Dissabte 10.02.2018
Aquest dissabte ha fet cent dies que el vicepresident Oriol Junqueras
i el conseller Joaquim Forn són a la presó. També en fa cent de
l'ingrés a la presons d'Estremera i d'Alcalá Meco de tots els membres
del Govern que no van emprendre el camí de l'exili a Brussel·les. Com se
sap, sis d'ells van eludir la presó quan feia una mica més d'un mes que
hi eren. També Jordi Sànchez i Jordi Cuixart estan privats de llibertat
a Soto del Real fins i tot algunes setmanes més que Junqueras i Forn.
Hi ha fins a un miler d'investigats —la gran majoria alcaldes— en una
llista que no para de créixer pel referèndum de l'1 d'octubre i la
declaració d'independència al Parlament.
Aquesta setmana s'han filtrat els àudios de les declaracions de tots
els detinguts —consellers i presidents de l'ANC i Òmnium— davant del
Tribunal Suprem, en un acte que només busca la humiliació i
l'escarni públic dels declarants. No se sap res d'una flagrant violació
de drets que els advocats han denunciat. Junts per Catalunya i Esquerra
Republicana estan a mata-degolla en una legítima confrontació partidista
en temps normals, però incomprensible en la situació política actual.
El derrotisme guanya terreny dia a dia al bloc independentista entre la
gent corrent; aquells del Jo ja ho deia.
I, tanmateix, el Govern espanyol i Mariano Rajoy són tan lluny de
guanyar la batalla catalana que és impossible que això, ara com ara,
acabi passant. L'unionisme ha comès sempre el mateix error: interpretar
les discrepàncies dels seus adversaris com una oportunitat per atacar
sense pudor elements centrals del catalanisme: de la llengua als
funcionaris, dels mestres als Mossos d'Esquadra, de les institucions
d'autogovern a TV3 i Catalunya Ràdio, de la democràcia a la llibertat
d'expressió. Per això el 21 de desembre el resultat electoral no va ser
el que s'esperava a Madrid. I per això també la victòria de
l'independentisme no ha estat acceptada a la pràctica, la repressió dels
encausats ha augmentat i cada vegada hi ha més persones que han passat a
formar part de les llistes d'investigats per la Guàrdia Civil o el
Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona.
Mentre el discurs polític des de Madrid estigui en mans de ministres
maldestres i ignorants, de personatges com els populars Martínez-Maillo i
Pablo Casado; dels socialistes Óscar Puente i José Luis Ábalos, i de
les diverses versions de Ciutadans, els improperis i els insults són
l'únic guió possible. I les diverses facetes de la repressió, l'únic
discurs. Per això necessiten Junqueras, Sànchez, Cuixart i Forn a la
presó, encara que sigui injust, excessiu i desproporcionat. I per això
també el seu captiveri —dur i inhumà— no està sent debades. La força
sempre és la imatge de la derrota, mai de la victòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada