12 de febrer de 2018

Per què Rajoy no guanyarà la batalla catalana?, editorial de J.Antich


Dissabte 10.02.2018
Aquest dissabte ha fet cent dies que el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn són a la presó. També en fa cent de l'ingrés a la presons d'Estremera i d'Alcalá Meco de tots els membres del Govern que no van emprendre el camí de l'exili a Brussel·les. Com se sap, sis d'ells van eludir la presó quan feia una mica més d'un mes que hi eren. També Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estan privats de llibertat a Soto del Real fins i tot algunes setmanes més que Junqueras i Forn. Hi ha fins a un miler d'investigats —la gran majoria alcaldes— en una llista que no para de créixer pel referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència al Parlament.

Aquesta setmana s'han filtrat els àudios de les declaracions de tots els detinguts —consellers i presidents de l'ANC i Òmnium— davant del Tribunal Suprem, en un acte que només busca la humiliació i l'escarni públic dels declarants. No se sap res d'una flagrant violació de drets que els advocats han denunciat. Junts per Catalunya i Esquerra Republicana estan a mata-degolla en una legítima confrontació partidista en temps normals, però incomprensible en la situació política actual. El derrotisme guanya terreny dia a dia al bloc independentista entre la gent corrent; aquells del Jo ja ho deia.

I, tanmateix, el Govern espanyol i Mariano Rajoy són tan lluny de guanyar la batalla catalana que és impossible que això, ara com ara, acabi passant. L'unionisme ha comès sempre el mateix error: interpretar les discrepàncies dels seus adversaris com una oportunitat per atacar sense pudor elements centrals del catalanisme: de la llengua als funcionaris, dels mestres als Mossos d'Esquadra, de les institucions d'autogovern a TV3 i Catalunya Ràdio, de la democràcia a la llibertat d'expressió. Per això el 21 de desembre el resultat electoral no va ser el que s'esperava a Madrid. I per això també la victòria de l'independentisme no ha estat acceptada a la pràctica, la repressió dels encausats ha augmentat i cada vegada hi ha més persones que han passat a formar part de les llistes d'investigats per la Guàrdia Civil o el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona.

Mentre el discurs polític des de Madrid estigui en mans de ministres maldestres i ignorants, de personatges com els populars Martínez-Maillo i Pablo Casado; dels socialistes Óscar Puente i José Luis Ábalos, i de les diverses versions de Ciutadans, els improperis i els insults són l'únic guió possible. I les diverses facetes de la repressió, l'únic discurs. Per això necessiten Junqueras, Sànchez, Cuixart i Forn a la presó, encara que sigui injust, excessiu i desproporcionat. I per això també el seu captiveri —dur i inhumà— no està sent debades. La força sempre és la imatge de la derrota, mai de la victòria.

Cap comentari: