Els sindicats educatius consideren la sentència com un “atac” i insten el Govern a recórrer-la i adoptar mesures per protegir la llengua
També s’ha anul·lat el fet que el català fos la llengua auxiliar prioritària per ensenyar idiomes estrangers o la llengua única d’acolliment de l’alumnat nouvingut sense preveure mecanismes d’aprenentatge equilibrat del castellà. De la mateixa manera, s’anul·la l’obligació que el català sigui la llengua dels docents tant en les activitats lectives com no lectives, formals o informals, i que el personal no docent i d’activitats extraescolars sigui competent en català i compleixi el projecte lingüístic del centre.
Entre els articles anul·lats també n’hi ha que estableixen la garantia de la “presència adequada del castellà per garantir la competència lingüística de l’alumnat en finalitzar l’etapa educativa obligatòria”, seguint els projectes educatius i altres articles que equiparen la llengua de signes catalana al català o l’aranès en el cas dels alumnes sords.
El decret parcialment anul·lat s’empara en la llei del 2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari i també en el decret llei del mateix any pel qual es fixen els criteris per elaborar, aprovar, validar i revisar els projectes lingüístics dels centres. El Govern va impulsar aquestes normatives per tal de blindar el sistema d’immersió lingüística davant de les resolucions judicials que obligaven a un mínim del 25% dels ensenyaments en castellà en determinats casos.
El TSJC ja va suspendre cautelarment l’estiu de l’any passat el decret, com demanava l’ 'Asamblea por una Escuela Bilingüe' (AEB), tot recordant diverses sentències sobre la necessitat de garantir el 25% de castellà en diverses escoles i ja avançava que aquest decret “dona cobertura a accions educatives que puguin situar en una posició marginal la llengua castellana en l’ensenyament, ja que únicament es garanteix la posició prevalent i vehicular del català”. D’aquesta forma, continua, “s’intensifica el model únic immersiu d’ensenyament gratuït per a tots els alumnes”.
Recordava el TSJC que aquest decret desenvolupa una llei i un altre decret que es van promulgar justament en reacció a una sentència del mateix tribunal que declarava l’obligació de la Generalitat d’adoptar les mesures necessàries per garantir la utilització vehicular normal del català i el castellà en el sistema educatiu català en percentatges que no poden ser inferiors al 25%.
De fet, part d’aquesta regulació ja ha estat qüestionada pel TSJC al Tribunal Constitucional per no garantir una presència mínima del català, petició que ja ha estat admesa a tràmit. El TSJC considerava que mantenir la concepció de la llengua catalana com a única llengua vehicular, “sense garantir adequadament l’ensenyament en castellà, s’oposa en principi als paràmetres interpretatius exposats”.
En l’actual sentència, els magistrats utilitzen nombrosa jurisprudència del Tribunal Constitucional i del mateix TSJC sobre la matèria, recordant que ja anteriorment s’havia establert que les dues llengües han d’estar en “equilibri”. “L’absència de cap menció a la llengua castellana com a llengua vehicular d’ensenyament, a diferència de l’aranès, no permet considerar que resulti garantida la presència adequada del castellà ni que existeixin instruments de control i avaluació que facin possible que tot l’alumnat assoleixi la competència en comunicació lingüística en llengua castellana que la normativa superior persegueix”, afirma la sentència. “Tampoc sembla que hi hagi previst cap mesura per garantir que els centres educatius facin el necessari per compensar les mancances que poguessin existir en qualsevol de les llengües oficials”, afegeix.
Així mateix, diu que “la declaració de normalitat d’una llengua no pot comportar la primacia sobre una altra en el territori de Catalunya, ja que la declaració d’ús normal no implica ni exclusió ni preferència sobre les altres llengües oficials”. “El sistema de conjunció lingüística exigeix un equilibri real i efectiu entre les llengües cooficials que garanteixi el dret de tot l’alumnat a adquirir una competència plena i equivalent en ambdues llengües oficials en acabar l’ensenyança obligatòria”. “Els apartats analitzats no estableixen una presència raonable del castellà en l’ensenyament, sinó que determinen una situació de desequilibri a favor de la llengua catalana”, afirmen.
El tribunal desestima, en canvi, la impugnació d’alguns articles relatius a aspectes organitzatius interns de l’administració (com l’ús del català en la projecció externa dels centres, la retolació, la llengua en els processos selectius o l’acreditació lingüística del personal no docent), en considerar que no afecten directament el dret fonamental a l’educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada