considerar per si sola una incitació a la violència.
Queda poc per les eleccions municipals i per les generales espanyoles. Partits que ara fan 'postureig' amb aquest tema, pactaran amb el PSOE als Ajuntaments i al Congreso. Fa anys que ho fan.
No tenen cap credibilitat mentre donen estabilitat a qui apallissa catalans.
👉 https://antiburocracia.cat/newsletter/
(Aquesta entrada ha rebut 25 visites)
23 d’agost del 2026
Habitatge. Preus de construcció i venda d'habitatges VPO , per José Elías
TRANSCRIPCIÓ:
> preu de compra d'un solar per Vivenda de Protecció Oficial (VPO) = 500 €/m2
> preu de construcció = 2000 €/m2
> preu de venda al públic = 2500€/m2
> preu de venda al públic d'un habitatge de 100 m2 = 250.000€
> la gent compra o no un pis depenent si pot pagar o no la quota de la hipoteca. Aquest és un factor limitant.
> Una de les condicions per l'obtenció d'una hipoteca: tenir estalviat el 20% del preu de compra. Aquest és un altre factor limitant per a la compra d'un pis.
>>> però l'Administració ha decidit pel seu compte que els pisos VPO s'han de vendre a 2.200€/m2. NO han mirat ni la inflació dels darrers 3 anys, ni els costos de construcció d'habitatges VPO. Resultat: el constructor ni tan sols cobreix els costos!!
> van tan buscades que el sorteig es fa davant de notari!!!
> si vosté hagués d'invertir els seus diners a on ho faria?: construiria habitatge lliure o habitatges VPO??
>>> Si la manca d'habitatges és realment una emergència nacional, per què s'entesten d'aquesta manera???
>>> https://youtube.com/shorts/e_FJe8deMtI?is=wLsVhGhHE27IkjgF
(Aquest post ha rebut 28 visites)
ADIF privilegia la red catalana de cercanías con la mitad de su gasto en mantenimiento.
ADIF privilegia la red catalana de cercanías con la mitad de su gasto en mantenimiento.
ADIF destinará 333,8 millones de euros a Rodalies en 2026, lo que representa el 44% de su presupuesto dedicado al mantenimiento de las infraestructuras. Esta partida asciende en total a 760,2 millones de euros: es decir, casi la mitad irá a parar a la red catalana de cercanías. El PSOE y ERC pactaron en noviembre de 2023 traspasar el servicio desde el Ejecutivo central a la Generalitat dentro de los pactos de gobernabilidad tras las elecciones generales de ese año. Este acuerdo contempla el traspaso de la financiación (se acordó doblar la inversión en mantenimiento hasta 2030) y de la infraestructura de las líneas autonómicas a la Generalitat, así como la creación de la empresa mixta Rodalies de Cataluña.
La noticia de Marcos Sierra al completo en el link in bio.
22 d’agost del 2026
Colapsar Marruecos sin disparar una bala. España es el principal socio comercial
> revisiones sanitarias detalladas a todos sus productos agrícolas...
> España es el principal suministrador de electricidad
> España es el principal socio comercial
> suprimir el permiso de conducción a los camiones marroquíes si el conductor no tiene carnet español de conducción. El 85% de las exportaciones marroquís se realizan a través de España
(Aquest post ha rebut 37 visites)
20 d’agost del 2026
Incendis. Un exemple de la burocràcia per aplicar animals com eina contraincendis!! Redactat des d'un despatx, algú que segurament no coneixía el món rural
UNA BUROCRACIA GOBERNADA POR QUIÉN NO ENTIENDE NI DEL BOSQUE NI DEL CAMPO:
Claro que “no está prohibido”. Solo te exigen:
- Autorización expresa del propietario (o concesión administrativa si es monte público/utilidad pública).
- Cumplir el plan de ordenación forestal o registro de pastoreo.
- Guía de movimiento de ganado + veterinarios de la Junta.
- Permisos del ayuntamiento si cruzas cualquier carretera o vía.
- Memoria descriptiva, carga ganadera limitada, épocas acotadas y un sinfín de pegas más.
Días de llamadas, trámites y requisitos imposibles.
Eso no es “regular”, es asfixiar al ganadero a burocracia hasta que tire la toalla.
Mientras tanto el monte se llena de maleza y arde.
Facilitad de verdad la ganadería extensiva en vez de soltar soflamas
(Aquest post ha rebut 28 visites)
El abogado "en guerra" con Hacienda acusa a la Agencia Tributaria de ocultar incentivos ligados a la recaudación:
Hacienda repartió mas de 280 millones € entre sus inspectores sólo por abrir expedientes, teniendo o no razón en 2024. Y en 2025 ya habían pactado otros 125 millones €.
La cuestión es que suba la recaudación.
El bufete de abogados que ha escrito una carta abierta a la directora de la Agencia Tributaria es Amsterdam & partners.
>> https://www.instagram.com/reel/DV_pcVtCEN5/?igsi=OXR4NzBrODdvZWk4
OTRA INTERVENCIÓN DE ROBERT AMSTERDAM:
>>> https://www.facebook.com/share/r/1D8YHk8zpY/
(Aquest post ha rebut 20 visites)
Hacienda: “Nuestro objetivo es muy sencillo: queremos que los impuestos se conviertan en un tema político.” Robert Amsterdam, advocat
“Nuestro objetivo es muy sencillo: queremos que los impuestos se conviertan en un tema político.”
Robert Amsterdam lo resume en una frase que cobra aún más fuerza tras el reportaje de Bloomberg, que sitúa el funcionamiento de la Agencia Tributaria en el centro del debate público.
El caso de Shakira, la discusión sobre los incentivos a los inspectores, las críticas de asociaciones profesionales y el creciente escrutinio sobre las prácticas de Hacienda reflejan que el debate ya no se limita a los tribunales: cada vez ocupa más espacio en la política y en la opinión pública.
Ese es precisamente el objetivo que señala Amsterdam: que el sistema tributario deje de ser un asunto reservado a especialistas y pase a formar parte del debate político y ciudadano.
¿Crees que el funcionamiento de Hacienda debería ser un tema central del debate político?
Robert Amsterdam lo resume en una frase que cobra aún más fuerza tras el reportaje de Bloomberg, que sitúa el funcionamiento de la Agencia Tributaria en el centro del debate público.
El caso de Shakira, la discusión sobre los incentivos a los inspectores, las críticas de asociaciones profesionales y el creciente escrutinio sobre las prácticas de Hacienda reflejan que el debate ya no se limita a los tribunales: cada vez ocupa más espacio en la política y en la opinión pública.
Ese es precisamente el objetivo que señala Amsterdam: que el sistema tributario deje de ser un asunto reservado a especialistas y pase a formar parte del debate político y ciudadano.
¿Crees que el funcionamiento de Hacienda debería ser un tema central del debate político?
ALTRES POSTS DE ROBERT AMSTERDAM EN CONTRA DELS SISTEMES DE E TREBALL DE "HACIENDA":
Gudiol, l'home que va salvar Sixena
GUDIOL, L'HOME QUE VA SALVAR SIXENA
Josep Gudiol va ser l'arquitecte i historiador de l'art que va salvar les pintures murals romàniques del Monestir de Sixena l'any 1936, va evitar la seva destrucció després de l'incendi a l'inici de la Guerra Civil espanyola. Tot i la seva heroica tasca de salvament patrimonial, la seva figura ha estat objecte de grans disputes polítiques i judicials entre Catalunya i Aragó.
Era un jove prodigi de la intel·lectualitat catalana, destacant com un arquitecte format a Barcelona, arqueòleg i historiador de l'art de projecció internacional. Malgrat tenir només 32 anys quan va esclatar la Guerra Civil, comptava amb un bagatge acadèmic extraordinari.
Era nebot de mossèn Josep Gudiol i Cunill, arqueòleg i conservador del Museu Episcopal de Vic. Es va iniciar en el món de la recerca històrica col·laborant amb l'arqueòleg Pere Bosch i Gimpera.
A Nova York, va rebre l'encàrrec d'organitzar la secció de fotografia espanyola de la Frick Art Reference Library, un fet que li va donar un gran prestigi internacional.
L'agost de 1936, un incendi provocat pels veïns de la població, va arrasar el reial monestir de Santa Maria de Sixena. En assabentar-se del perill, la Generalitat de Catalunya va enviar una expedició liderada per Gudiol. L'equip va extreure a correcuita els valuosos frescos de la sala capitular. Van treballar sense sostre i sota l'amenaça imminent de pluges que haurien diluït la pintura calcinada.
Era un jove prodigi de la intel·lectualitat catalana, destacant com un arquitecte format a Barcelona, arqueòleg i historiador de l'art de projecció internacional. Malgrat tenir només 32 anys quan va esclatar la Guerra Civil, comptava amb un bagatge acadèmic extraordinari.
Era nebot de mossèn Josep Gudiol i Cunill, arqueòleg i conservador del Museu Episcopal de Vic. Es va iniciar en el món de la recerca històrica col·laborant amb l'arqueòleg Pere Bosch i Gimpera.
A Nova York, va rebre l'encàrrec d'organitzar la secció de fotografia espanyola de la Frick Art Reference Library, un fet que li va donar un gran prestigi internacional.
L'agost de 1936, un incendi provocat pels veïns de la població, va arrasar el reial monestir de Santa Maria de Sixena. En assabentar-se del perill, la Generalitat de Catalunya va enviar una expedició liderada per Gudiol. L'equip va extreure a correcuita els valuosos frescos de la sala capitular. Van treballar sense sostre i sota l'amenaça imminent de pluges que haurien diluït la pintura calcinada.
El 8 de novembre de 1936, els fragments recuperats es van protegir i traslladar a Barcelona, on van passar a ser restaurats i exposats al Museu Nacional d'Art de Catalunya . La seva intervenció va salvar les pintures, sense aquesta actuació avui no existirien.
BIBLIOGRAFIA
• Les pintures de Sixena. Un foc que encara crema (Albert Velasco, 2026)
• Causa General (Descobert el 2016), Document municipal de 1941 que especifica que van ser «els veïns » els que van provocar el foc.
• El testimoni de Mariano Arribas Salaberri, d'Osca, testimoni directa de com els veïns van crear el foc
• Les claus del conflicte (Carme Berlabé, 2023
MES INFO SOBRE SIXENA:
>>> Sixena: com Espanya vol esborrar la memòria de la Franja (vídeo d'Alhora que entrevista Albert Velasco el 2025, 1h. 26min.)
[Despés de la guerra civil, l'Aragó no va voler les pintures perquè no va voler pagar l'import de la restauració que era molt elevat, anys 1940-50]
>>> Aquarel•la de la sala Capitular del monestir de santa Maria de Sixena el 1840
(Aquest post ha rebut 31 visites)
El Gobierno de España envía como "nuevos" los trenes usados por Madrid desde hace 23 años
El PP denuncia que el ministro Puente "maltrata a los valencianos" y Compromís cree que parece "una obra de caridad"
(Aquest post ha rebut 64 visites)
18 d’agost del 2026
La Comisión Europea ha avalado este martes que España devuelva a Marruecos a todos los migrantes, incluidos los menores extranjeros no acompañados.
🔴 #URGENTE | La Comisión Europea ha avalado este martes que España devuelva a Marruecos a todos los migrantes que permanecen ilegalmente en Ceuta, incluidos los menores extranjeros no acompañados.
Bruselas defiende que el Gobierno de Sánchez puede llevar a cabo estas devoluciones porque el "derecho de la Unión Europea lo contempla".
👉 "Seguimos insistiendo en que la expectativa es que todos los que permanezcan ilegalmente en Ceuta sean retornados", ha señalado el portavoz de la Comisión sobre Asuntos Internos, Markus Lammert, en una rueda de prensa.
Preguntado específicamente sobre si cuando se refiere a "todos" también incluye a los menores, Lammert ha subrayado que "esto está regulado por el Derecho de la Unión Europea" .
👉 En concreto, ha citado la directiva de Retorno, aprobada el pasado junio, que contempla, ha señalado, disposiciones para el retorno de migrantes en situación irregular, "incluidos los menores no acompañados".
✍ Luis Villajos
📲 Más en EL ESPAÑOL
17 d’agost del 2026
Balears: "Los jueces del TSJB rechazan obligar a que el 25% de las clases sean en castellano"
Los jueces rechazan obligar a que el 25% de las clases sean en castellano porque se asegura que el conocimiento de esta lengua está asegurado
(Aquest post ha rebut 21 visites)
La sentència hibernada del Tribunal Constitucional sobre l'amnistia que comença a donar fruits
El Suprem ha amnistiat diversos dirigents independentistes a partir de resolucions de fa un any, que tomben recursos del PP
Nació Digital - 16.08.2026 - Bernat Surroca Albet, Cap de Política de Nació
Totes les mirades se situen aquesta tardor en el Tribunal Constitucional (TC), que a partir del 22 de setembre començarà a debatre els recursos d'empara contra la no aplicació de la llei d'amnistia a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, i la resta de condemnats o perseguits per malversació.
Després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que avala l'encaix de la llei en el dret europeu, els independentistes confien que el Constitucional acabi d'acotar bé el terreny de joc i forci el Tribunal Suprem a amnistiar, finalment, els líders del procés. Tot dependrà de la lletra petita de la decisió que prengui el tribunal de garanties espanyol, que es dona per fet que esmenarà el criteri de la sala penal del Suprem.
Aquesta serà una sentència important del TC, però n'hi ha d'altres que, tot just ara, es comencen a aplicar. Abans de les vacances, el Suprem va amnistiar l'exconsellera Meritxell Serret, els membres de la mesa del Parlament de la legislatura de l'1-O, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, i també Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Als primers se'ls havia condemnat per desobediència. Als segons, se'ls havia absolt del mateix delicte. En cap dels casos se'ls havia amnistiat, perquè els jutges tenien dubtes de l'encaix constitucional de l'amnistia. Això va quedar resolt l'octubre de 2025, però no ha estat fins ara que el Suprem ha fet efectiva aquella sentència.
Què va argumentar el Constitucional? Dona resposta a una qüestió d'inconstitucionalitat promoguda per la mateixa sala penal, que dubtava de la validesa de l'article 1 de l'amnistia, el que defineix quins fets queden amnistiats. És on s'inclou, entre més, el delicte de desobediència que afectava Serret, Corominas, Simó, Guinó i Barrufet, i Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado. En la sentència, el TC es remet a una altra resolució, la 137/2025, que és la base de la primera bateria de sentències que avalen la constitucionalitat de la llei. Es tracta de la resposta al recurs d'inconstitucionalitat que va interposar el PP, i que el Constitucional va tombar fa tot just un any, el juliol de 2025. Els arguments d'aquella sentència són els que ha utilitzat l'alt tribunal per rebutjar tots els intents dels populars i dels tribunals de fer descarrilar la llei.
El Constitucional avisa, en la sentència, que l'amnistia pot ser desigual -beneficiar més els independentistes que no pas els unionistes- i, per això, estableix una interpretació de la llei perquè encaixi dins de la Constitució. No anul·la l'article, però diu que és inconstitucional si no s'interpreta d'una manera concreta. En altres paraules, que la llei s'ha d'aplicar igual als que van fer actes en favor de la independència i als que van fer actes en contra, "en les mateixes condicions, límits i requisits". Si s'interpreta així, l'article de la llei és constitucional i per tant aplicable. D'aquesta manera, els dubtes del Tribunal Suprem queden necessàriament resolts i la sala penal ha d'aplicar l'amnistia als condemnats per desobediència.
Son els mateixos arguments que ha utilitzat recentment el Suprem per aplicar l'amnistia en casos de desordres públics que no afecten dirigents polítics. En el moment que el TC avala l'article que defineix l'àmbit d'aplicació de la llei, esvaeix els dubtes dels tribunals sobre si l'amnistia és aplicable o no a delictes com la desobediència o els desordres públics. Un any després, la sentència del TC sobre el recurs del PP -als populars els va sortir el tret per la culata-, comença a donar resultats i el Suprem envia el missatge que no posa problemes per aplicar la llei un cop el Constitucional hi diu la seva. Servirà això per a Puigdemont i Junqueras, quan arribi el moment?
El problema de la malversació
El cas de Puigdemont, Junqueras i els condemnats o perseguits per malversació és diferent. En el seu cas, el Suprem no dubta de la constitucionalitat de la llei, sinó que conclou que en queden fora de l'àmbit d'aplicació. Per això, la sentència que ara es comença a aplicar no els afecta. Tampoc ho fa la sentència del TJUE, si bé en aquest cas sí que tanca la porta a possibles futures maniobres de l'alt tribunal. Sigui com sigui, la sala penal no té dubtes sobre l'encaix de l'amnistia en el dret europeu, sinó que entén que la malversació queda fora de l'amnistia perquè hi ha hagut enriquiment personal, una interpretació rocambolesca que li ha permès mantenir la pressió judicial sobre els principals líders del procés.
Fins ara, ha quedat clar que l'amnistia encaixa en el dret de la Unió Europea i en la Constitució. A partir del setembre, el TC haurà de resoldre els recursos d'empara, que denuncien vulneracions de drets en la interpretació de Manuel Marchena i Pablo Llarena que ha permès deixar fora de la llei Puigdemont, Junqueras i altres dirigents independentistes. La majoria progressista que controla l'alt tribunal els donarà la raó, però la gran incògnita és quin marge de maniobra deixarà al Suprem perquè apliqui la llei. És la sala penal qui té la competència per amnistiar, no pas el TC. Per això, l'última paraula la continuarà tenint Marchena. Quan fa quasi una dècada dels fets de l'1-O, queda clar que fer pronòstics en aquest àmbit és un esport de risc.
(Aquest post ha rebut 24 visites)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)