Almodis de la Marca nasqué cap al 1020, filla d'Amèlia i de Bernat, comte de la Marca, a les llunyanes terres del Llemosí, al nord d'Occitània.
Seguint les aliances del seu llinatge fou casada amb Hug V, senyor de Lusignan, amb qui tingué 2 fills, Hug i Jordà. Acabaria sent repudiada probablement per motius polítics.
Cap al 1040 es casà amb el comte Ponç II de Tolosa, que regia sobre la ciutat i els territoris occitans d'Albi, Agen i Carcí. D'aquest segon matrimoni nasqueren 4 fills, d'entre els quals Guillem i Ramon, futurs comtes de Tolosa.
En aquell temps, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona havia perdut la seva primera muller, Elisabet, qui li havia donat l'hereu, Pere Ramon, i s'acabava de casar -per acords- amb Blanca.
Segons un cronista andalusí, l'any 1052 Ramon Berenguer passà per Narbona i conegué a Almodis, dona bella, culta i de gran personalitat. Enamorats, Almodis fugí amb el comte a Barcelona.
Ramon Berenguer repudià a Blanca, es casà amb Almodis i l'associà al govern comtal. Els comtes tingueren 4 fills; els primers, segurament bessons, foren Ramon Berenguer i Berenguer Ramon.
Ermessenda de Carcassona, l'àvia del comte, de qui n'havia estat regent durant els anys de joventut i que es resistia a desaparèixer de l'escena política, rebutjà l'enllaç i feu excomunicar la parella (1056).
Així, Ramon Berenguer, que lluitava per afirmar-se com a sobirà malgrat la desobediència dels senyors feudals penedesencs encapçalats pel rebel Mir Geribert, quedà en una posició complicada.
Finalment, l'habilitat política dels comtes i la reconciliació amb Ermessenda (1057), que els vengué els seus drets als comtats, demanà aixecar l'excomunió i es retirà a Girona, capgiraren la situació.
L'any 1058 els comtes assistiren a la consagració de la catedral romànica de Barcelona. Pretenent dotar als fills comuns, adquiriren els comtats occitans de Carcassona i Rasès (1067).
Pere Ramon, preocupat per la successió i veient dilapidada l'herència comtal, assassinà brutalment a Almodis el 16 de novembre de 1071 i fugí.
Seguint les aliances del seu llinatge fou casada amb Hug V, senyor de Lusignan, amb qui tingué 2 fills, Hug i Jordà. Acabaria sent repudiada probablement per motius polítics.
Cap al 1040 es casà amb el comte Ponç II de Tolosa, que regia sobre la ciutat i els territoris occitans d'Albi, Agen i Carcí. D'aquest segon matrimoni nasqueren 4 fills, d'entre els quals Guillem i Ramon, futurs comtes de Tolosa.
En aquell temps, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona havia perdut la seva primera muller, Elisabet, qui li havia donat l'hereu, Pere Ramon, i s'acabava de casar -per acords- amb Blanca.
Segons un cronista andalusí, l'any 1052 Ramon Berenguer passà per Narbona i conegué a Almodis, dona bella, culta i de gran personalitat. Enamorats, Almodis fugí amb el comte a Barcelona.
Ramon Berenguer repudià a Blanca, es casà amb Almodis i l'associà al govern comtal. Els comtes tingueren 4 fills; els primers, segurament bessons, foren Ramon Berenguer i Berenguer Ramon.
Ermessenda de Carcassona, l'àvia del comte, de qui n'havia estat regent durant els anys de joventut i que es resistia a desaparèixer de l'escena política, rebutjà l'enllaç i feu excomunicar la parella (1056).
Així, Ramon Berenguer, que lluitava per afirmar-se com a sobirà malgrat la desobediència dels senyors feudals penedesencs encapçalats pel rebel Mir Geribert, quedà en una posició complicada.
Finalment, l'habilitat política dels comtes i la reconciliació amb Ermessenda (1057), que els vengué els seus drets als comtats, demanà aixecar l'excomunió i es retirà a Girona, capgiraren la situació.
L'any 1058 els comtes assistiren a la consagració de la catedral romànica de Barcelona. Pretenent dotar als fills comuns, adquiriren els comtats occitans de Carcassona i Rasès (1067).
Pere Ramon, preocupat per la successió i veient dilapidada l'herència comtal, assassinà brutalment a Almodis el 16 de novembre de 1071 i fugí.
La comtessa fou enterrada a la catedral de Barcelona, on avui reposa, i Ramon Berenguer, dit el Vell, acabà els seus dies sumit en la tristesa.
La redacció prové d'Esguard Històric,
publicat a Facebook
_
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada