La làpida que no és prou clara a Vilafranca del Penedès:
Fa 740 anys: Mort d’un rei català a Vilafranca del Penedès.
Els reis catalans demostraren apreciar la vila de Vilafranca del Penedès, no només afavorint-la amb molts privilegis, sinó també amb les diferents visites. Pere II de Catalunya el Gran (fill primogènit del rei Jaume I) va ser un d'ells.
El mes d’octubre de l’any 1285, el rei català Pere II el gran, després d’haver acabat la seva campanya contra el rei Felip III de França i vèncer als francesos, pensava sortir del port de Salou per apoderar-se de les illes Balears. A mig camí reial (Barcelona-Vilafranca), Pere II és posar molt malalt, fou conduït a Vilafranca i foren avisats el seu fill Alfons i el seu metge Arnau de Vilanova. El rei català Pere II el Gran va morir a Vilafranca del Penedès, el dissabte dia 11 de novembre de 1285.
Dit això, hem de dir que els vilafranquins estan disgustats per al poc coneixement que tenen dels fets, la informació que trobem al Palau reial, no parla de cap rei català, tot el contrari, a la placa «lapida» de la façana, parla d'un rei d’Aragó (imatge).
Per què, els responsables de cultura de l'Ajuntament de Vilafranca, no fan res per rectificar aquesta placa, «falsa» o manipulada? Per què s'està amagant la catalanitat dels nostres reis?...Això no és tot.
Fa aproximadament 85 anys l'ajuntament franquista de Vilafranca, seguin la manipulació històrica de l'estat espanyol, ja va amagar l’existència de la corona catalana, dedicant un carrer al rei mor a Vilafranca, posant el nom de un rei fals que mai va existit!, un tal, Pere III d'Aragó el Gran. Com ja hem dit, el rei mor a Vilafranca era català, i el seu nom era Pere II el Gran. L'any 1978. Amb l'entrada de la «democràcia» l'Ajuntament de Vilafranca, tot i saben, la manipulació històrica, no ho va rectificar, ''va mirar cap a una altra banda''.
A l’última dècada del segle XX, de resultes de diferents pressions, es va fer una petita rectificació «però sempre amagant la catalanitat del rei», la placa del carrer on deia "Pere III d'Aragó el Gran", va ser substituïda per «Pere el Gran». Una vergonya!
Conclusió: S’intenta blanquejar (sense èxit) la placa d'un carrer, i a més no tenen el valor de rectificar una làpida tan important com és la làpida de la façana del Vinseum.
Volem una rectificació! Els vilafranquins en tenim tot el dret!
BIOGRAFIA DE PERE I EL GRAN:
L'infant Pere, primogènit de Jaume el Conqueridor i Violant d'Hongria, nasqué a València l'any 1240.
Al "Llibre dels Fets" respon en aragonès al pare, que li parla en català, fet pel qual hom creu que de nen s'hauria criat a l'Aragó o entre aragonesos.
Segons el testament del rei Jaume, que pretenia repartir els dominis entre els fills, Pere heretaria Catalunya, Aragó i València, mentre al fill segon, també dit Jaume, li foren atorgats Mallorca, els comtats de Rosselló i Cerdanya i la ciutat de Montpeller.
L'any 1262 Pere es casà amb Constança, filla del rei Manfred de Sicília. El matrimoni estretia els llaços amb la dinastia reial siciliana i facilitava l'escala dels mercaders catalans en la ruta cap a Orient.
Molts sicilians, com el jove Roger de Llúria, vingueren a la cort catalano-aragonesa amb el seguici de la reina.
L'any 1265 l'infant Pere comandà l'expedició catalano-aragonesa que conquerí Múrcia i la repoblà amb catalans abans de cedir-la, segons els pactes establerts pel pare, al rei Alfons X de Castella.
L'any 1266 Carles d'Anjou, germà del rei de França, envaí el regne de Sicília i acabà amb la dinastia reial siciliana; només quedava Constança.
L'illa fou sotmesa als angevins francesos, que la governarien des de Nàpols, fet que causà un creixent malestar entre els sicilians.
Havent sufocat una revolta nobiliària i l'aixecament dels sarraïns d'Al-Azraq, en morir Jaume el Conqueridor (1276) Pere heretà Catalunya, Aragó i València, els dominis troncals de la corona.
L'any 1282, quan esclatà a Palerm la revolta de les Vespres contra els francesos, Pere desembarcà amb un gran estol per ajudar als sicilians, fou rebut com a un alliberador i conquerí Sicília, coronant-se'n rei.
Arran d'això fou excomunicat pel papa i Felip l'Ardit, rei de França, emprengué una croada contra la corona d'Aragó per desposseïr-lo dels seus dominis (1285).
Les victòries de l'almirall Roger de Llúria i les pestes que l'host francesa patí a Girona feren fracassar la croada.
Pere el Gran morí a Vilafranca del Penedès l'11 de novembre de 1285 i fou enterrat al monestir de Santes Creus en un sepulcre de pòrfir, l'única tomba dels nostres reis que no ha estat profanada.
Al "Llibre dels Fets" respon en aragonès al pare, que li parla en català, fet pel qual hom creu que de nen s'hauria criat a l'Aragó o entre aragonesos.
Segons el testament del rei Jaume, que pretenia repartir els dominis entre els fills, Pere heretaria Catalunya, Aragó i València, mentre al fill segon, també dit Jaume, li foren atorgats Mallorca, els comtats de Rosselló i Cerdanya i la ciutat de Montpeller.
L'any 1262 Pere es casà amb Constança, filla del rei Manfred de Sicília. El matrimoni estretia els llaços amb la dinastia reial siciliana i facilitava l'escala dels mercaders catalans en la ruta cap a Orient.
Molts sicilians, com el jove Roger de Llúria, vingueren a la cort catalano-aragonesa amb el seguici de la reina.
L'any 1265 l'infant Pere comandà l'expedició catalano-aragonesa que conquerí Múrcia i la repoblà amb catalans abans de cedir-la, segons els pactes establerts pel pare, al rei Alfons X de Castella.
L'any 1266 Carles d'Anjou, germà del rei de França, envaí el regne de Sicília i acabà amb la dinastia reial siciliana; només quedava Constança.
L'illa fou sotmesa als angevins francesos, que la governarien des de Nàpols, fet que causà un creixent malestar entre els sicilians.
Havent sufocat una revolta nobiliària i l'aixecament dels sarraïns d'Al-Azraq, en morir Jaume el Conqueridor (1276) Pere heretà Catalunya, Aragó i València, els dominis troncals de la corona.
L'any 1282, quan esclatà a Palerm la revolta de les Vespres contra els francesos, Pere desembarcà amb un gran estol per ajudar als sicilians, fou rebut com a un alliberador i conquerí Sicília, coronant-se'n rei.
Arran d'això fou excomunicat pel papa i Felip l'Ardit, rei de França, emprengué una croada contra la corona d'Aragó per desposseïr-lo dels seus dominis (1285).
Les victòries de l'almirall Roger de Llúria i les pestes que l'host francesa patí a Girona feren fracassar la croada.
Pere el Gran morí a Vilafranca del Penedès l'11 de novembre de 1285 i fou enterrat al monestir de Santes Creus en un sepulcre de pòrfir, l'única tomba dels nostres reis que no ha estat profanada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada