En certs moments, el rei de Catalunya-Aragó, el rei de Mallorca i el rei de Sicília no van ser una mateixa persona.
El Regne de Mallorca va ser creat el 1276 per Jaume I el Conqueridor.
En el seu testament va dividir els territoris del seu patrimoni entre els seus fills, deixant al seu segon fill (Jaume) el Regne de Mallorca, el Roselló, Cerdanya i Montpeller.
D'aquesta manera va ser coronat aquest fill de Jaume I, que es feia anomenar Jaume II de Mallorca perquè no es considerava el primer rei de Mallorca sino que era el segon rei català de Mallorca després del seu pare.
Arrel d'aquesta decisió, els descendents de Jaume II serien coronats reis de Mallorca tot i que estaven subordinats feudalment als reis de la Corona d'Aragó.
Aquesta partició va generar tensions constants, perquè és difícil fer a entendre a un rei que deu obediència a un altre rei, per molt que sigui el seu germà gran o el seu cosí.
Finalment, Pere "el Cerimoniós" annexionà Mallorca el 1344, i posà fi a la dinastia pròpia.
El Regne de Mallorca va ser creat el 1276 per Jaume I el Conqueridor.
En el seu testament va dividir els territoris del seu patrimoni entre els seus fills, deixant al seu segon fill (Jaume) el Regne de Mallorca, el Roselló, Cerdanya i Montpeller.
D'aquesta manera va ser coronat aquest fill de Jaume I, que es feia anomenar Jaume II de Mallorca perquè no es considerava el primer rei de Mallorca sino que era el segon rei català de Mallorca després del seu pare.
Arrel d'aquesta decisió, els descendents de Jaume II serien coronats reis de Mallorca tot i que estaven subordinats feudalment als reis de la Corona d'Aragó.
Aquesta partició va generar tensions constants, perquè és difícil fer a entendre a un rei que deu obediència a un altre rei, per molt que sigui el seu germà gran o el seu cosí.
Finalment, Pere "el Cerimoniós" annexionà Mallorca el 1344, i posà fi a la dinastia pròpia.
Quelcom semblant va succeir amb el Regne de Sicília.
Frederic II de Sicília (sicilià: Fidiricu II) (Barcelona, 13 de desembre de 1272 (Gregorià) - Paternò, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337), perquè va heretar el regne dels seus pares. Va ser el tercer fill de Pere el Gran i va servir a la Guerra de les Vespres Sicilianes en nom del seu pare i germans, Alfons ΙΙΙ el Franc i Jaume ΙΙ el Just. Va ser coronat pels representants del poble sicilià com a Frederic III de Sicília per remarcar la continuïtat amb Frederic II Hohenstaufen.
Igual que Jaume II de Mallorca, Frederic II de Sicília tenia corona, tron i un regne, però debia obediència al autèntic sobirà de tot l'imperi: el seu germà gran, rei de la Corona d'Aragó.
El seu fill Pere va heretar el regne però el seu nét Frederic "el simple" va morir sense hereus i el Regne de Sicília es va reincorporar als dominis del rei de la Corona d'Aragó, que en aquells moments era Martí I.
La costum de dividir el país entre varis hereus en el testament no era quelcom nou en el llinatge del Casal de Barcelona.
....................................
El mateix Guifré el Pilós va dividir els seus dominis entre els seus fills, deixant els comtats de Barcelona, Girona i Osona al seu primogènit, els comtats de Cerdanya i Besalú al seu segon fill Miró i el comtat d'Urgell al seu tercer fill Sunifred.
Quan Catalunya estava dividida en varis comtats, la majoria de comtes del país eren cosins o cosins segons.
Els comtes d'Urgell, d'Empúries i de Barcelona eren parents amb avantpassats comuns.
Aquesta pràctica prové de la tradició franco-germànica i feudal, en què els regnes eren considerats patrimonis familiars que podien dividir-se com una herència.
Als regnes carolingis era habitual dividir el poder entre germans. Per posar un clar exemple d'això: el Tractat de Verdun (843), quan els nets de Carlemany es partiren l’Imperi.
La Casa de Barcelona, d’origen i cultura feudals francs, heretà aquesta tradició.
El mateix Guifré el Pilós va dividir els seus dominis entre els seus fills, deixant els comtats de Barcelona, Girona i Osona al seu primogènit, els comtats de Cerdanya i Besalú al seu segon fill Miró i el comtat d'Urgell al seu tercer fill Sunifred.
Quan Catalunya estava dividida en varis comtats, la majoria de comtes del país eren cosins o cosins segons.
Els comtes d'Urgell, d'Empúries i de Barcelona eren parents amb avantpassats comuns.
Aquesta pràctica prové de la tradició franco-germànica i feudal, en què els regnes eren considerats patrimonis familiars que podien dividir-se com una herència.
Als regnes carolingis era habitual dividir el poder entre germans. Per posar un clar exemple d'això: el Tractat de Verdun (843), quan els nets de Carlemany es partiren l’Imperi.
La Casa de Barcelona, d’origen i cultura feudals francs, heretà aquesta tradició.
