L'agost de 1931, més de 595.000 catalans van votar a favor de l'Estatut d'autonomia. 3.286 hi van votar en contra. Set anys després, un decret signat per Franco l'abolia amb la frase: "en mala hora concebido".
L'Estatut, anomenat popularment Estatut de Núria pel monestir pirinenc on es va redactar l'avantprojecte, va ser elaborat per una comissió designada per la Generalitat provisional el juny de 1931.
El 26 de juliol va ser aprovat per 1.063 municipis catalans, el 98% del total. El 2 d'agost del mateix any es va sotmetre a referèndum a Catalunya. Hi va participar el 75% del cens —les dones, com a la resta de l'Estat, encara no tenien dret a vot— i el resultat va ser de 595.205 vots a favor i 3.286 en contra. Un 99,4% de les paperetes emeses.
El text original reconeixia Catalunya com a "Estat autònom dintre de la República espanyola", proclamava el dret d'autodeterminació, declarava el català com a única llengua oficial, contemplava la federació amb altres territoris de parla catalana i mantenia per a la Generalitat la recaptació dels impostos directes.
El text, però, encara havia de passar pel tràmit de les Corts espanyoles. El debat es va obrir el 6 de maig de 1932 i va durar més de quatre mesos.
Durant aquesta tramitació les retallades van ser sistemàtiques: es va eliminar la referència a l'autodeterminació, el català va passar de llengua oficial única a llengua cooficial amb el castellà, es va suprimir la possibilitat de federació entre territoris de parla catalana i la recaptació d'impostos directes va quedar per a l'administració central.
Hi va ajudar, paradoxalment, el cop d'estat fallit del general Sanjurjo del 10 d'agost de 1932 contra la República, que va accelerar el consens parlamentari en favor de la legalitat republicana.
El 9 de setembre de 1932, l'Estatut retallat va ser aprovat per les Corts amb 334 vots a favor i 24 en contra. El 20 de novembre se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. La cambra es va constituir el 6 de desembre amb Lluís Companys com a primer president del Parlament.
L'aplicació plena va durar només dos anys. El 6 d'octubre de 1934, davant l'entrada al govern espanyol de la CEDA, Companys —ja com a president de la Generalitat— va proclamar "l'Estat català dins la República federal espanyola".
L'aixecament va ser sufocat per l'exèrcit en menys de deu hores. El govern de la Generalitat va ser empresonat i, el gener de 1935, una llei del govern de Lerroux va suspendre l'Estatut i va dissoldre el Parlament català indefinidament.
Va caldre esperar el triomf del Front Popular —el 16 de febrer de 1936— perquè un decret-llei del 26 de febrer restablís l'Estatut i alliberés els consellers empresonats.
Quatre mesos més tard va començar la guerra civil. L'exèrcit franquista va anar avançant sobre el territori català. El 5 d'abril de 1938, en ocupar Lleida, Franco va signar la llei que abolia l'Estatut "en mala hora concebido", segons el preàmbul del propi decret.
Encara faltaven onze mesos perquè acabés la guerra.
Va caldre esperar més de quaranta anys —fins a l'Estatut de Sau de 1979— per al reestabliment.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
L'Estatut, anomenat popularment Estatut de Núria pel monestir pirinenc on es va redactar l'avantprojecte, va ser elaborat per una comissió designada per la Generalitat provisional el juny de 1931.
El 26 de juliol va ser aprovat per 1.063 municipis catalans, el 98% del total. El 2 d'agost del mateix any es va sotmetre a referèndum a Catalunya. Hi va participar el 75% del cens —les dones, com a la resta de l'Estat, encara no tenien dret a vot— i el resultat va ser de 595.205 vots a favor i 3.286 en contra. Un 99,4% de les paperetes emeses.
El text original reconeixia Catalunya com a "Estat autònom dintre de la República espanyola", proclamava el dret d'autodeterminació, declarava el català com a única llengua oficial, contemplava la federació amb altres territoris de parla catalana i mantenia per a la Generalitat la recaptació dels impostos directes.
El text, però, encara havia de passar pel tràmit de les Corts espanyoles. El debat es va obrir el 6 de maig de 1932 i va durar més de quatre mesos.
Durant aquesta tramitació les retallades van ser sistemàtiques: es va eliminar la referència a l'autodeterminació, el català va passar de llengua oficial única a llengua cooficial amb el castellà, es va suprimir la possibilitat de federació entre territoris de parla catalana i la recaptació d'impostos directes va quedar per a l'administració central.
Hi va ajudar, paradoxalment, el cop d'estat fallit del general Sanjurjo del 10 d'agost de 1932 contra la República, que va accelerar el consens parlamentari en favor de la legalitat republicana.
El 9 de setembre de 1932, l'Estatut retallat va ser aprovat per les Corts amb 334 vots a favor i 24 en contra. El 20 de novembre se celebraren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya. La cambra es va constituir el 6 de desembre amb Lluís Companys com a primer president del Parlament.
L'aplicació plena va durar només dos anys. El 6 d'octubre de 1934, davant l'entrada al govern espanyol de la CEDA, Companys —ja com a president de la Generalitat— va proclamar "l'Estat català dins la República federal espanyola".
L'aixecament va ser sufocat per l'exèrcit en menys de deu hores. El govern de la Generalitat va ser empresonat i, el gener de 1935, una llei del govern de Lerroux va suspendre l'Estatut i va dissoldre el Parlament català indefinidament.
Va caldre esperar el triomf del Front Popular —el 16 de febrer de 1936— perquè un decret-llei del 26 de febrer restablís l'Estatut i alliberés els consellers empresonats.
Quatre mesos més tard va començar la guerra civil. L'exèrcit franquista va anar avançant sobre el territori català. El 5 d'abril de 1938, en ocupar Lleida, Franco va signar la llei que abolia l'Estatut "en mala hora concebido", segons el preàmbul del propi decret.
Encara faltaven onze mesos perquè acabés la guerra.
Va caldre esperar més de quaranta anys —fins a l'Estatut de Sau de 1979— per al reestabliment.
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada