(Foto de la wikipèdia)
El Nacional - Jordi Barbeta - 11.12.2022
Benvolguda sigui la reforma del delicte de malversació sempre i quan serveixi per erradicar el lawfare i
la persecució política de la dissidència que s’ha anat practicant
aquests darrers anys. Tanmateix, amb l’antecedent de la reforma de la
sedició que, com s’ha posat en evidència, ha servit per perfeccionar i donar més cobertura legal als mecanismes de repressió de l’Estat,
caldrà observar minuciosament la lletra petita d’aquesta reforma no fos
cas que a canvi de resoldre algunes situacions personals s’aprofiti per
penalitzar per sempre activitats de les institucions catalanes pròpies
de la majoria que els dona suport. Per dir-ho d’una manera concreta,
segons com quedi la llei, el Govern català no podrà divulgar l’aspiració
sobiranista de Catalunya perquè acusaran els seus responsables
d’administració deslleial, els jutjaran i els empresonaran. I, en canvi,
l’exministre Jorge Fernández Díaz i tot l’aparell policial de
l’Operació Catalunya, potser que ho celebrin amb tanta impunitat com van
practicar la guerra bruta.
Cal recordar que el govern del Partit Popular va modificar el Codi Penal l’any 2015 amb l'única intenció de processar els polítics catalans per qualsevol actuació que pogués interpretar-se com un suport al dret a decidir dels catalans o a la independència. I ja sabem quin tipus de personal s’encarregava d’interpretar-ho. La iniciativa consistia a incorporar al tipus delictiu de la malversació el que es considerava “administració deslleial dels cabals públics” i dins d’aquesta “administració deslleial” es va incloure qualsevol iniciativa governamental relacionada amb la reivindicació sobir i també tota l’acció exterior de la Generalitat pràcticament des de l’any 2011.
Tot va començar quan els tribunals no van trobar la manera d’acusar
el president Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau de
malversar recursos públics amb la consulta del 9-N. No li va sortir bé
la jugada a la llavors vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz
de Santamaría, que, irada va declarar públicament: “Esto no quedará así, lo pagarán ellos y sus familias”.
Després va anunciar allò del “Diplocat en liquidació”. Per una banda,
van canviar el Codi Penal pel que pogués passar en el futur immediat i
per altre es va posar a treballar el Tribunal de Comptes, amb seu a
Madrid i controlat absolutament per polítics del Partit Popular. Als
polítics de l’1 d’octubre no se’ls podia imputar enriquiment personal,
però sí administració deslleial. Als polítics del 9N no els van acusar
de malversació, però els van buscar la ruïna “a ellos y sus familias”
reclamant el pagament de xifres milionàries i que va suposar fins i tot
l’embargament dels pisos on viuen amb la família. En l’informe del
Tribunal de Comptes sobre l’acció exterior de la Generalitat entre els
anys 2011 i 2015 certifica per exemple que “se ha constatado por
este Tribunal de Cuentas la existencia de viajes internacionales del
Presidente y de los Consejeros cuya finalidad principal no se relaciona
con la 'proyección en el exterior de Catalunya' y la 'promoción en el
exterior de los intereses del conjunto de Catalunya' como determina el
artículo 4 LAE, sino que están vinculados a la promoción del llamado
proceso soberanista en el ámbito internacional, lo que queda fuera de
las finalidades marcadas por la norma, no resultando por ello
justificado el uso de fondos públicos para dichas finalidades”.
Segons com quedi la reforma del Codi Penal, el Govern català no podrà, per exemple, divulgar internacionalment l’aspiració sobiranista de Catalunya perquè acusaran els seus responsables d’ ”administració deslleial” o de malversar el patrimoni públic en “usos particulars i aliens a la funció pública”
Fins ara la condemna pel delicte de malversació podia ser d’entre dos
i sis anys de presó i entre sis i deu anys d’inhabilitació. Esquerra
Republicana ha presentat una esmena a la reforma del Codi Penal que
rebaixa les penes als polítics o funcionaris que actuïn sense ànim de
lucre personal. Diu l’esmena que “l’autoritat o funcionari públic que,
sense ànim d’apropiar-se’l, destini a usos particulars i aliens a la
funció pública, el patrimoni públic a càrrec seu per raó de les seves
funcions o en ocasió de les mateixes, incorrerà en la pena de presó de
sis mesos a tres anys, i suspensió de feina o càrrec públic d’un a
quatre anys”. I afegeix: “Si el culpable no reintegra els mateixos
elements del patrimoni públic desviats dins de deu dies després de la
incoació del procés, se l’imposaran les penes de l’article anterior”.
Com sempre tot queda en mans de la interpretació que faci un jutge i el mateix Tribunal de Comptes
del que consideri “usos particulars i aliens a la funció pública” o
“administració deslleial” i fins ara d’una manera o altra qualsevol
iniciativa catalana ha estat acusada i/o condemnada.
En la dècada dels 80, els viatges que feia Jordi Pujol a l’estranger van
generar molt nerviosisme en els Governs de Felipe González i fins i tot
es va anunciar la intenció de prendre alguna iniciativa legislativa per
acotar l’activitat internacional dels presidents autonòmics. Òbviament,
es va acabar descartant per ridícula i sobretot impossible. Si
qualsevol ciutadà podia circular lliurement pel planeta com s’havia de
restringir l’activitat d’un governant encara que fos regional... Amb el
temps tots els presidents autonòmics es van encomanar de l’ànsia
viatgera de Pujol. Aquella llibertat ara està amenaçada. No ho
prohibeixen, però no t’ho deixen fer. Segons el que faci o digui el
president allà on vagi pot irritar un jutge i li farà pagar de la seva
butxaca les despeses del viatge i si en deu dies no ho fa, li embargarà
el pis i l’engarjolarà.
__
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada