14 de setembre del 2026

"Fiscalitat i feudalisme" per Flocel Sabaté

Sabaté, Flocel

"Fiscalitat i feudalisme (Tàrrega, 1329: recompte i reestructuració)" Editorial Dalmau. Col•lecció Episodis de la Història.

"Alfons III, quan tot just fa un any ha succeït al seu pare, nomena una comissió especial per tal d'investigar la situació dels feus reials a Catalunya. el monarca no amaga la sospita que els ingressos de la corona són massa migrats per raó -segons la seva interpretació- de situacions irregulars. Caldrà, doncs, clarificar una sèrie d'aspectes del sistema públic, continuant, en certa manera, el mateix afany que presidí les tasques d'endreçament administratiu i patrimonial endegades pel seu antecessor, Jaume II.


   Ara bé, Alfons el Benigne fa recaure l'atenció en puntal bàsic que, de tan arrelat en la quotidiana realitat podia passar desapercebut: les castlanies."
[P. 5]

Robert Amsterdam: "El sistema de Hacienda está diseñado para destruir empresas, no para salvarlas.”

 

En una entrevista publicada por Confilegal, Robert Amsterdam lanzó una dura advertencia sobre el funcionamiento de la Agencia Tributaria española:

“El sistema de Hacienda está diseñado para destruir empresas, no para salvarlas.”

Amsterdam denuncia que, mientras en otros países las autoridades fiscales intentan mantener vivas a las empresas para que sigan generando empleo y pagando impuestos, en España Hacienda puede acabar asfixiándolas con embargos, sanciones y largos procesos de recurso.

Para Amsterdam, el resultado es una guerra contra el tejido empresarial.

¿Hacienda está para recaudar o para destruir al que produce?

Eleccions. Cómo una funcionaria modificó la Ley de Memoria Histórica en la llamada Ley de Nietos

 


Solo CINCO días! después de ser aprobada en el Congreso, una funcionaria firma una instrucción administrativa. La funcionaria era Sofia Puente, hermana del actual ministro de Transportes sr. Oscar Puente.

 

>>> https://www.facebook.com/share/v/1PnE8oTtJq/

 

MAS INFO SOBRE EL CENSO  ELECTORAL:
Por 'El Debate':

>>>  https://youtube.com/shorts/6C6Aot3GjMg?is=8vs_lIXI0oBS7pna

Eleccions. El Supremo paraliza el censo de la Ley de Nietos

🔴 ÚLTIMA HORA | El Supremo paraliza el censo de la ley de nietos. Iustitia y Vox alertaron del «daño irreparable» que supone no detener las altas de cara a las próximas elecciones. La Sala Tercera del Tribunal Supremo ha aceptado este martes suspender la inscripción en el censo de los nacionalizados por la ‘ley de nietos’, tal y como habían solicitado como medida cautelar Iustitia Europa y Vox. Los magistrados han tomado esta decisión apenas veinticuatro horas después de la celebración de la vista pública en la que ambas formaciones alertaron de que las próximas elecciones pueden quedar viciada de forma «irreversible» si no se paralizan de inmediato las altas automáticas en el Censo Electoral de Residentes Ausentes (CERA). Abogacía del Estado y Fiscalía se habían opuesto a esta paralización.


La información de Nati Villanueva, en ABC.es
 

OTROS  MEDIOS COMUNICAN  LA MISMA  NOTICIA:

Comentario a 24.09.2026:

La 'Ley de Nietos', cercada en cuatro frentes: la Junta Electoral, el Supremo, la Audiencia Nacional y el Parlamento.


El intento de pucherazo de la mafia (PSOE) socialista se desmorona. 
Pretendían que casi dos millones de personas que ni tan siquiera saben donde está España, que no pagan impuestos, que no conocen las necesidades de nuestro país, tuvieran el mismo derecho que los españoles.


Pero insisto en que pensando que no los dos millones van a votar al PSOE, estos donde dan el mangazo es en las sacas de correos.


Me quedo corto llamando mafia a esta gentuza.

 LA MISMA NOTICIA EN OTROS MEDIOS:

>>>  https://youtu.be/eCvKPqj9ktQ?is=LkhszFFGwAZlQLcy

 

>>>  https://www.instagram.com/reel/DdHm7Jft1k0/?stkn=cWVrZ2ZlZGJqOGdu

Boicot a los productos marroquíes por la invasión de Ceuta. Los productos que empiezan por 611.


 

13 de setembre del 2026

Habitatge. Els grans fons que tenien en lloguer habitatges comprats arran la crisi del 2008, ara s'ho venen. Què està passant?

ALGO ESTÁ PASANDO EN LA VIVIENDA EN ESPAÑA: Y a tu bolsillo no le va a sentar bien

Analizamos qué está pasando con la vivienda en España y por qué los grandes propietarios están vendiendo. Prepárate para el impacto.

Los grandes fondos de inversión están ejecutando un movimiento masivo de venta sobre los inmuebles adquiridos durante la crisis financiera. Esta retirada de activos está provocando que miles de propiedades salgan del mercado de alquiler, alterando drásticamente la oferta disponible para los ciudadanos.

Este cambio de estrategia no es casual y tiene implicaciones directas en la economía doméstica. Examinamos si estamos ante el inicio de un ciclo donde los grandes tenedores reajustan sus carteras, lo que podría derivar en una nueva etapa para la burbuja inmobiliaria y las condiciones de acceso a la vivienda en España en el corto plazo. 

 >>> https://www.facebook.com/share/v/1FEi94qAVP/

 

 >>> https://youtube.com/shorts/C9OstqDGD0s?is=PQ8NcMx4oHWaZ0vi

La batalla de Muret, 12 set 1213

 La batalla de Muret (12 de setembre de 1213)
La batalla de Muret, lliurada el 12 de setembre de 1213, constitueix un dels punts d'inflexió més profunds i tràgics de la història medieval europea i, molt assenyadament, de la Corona d'Aragó i de l'espai occità. Des d'una perspectiva historiogràfica, aquest enfrontament no pot ser interpretat només com un xoc d'armes puntual, sinó com la culminació d'un profund litigi geopolític i ideològic entre la teocràcia papal, el creixent centralisme de la monarquia capetiana del nord de França, l'expansionisme feudal de la Corona d'Aragó i les particularitats polítiques i religioses dels territoris occitans.
El context geopolític: El projecte transpirinenc de la Corona d'Aragó
Durant els regnats de Alfons II el Cast i, molt especialment, de Pere II el Catòlic (1196-1213), la política exterior catalanoaragonesa va desplegar una ambiciosa estratègia d'hegemonia i protectorat sobre els comtats de la conca de la Garona i del Llenguadoc (Tolosa, Foix, Comenge, Besiers, Carcassona). Aquesta política no responia a un simple afany de conquesta militar, sinó a una xarxa complexa de pactes de vassallatge, aliances matrimonials i vincles culturals i econòmics compartits.
El Casal de Barcelona pretenia crear una gran confederació d'interessos a banda i banda dels Pirineus, assegurant una franja d'influència que arribava pràcticament fins al Roine. Aquesta expansió topava directament amb dos actors de pes cabdal:
L'Església de Roma: alarmada per la implantació i difusió de la doctrina càtara (o albigesa) a Occitània, que considerava una heretgia intolerable.
La Corona de França: la monarquia dels Capets veia amb extrema preocupació l'enorme projecció del rei d'Aragó al nord de la seva frontera natural.
La Croada Albigesa i l'escalada del conflicte
El papa Innocenci III, davant de la incapacitat d'erradicar el catarisme per vies pacífiques o de persuasió teològica (com les missions de Sant Domènec de Guzman), va decidir l'any 1208 proclamar la Creuada contra els albigesos. Aquesta crida va mobilitzar milers de barons, cavallers i aventurers del nord de França —motivats tant per la remissió de pecats com per la perspectiva de l'enriquiment material i territorial— sota el lideratge militar de Simó IV de Montfort.
La campanya militar de Simó de Montfort es va caracteritzar per una extrema violència i per la conquesta sistemàtica de les terres dels vassalls de Pere II el Catòlic (com ara Ramon Roger Trencavel o el comte Ramon VI de Tolosa). Pere II, trobant-se en una posició de dilemma polític i de deure feudal, va intentar inicialment una via diplomàtica, participant en negociacions infructuoses (com el concili de Lodève). Tanmateix, veient que Montfort no respectava la integritat dels seus vassalls i amenaçava de subjugar tot el sud, el monarca aragonès va decidir intervenir obertament per via de les armes, malgrat haver estat aliat formal de l'Església i haver obtingut recentment el títol de "Catòlic" per la seva victòria a Las Navas de Tolosa (1212).
El setge de Muret i el desenvolupament tàctic de la batalla
A finals d'agost de l'any 1213, un nombrós exèrcit de coalició —integrat per les tropes de la Corona d'Aragó i els contingents dels comtes occitans aliats (Tolosa, Foix i Comenge)— va convergir sobre la vila fortificada de Muret, situada estratègicament a la riba esquerra del riu Garona, a uns dotze quilòmetres al sud de Tolosa. La vila havia estat ocupada prèviament per les forces de Simó de Montfort, i la coalició va iniciar-ne el setge per recuperar el control de la plaça.
L'enfrontament va tenir lloc el 12 de setembre de 1213. Les dades tàctiques de la confrontació mostren un contrast molt marcat entre ambdós bàndols:
Forces de la Coalició (Catalano-occitana): Numeroses pel que fa a la infanteria i a la massa de milícies comunals i peons, comptava també amb un contingent de cavalleria feudal, tot i que amb problemes de coordinació i comandament unificat. Diversos nobles occitans desconfiaven d'algunes estratègies, i la disciplina tàctica no era homogènia.
Forces Creuades (Nord-franceses): Malgrat trobar-se en una clara inferioritat numèrica (les cròniques parlen d'entre 800 i 1.000 cavallers veterans i experimentats, enfront dels milers d'homes de la coalició), les tropes de Simó de Montfort destacaven per una disciplina ferri, una experiència bèl·lica contrastada en el setge i una cohesió tàctica absoluta.
Simó de Montfort, amb una audàcia tàctica notable, va decidir sortir de les muralles i travessar el riu per llançar una càrrega frontal d'esquadrons de cavalleria pesant directament contra el cor de la disposició enemiga. L'atac va agafar desprevinguda la coalició. En el transcurs dels primers moments del combat cos a cos, el rei Pere II el Catòlic —que segons la tradició cavalleresca s'havia intercanviat les insígnies amb un dels seus cavallers per provar la fortalesa de l'enfrontament o combatre amb major llibertat— va ser envoltat i mort heroicament.
La caiguda del monarca va desencadenar immediatament el pànic i el desordre entre les files catalanes i occitanes. La desbandada va ser total, provocant milers de baixes en un pont estret sobre el Garona i durant la fugida camp a través.
Dades tècniques, paràmetres i cartografia de la confrontació
Data exacta: 12 de setembre de 1213.
Localització geogràfica: Planura de Muret, confluència de la vall del riu Garona i el riu Louge, regió d'Occitània (antic Llenguadoc), França.
Coordenades de referència espacial: 43° 27′ 45″ N, 1° 19′ 38″ E.
Estructura d'enfrontament bèl·lic:
Bàndol 1: Corona d'Aragó, amb cavalleria feudal procedent de Catalunya i Aragó, unitats de la guàrdia reial i exèrcits nobiliaris aliats del Comtat de Tolosa, Comtat de Foix i Comtat de Comenge.
Bàndol 2: Exèrcit de la croada albigesa sota la direcció militar de Simó IV de Montfort, format per cavalleria feudal septentrional francesa i contingents croats especialitzats.
Balanç de pèrdues: Molt elevat per al bàndol de la coalició, amb centenars de cavallers morts o capturats, milers de soldats d'infanteria caiguts i la pèrdua irreparable de la figura central del cap d'estat (el rei Pere II).
Conseqüències històriques i geopolítiques a llarg termini
Les repercussions de la desfeta de Muret van reconfigurar de manera radical l'escenari polític del sud d'Europa:
Reorientació estratègica de la Corona d'Aragó: Amb la mort de Pere II i la minoria d'edat del seu fill Jaume (el futur Jaume I el Conqueridor), la Corona d'Aragó va haver de renunciar de manera definitiva al seu projecte d'expansió transpirinenca. L'horitzó d'expansió natural i de creixement del casal es va reorientar de manera unívoca cap a la península Ibèrica (amb la conquesta de Mallorca i València) i cap a la projecció marítima a la Mediterrània.
Annexió d'Occitània a la Corona Francesa: Els comtats occitans van perdre definitivament la seva independència política i el seu autogovern. El Tractat de París (1229) i les posteriors campanyes van culminar en la integració territorial i dinàstica d'Occitània dins dels dominis de la monarquia dels Capets, suposant un cop duríssim per a la cultura, la llengua i la societat trobadoresques.
La tutela de Jaume I: El petit príncep Jaume, que havia estat retingut sota la tutela de Simó de Montfort arran d'acords matrimonials previs, va ser finalment alliberat gràcies a la pressió exercida pel papa Innocenci III i entregat a l'Orde del Temple al castell de Montsó, on va rebre la seva formació política i militar de referència per al futur del seu regnat

12 de setembre del 2026

El métode d' 'Hacienda' davant diferent criteri per liquidar impostos que arruïna les empreses

...de la quantitat en discusió 'Hacienda' et diu si vols litigar-ho sl jutjat: " val, però aquesta quantitat primer me la pagues o me l'avales"

 

>>> https://www.instagram.com/reel/Db1AGbniGcI/?stkn=MjdkOWMxZDduMTJt

Carles Riba va traduir dos cops l'Odisea, el poema del retorn

 


>>> https://www.instagram.com/reel/DdI9GcNt3cq/?stkn=a2w3eXE3ZHRsaGpt

11-SET-2026 Crònica visual de la manifestació a Barcelona, amb molt jovent

 

Una capçalera arriba a Plaça Catalunya

Un altre capçalera,  la dels motoristes, que han engegat puntuals a les 17:14 a Gran Via - Aribau


 La meva impressió és que si:  hi ha pais  hi ha gruix de catalans!!!

                                                        La manifestació a la Gran Vía

__

                                 A Plaça Universitat hi havia tot un velam d'estelades, preciós 

 

Arribant a Plaça Catalunya

 

 

__

                                                Reivindicacions dels nostres trens infames

 


 

 


   A plaça Catalunya parlament de Iolanda Batallé, el Cant de la Senyera, el Virolai, i El Cant dels Ocells:

 




                 El Passeig de Gràcia tocant a Plaça Catalunya, zona de descans i d'aparcament de tractors

 

Today Catalonia National Day, la Diada. September 11th 2026, by Catalan News

 

>>> https://www.facebook.com/share/v/187SFbdFhH/

El Suprem aplana el camí per amnistiar Puigdemont si el TC avala el recurs de Turull

 
 
 
Després de més de dos anys de bloqueig, Pablo Llarena s'obre a aplicar la llei als exiliats sense esperar a la resolució dels seus recursos d'empara
 
  - Cap de Política de Nació- 10.09.2026
 
 
El Tribunal Suprem podria amnistiar Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig abans del que estava previst. Ho podria fer, segons han explicat fonts de l'alt tribunal el dia de l'obertura de l'any judicial a Madrid i han recollit diversos mitjans, després de la primera sentència sobre els recursos d'empara per part del Tribunal Constitucional. El primer recurs que s'abordarà, a partir del 22 de setembre, serà el de Jordi Turull i la majoria progressista, afí al PSOE, imposarà el seu criteri al sector conservador.

Fa pocs dies, el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va donar més pistes sobre la resolució dels recursos de l'amnistia. Va dir que estarien tots resolts abans d'acabar l'any i que, si el Suprem es negava a aplicar la llei, seria el tribunal de garanties qui en forçaria el compliment sentència a sentència. D'aquest moviment del Suprem se'n desprèn que la sala penal no tindria interès a persistir en el bloqueig i que l'amnistia arribaria cap a la tardor, més que no pas cap a finals d'any, com s'havia dit fins ara.
 
Si el Suprem aplica la llei, decaurien les ordres de detenció encara vigents, i Puigdemont, Comín i Puig podrien tornar sense risc de ser detinguts. Ara, no ho poden fer, perquè el Suprem es nega a aplicar la llei amb l'argument que la malversació de l'1-O queda fora de l'abast de la norma. Per què? Tant Pablo Llarena com Manuel Marchena consideren que els líders del procés es van enriquir amb l'1-O, perquè hi van destinar diners públics i no pas recursos propis.   
 
Tot plegat, mentre continua el degoteig d'amnistiats. Aquest dijous, el Tribunal de Comptes ha acordat finalment amnistiar una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat. Ho ha fet després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que nega que perdonar la malversació de l'1-O afecti el dret europeu o els interessos financers de la Unió

Abans de les vacances, el Suprem va amnistiar l'exconsellera Meritxell Serret, els membres de la mesa del Parlament de la legislatura de l'1-O, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, i també Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Als primers se'ls havia condemnat per desobediència. Als segons, se'ls havia absolt del mateix delicte. En cap dels casos se'ls havia amnistiat, perquè els jutges tenien dubtes de l'encaix constitucional de l'amnistia, resolt l'octubre de 2025. 
 

 >>> https://naciodigital.cat/politica/el-suprem-aplana-el-cami-per-amnistiar-puigdemont-si-el-tc-avala-el-recurs-de-turull.html?fbclid=IwdGRjcAUPk0FjbGNrBQ-TFXBkb2YFZXh0bgNhZW0CMTEAc3J0YwZhcHBfaWQMMzUwNjg1NTMxNzI4AAEeh4pomf4xDh1CPUWoehGqhmNiW-pI2X5xW1yMvcwYpxwunzXDmjj8h3KHvIg_aem_DAbEbvHeuH6_ueyZ4c4Ayg&utm_campaign=mrf-facebook-naciodigital&utm_source=facebook&utm_medium=social&mrfcid=202609106aa2abd7a565e715fcbbc0b6

Gaudí fa un "mantinc el català" l'11 de setembre del 1924

 


>>> https://www.facebook.com/share/v/19v66fne93/

L'11 set del 1714. Josep Moragues. Sinopsi de la Guerra de Successió.

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715)[1] va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió. 


Josep Moragues formava part d'una família benestant de pagesos. El 1685 morí el seu pare i rebé en herència la propietat del mas i les finques. Durant la Guerra dels Nou Anys formà part dels moviments que es donaven a diferents llocs d'aquestes contrades, de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català. Casat amb Cecília Regàs, d'Arbúcies, per parentiu es relacionà amb grups d'Osona que tenien problemes de tota classe amb la gent de la contrada i que solien acabar de manera violenta. Posteriorment entroncà amb els que s'anomenaren vigatans, gent de la Plana que mostraven una forta oposició a les continuades penetracions de l'exèrcit francès, la qual cosa es traduïa en un fort sentiment antifrancès. Això s'accentuà amb la designació del monarca Borbó Felip V com a rei d'Espanya a la mort, sense descendència, del darrer Àustria, Carles II, l'any 1700, malgrat que Catalunya l'havia reconegut a les Corts de Barcelona de 1701.

Guerra de Successió
 
Article principal: Guerra de Successió Espanyola
Sota els auspicis de mantenir una política d'equilibri promoguda per Anglaterra, que ja s'havia cercat aliats, es donà a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III) proposat pels aliats. Josep Moragues, ensems amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte dels Vigatans a la capella de Sant Sebastià el 17 de maig del 1705,[1] que havia de dur al pacte de Gènova, el compromís dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornassen a desembarcar a Barcelona (1705) i es van armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas. D'aquesta manera els Vigatans prenien una posició contrària a la dels filipistes, coneguts com a botiflers, i el conflicte bèl·lic esclatà. Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats, comandant la companyia de miquelets, que actuaren obertament controlant les comunicacions de l'interior fins a Barcelona derrotant les tropes borbòniques al combat del Congost.

Fins al 1707 fou coronel d'un regiment de cavalleria, any en què fou nomenat general de batalla, comandant dels Pirineus i governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d'Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època se situa el seu nou maridatge, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de Sort (Pallars Sobirà). La guerra tingué diferents alternatives, però després de la derrota a la batalla d'Almansa (1707) (les tropes borbòniques contra les forces armades del País Valencià),  l'avenç de les tropes borbòniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Península i, per tant, el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingué emperador d'Àustria el 1711, després de la mort del seu germanastre, la situació canvià radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats a aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador.

El Tractat d'Utrecht (1713) suposava que anglesos, holandesos rescindien l'aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials. Els interessos de Catalunya no es tingueren en compte, malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats. Els dirigents catalans d'aquells moments optaren per continuar la guerra davant les poques alternatives que se'ls presentaven de mantenir l'estatus anterior al conflicte.

El 28 de setembre de 1713, el general Moragues ret Castellciutat als borbons, però després d'un breu retir a Sort, a primers de maig va decidir de tornar al combat i amb la gent que va poder recollir va temptar, inútilment, de blocar Castellciutat  l'11 de febrer, i fou rebutjat pel general Vallejo, que va mirar de sufocar la rebel·lió i va prendre ostatges, i entre ells la dona de Moragues, tots foren conduïts a Balaguer, però foren rescatats amb un cop de mà el 24 de juny 1714. Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars a les ordres del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, qui malgrat tenir un grau militar inferior, havia estat nomenat comandant en cap de totes les tropes militars catalanes fora de Barcelona. La guerra a la Catalunya interior tenia com a base principal la fortalesa de Cardona, punt a partir del qual les tropes catalanes fustigaven les tropes borbòniques a fi d'alleugerir el Setge de Barcelona. És per aquest motiu que el general Moragues no lluità ni en el setge de la capital catalana ni fou present a Barcelona durant la batalla de l'11 de setembre del 1714.

Detenció, execució i escarni

Monument a Josep Moragues a Sant Hilari Sacalm
 
El 18 de setembre del 1714 Moragues s'acollí a la capitulació de la fortalesa de Cardona i es va tornar a retirar amb la seva família a les seves possessions de Sort. Al cap de poc fou reclamat pel capità general a Barcelona, on se li requisà la documentació i se li posà vigilància. Tement un arrest per conspiració, temptà d'embarcar-se cap a Mallorca, que encara era lliure de l'ocupació borbònica. Amagat a Montjuïc fou traït quan provava de fugir i pres a Barcelona el 22 de març de 1715. Posteriorment seria jutjat en un procés sumaríssim i torturat i executat el dia 27 del mateix mes de març de 1715.

El general Moragues i els capitans Jaume Roca i Pau Macip foren executats de manera infamant el 27 de març del 1715. Al general Moragues no li reconegueren les honors militars, i descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins a arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat, per tal de complir la triple condemna de mort que rebé. El cap del general Moragues, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal de Mar, amb una inscripció en llatí que deia:
 
“Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida revelió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres executat per la justicia”.


Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Moragues_i_Mas

Profanar Gaudí, a Reus. Amb IA el fan parlar castellà, cosa que no va fer ni davant la policia la Diada de l'11setembre 1924.

 


A Reus han creat una versió de Gaudí feta amb intel·ligència artificial que raona en la llengua que ell es va negar a usar fins i tot davant l'autoritat armada. I li han fet dir coses en castellà per la televisió pública catalana. L'operació és tan descarada que mereix tota la indignació feta pública aquestes darreres hores. I més

 

Hi ha una escena que Oscar Wilde no va arribar a veure, i que potser hauria descrit millor que ningú: la d’ell mateix convertit en una estàtua al cor de Londres, celebrat per la mateixa institució, el govern britànic, que el va condemnar a la presó i, en definitiva, el va destruir fins a la mort. Wilde, el pària que va morir a París arruïnat i abandonat pel fet de ser homosexual, ara és usat com a símbol oficial de la diversitat britànica i de l’excel·lència del seu govern. Del govern que el va perseguir en vida, el va perdonar pòstumament, el 2017, i d’aleshores ençà se n’ha apropiat la memòria, la memòria d’un home que va morir, precisament, fugint d’ells.

Dissortadament, quan et mors passa això: que els altres fan de tu allò que volen. I no tan sols això. Poden fer-te dir allò que no vas dir mai, defensar allò que no vas defensar mai, o fins i tot convertir-te en símbol d’allò que vas combatre. I no hi pots fer res. Ets mort. I els vius sempre tenen raó perquè són els únics que poden parlar, perquè se’t poden apropiar i et poden modelar segons les seues necessitats per fer-ne allò que els interesse a ells.

Antoni Gaudí va anar a la presó la Diada del 1924 per haver-se negat a parlar en castellà amb la policia. Va mantenir el català amb una fermesa exemplar davant els agents que l’increpaven. No va parlar mai la llengua dels espanyols. Era un home d’una coherència absoluta en aquest aspecte, d’una fermesa que avui ens hauria de fer de guia. I ara resulta que, cent anys després de la seua mort, l’Ajuntament de Reus i la Reial Federació Espanyola de Patinatge el fan parlar en castellà en un acte oficial destinat en teoria a commemorar-lo. I això no és, no pot ser, un error. No és cap descuit. És una decisió conscient, justificada amb aquell cinisme administratiu que ho fa tot encara més obscè: la resposta a la santa indignació que ha despertat aquesta barbaritat ha estat dir que era necessari fer-ho així pels participants “de fora de Catalunya”, per la “difusió nacional i internacional”.

El fet és que a Reus han creat una versió de Gaudí feta amb intel·ligència artificial que raona en la llengua que ell es va negar a usar fins i tot davant l’autoritat armada. I li han fet dir coses en castellà per la televisió pública catalana. L’operació és tan descarada que mereix tota la indignació feta pública aquestes darreres hores. I més.

Però, de tot plegat, el fet més trist no és tant el falsejament històric –que ja n’estem ben farts, de falsejament– com la facilitat amb què s’ha fet; com la naturalitat i la barra que posen a l’hora de fer-lo. Perquè hi ha hagut un consens implícit entre tots els responsables d’aquesta profanació. El PSC, ERC, la Diputació de Tarragona, TV3, la federació espanyola de patinatge: tothom ha estat d’acord que Gaudí havia de parlar castellà perquè calia “obrir-se” a un públic més ampli. Ningú no va dir que no. Ningú no va pensar que potser –només potser– fer parlar en castellà un home que va anar a la presó perquè no ho va voler fer era un abús intolerable. Simplement ningú no va alçar la veu abans que ho fessen els espectadors i quan tot el peix ja era venut.

Hi ha una cosa que els poders han après molt bé: que la victòria definitiva sobre un enemic no és solament matar-lo, sinó convertir-lo, utilitzant-lo, en un dels teus. Especialment quan ja és mort, perquè aleshores no pot protestar. A un mort li pots ficar al cap –si tens prou barra i manca d’escrúpols– les idees que et convinguen, fer-lo parlar en la llengua que t’interesse i presentar-lo com a exemple de tot allò que tu representes, encara que en vida fos el teu pitjor enemic. Els morts són dòcils, manejables, útils. Són la millor propaganda imaginable, perquè ja no poden desmentir-te, perquè ja no poden acusar-te, perquè ja no poden defensar-se.

 

Gaudí ha tingut molt mala sort. Perquè ha caigut en mans d’una generació de polítics i de gestors culturals que no entenen res d’allò que ell va representar, i que si ho entenen encara és pitjor, perquè demostren que no els importa gens. Per a ells, Gaudí no és sinó una marca, un reclam turístic, una excusa per a fer espectacles amb patins i llums de colors. Res més. I si cal fer-lo parlar en castellà perquè això serveix millor als seus propòsits, doncs es fa i ja està. Sense complexos. Però també –ep!– amb aquella tranquil·litat de qui sap que ningú no pagarà cap preu per això –car no us semblarà estrany si us assegure que ningú no dimitirà ni enviaran ningú a casa després d’aquest desficaci. Què és el mínim que hauria de passar.

 

MES INFO SOBRE LA NEGATIVA DE GAUDÍ A PARLAR CASTELLÀ:

>>> (audio d'un programa de ràdio, un minut i mig) http://www.cucadellum.org/2026/01/enric-calpena-historiador-i-periodista.html

 
 

L'11 de setembre del 1714. Antoni de Villarroel.



Antoni de Villarroel: el general que va renunciar… i va tornar al combat

Quan pensem en els defensors de Barcelona de 1714, és fàcil imaginar homes convençuts que resistirien fins al final. Antoni de Villarroel era diferent. Era un militar professional, experimentat, que coneixia perfectament la situació i sabia que Barcelona difícilment podia salvar-se.

Nascut a Barcelona el 1656 en una família de tradició militar, Villarroel havia combatut durant dècades i, fins i tot, havia servit inicialment en l’exèrcit de Felip V abans de passar al bàndol austriacista el 1710. Quan Catalunya decidí continuar la guerra el 1713, fou nomenat comandant suprem de l’exèrcit encarregat de defensar Barcelona.

Durant més d’un any dirigí la defensa d’una ciutat cada vegada més encerclada, bombardejada i exhausta.

Els combats dels dies 13 i 14 d’agost de 1714 havien estat terribles. A principis de setembre, amb les muralles obertes per nombroses bretxes i les forces defensores molt debilitades, Villarroel proposà negociar una treva. El consell de guerra ho rebutjà.

El 6 de setembre presentà la renúncia. Tot i això, acceptà continuar exercint el comandament provisionalment fins que es trobés un substitut.

Cinc dies després arribà l’assalt final.

La matinada de l’11 de setembre, les tropes borbòniques penetraren a Barcelona. I aquell general que havia demanat deixar el càrrec tornà a posar-se al capdavant dels seus homes.

Villarroel reuní les escasses forces de cavalleria que encara quedaven i participà en el contraatac per intentar expulsar els atacants del Pla d’en Llull. Durant els combats fou ferit. Hores després, davant una situació militar ja insostenible, autoritzà que es toqués a capitulació.

La derrota encara li reservava un últim capítol.

El 22 de setembre, malgrat els termes acordats en la capitulació, Villarroel fou detingut pels borbònics. Passaria anys empresonat, principalment al castell de San Antón de la Corunya. Quan finalment arribà l’ordre d’alliberar-lo, el 1725, estava massa malalt per abandonar la presó. Hi morí el 22 de febrer de 1726.

Villarroel sabia que Barcelona difícilment podia salvar-se. Però quan començà l’assalt, tornà a posar-se al capdavant dels defensors.

L'11 de setembre de 1714. Rafael de Casanova, Conseller en Cap de la ciutat de Barcelona


 

Rafael de Casanova

Moià, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743
Fill d'una família benestant de pagesos, doctor en Dret per la Universitat de Barcelona. El 1706 va ser elegit conseller tercer, i el 1713-1714 va arribar a ser Conseller en Cap de Barcelona, el màxim càrrec de la ciutat, just quan Catalunya s'havia aixecat contra Felip V en la Guerra de Successió.

És el símbol de la resistència de l'11 de setembre de 1714. Ferit defensant la bandera de Santa Eulàlia al baluard de Sant Pere, la seva figura va esdevenir el gran mite patriòtic català.

Al novembre de 1713, amb Barcelona ja assetjada per les tropes borbòniques, és elegit conseller en cap. Encara que ell era més partidari de negociar per evitar més sofriment, quan va veure que Felip V no donaria cap garantia per a les Constitucions catalanes, va assumir la defensa fins al final.

Juntament amb el general Antonio de Villarroel, comandant de la plaça, organitza la Coronela — les milícies gremials de la ciutat — per defensar les muralles.

L'11 de setembre de 1714, a l'assalt final del duc de Berwick, Casanova fa el gest que ha quedat a la història: agafa la bandera de Santa Eulàlia, la bandera sagrada de Barcelona que només es treia quan la ciutat estava en perill extrem, i puja a la muralla del Portal Nou per animar els defensors. Allà és on cau ferit de gravetat, al baluard de Sant Pere.

Després de la capitulació, per salvar la vida es fa passar per mort. Li confisquen tots els béns. No és fins al 1719 que pot tornar a la vida pública i recuperar part del seu patrimoni. Es retira i mor a Sant Boi de Llobregat el 1743.
 
Amb el Decret de Nova Planta de 1716, Felip V aboleix totes les institucions catalanes, i és al segle XIX i XX, amb la Renaixença, quan la figura de Casanova es recupera com a símbol de la lluita per les llibertats del Principat.

El 16 de gener de 1716 Felip V signa el Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya:
 
Què aboleix:
Les Constitucions catalanes, tot el nostre dret propi.
El Consell de Cent
, el govern municipal de Barcelona on Casanova havia estat Conseller en Cap.
La Generalitat i la Diputació del General.
L'ús del català a l'administració i la justícia.
El sistema d'insaculació, el sorteig amb què s'elegien els consellers
com Casanova.
Les vegueries i s'imposen els corregiments.
 
Què imposa:
Un model centralista i absolutista castellà. Catalunya deixa de ser un Principat amb lleis pròpies i passa a ser una província més.
Un Capità General i una Reial Audiència nomenats pel rei manen a tot.
Els càrrecs ja no els trien els ciutadans, els nomena el rei.
Nou impost duríssim: el cadastre.
El castellà com a única llengua oficial.

Per això, al segle XIX, quan arriba la Renaixença, es recupera la figura de Casanova. No era només l'home ferit amb la bandera de Santa Eulàlia a la muralla, era l'últim representant legítim de les institucions que la Nova Planta havia esborrat.

D'aquí ve que cada 11 de setembre es faci l'ofrena floral al seu monument de la Ronda de Sant Pere de Barcelona. És el símbol de les llibertats perdudes.

(Aquest post ha rebut 18 visites)

El Tribunal de Comptes aplicarà per fi l'amnistia a 35 dirigents encausats pel procés

 

La decisió arriba pràcticament dos mesos després de l'aval a la norma i afecta membres dels governs que van encapçalar Artur Mas i Carles Puigdemont

 


Una de les vies que va fer servir l'Estat per tenallar els dirigents del procés va ser la pressió judicial a través del Tribunal de Comptes. És on s'hi va dirimir, en essència, les despeses que havien tingut a veure amb l'acció exterior de la Generalitat, ja en temps d'Artur Mas al Palau de la Generalitat, i havien arribat a afectar pràcticament un centenar d'alts càrrecs. Un total de 35 van ser enviats a judici, i encara estaven pendents de si se'ls aplicava l'amnistia. Segons ha avançat aquest dijous el programa El matí de Catalunya Ràdio, ja poden respirar tranquils: el Tribunal de Comptes ha decidit que entren dins la norma i que, per tant, decauran les causes pendents que encara tenien a l'organisme.  

La decisió arriba pràcticament dos mesos després de l'aval europeu a la llei d'amnistia. En aquell moment, però, el tribunal va descartar aplicar-la immediatament, tot i que la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a les qüestions prejudicials que havia plantejat el Tribunal de Comptes era molt clara. Es referia a les despeses pel referèndum i la promoció exterior del procés, que la Fiscalia xifra entre tres i cinc milions d'euros. L'organ dubtava si podien afectar els interessos financers europeus, però el TJUE ho nega. En la causa hi ha una trentena d'exalts càrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont, com Oriol Junqueras, Francesc Homs, Toni Comín i Lluís Puig.

El Tribunal de Comptes va celebrar el judici però va suspendre la sentència fins que es pronunciés el TJUE. Societat Civil Catalana, que és acusació, demana 5,3 milions a la trentena d'exalts càrrecs de l'1-O. La Fiscalia situava aquesta xifra en els tres milions d'euros, però posteriorment va demanar l'aplicació de l'amnistia per a tots els encausats.  La vista oral ja es va fer, però la sentència va quedar pendent de la possible amnistia i les qüestions prejudicials. La Generalitat va presentar a finals de juliol un escrit per tal que l'organisme apliqués la llei d'amnistia als dirigents jutjats amb l'argument que, després de la decisió del TJUE, calia procedir al "tancament definitiu" del procediment.
 

"Aquest nou pas confirma la solidesa de l’estratègia seguida per aconseguir l’amnistia i evidencia que la llei s’ha de complir sencera i sense més dilacions", ha indicat ERC en un comunicat. És per això que ERC exigeix que la norma s'apliqui de manera immediata a totes les causes obertes. "Especialment, als membres del Govern de l'1-O que continuen sense ser amnistiats pel Suprem. Seguim també pendents de la resolució de les causes encara obertes, com la del TSJC contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l’organització del referèndum, la de l’Audiència de Barcelona contra Marta Rovira per desobediència, i la de l’Audiència Nacional contra els CDR", destaca el comunicat.

La causa del Tribunal de Comptes ha compromès econòmicament la vida de bona part dels encausats, que en altres procediments oberts ja havien hagut d'abonar fiances milionàries vinculades al procés. El Govern va posar en marxa un sistema d'aval per valor de deu milions d'euros, liderat per Jaume Giró, que en aquell moment era conseller d'Economia. Les dificultats per trobar entitats financeres que atenguessin la petició d'aval va obligar a activar una via alternativa, que també es va negociar discretament amb el PSC. Era l'any 2021 quan el Tribunal de Comptes va exigir la fiança milionària, i el mecanisme públic permetia accedir fins a deu milions d'euros per atendre les fiances. 

L’esquerra independentista mobilitza milers de persones a Barcelona i carrega contra el feixisme

 

>>>  https://naciodigital.cat/politica/el-tribunal-de-comptes-aplica-per-fi-lamnistia-a-35-dirigents-encausats-pel-proces.html?fbclid=IwVERDUAUPk41wZG9mBWV4dG4DYWVtAjEwAHNydGMGYXBwX2lkDDM1MDY4NTUzMTcyOAABHuWQyc0PRUlrL3pwgoQiS2V9n75xo0xiAMu5VjwsjWDWJ_OsO_hWROQS_5k0_aem_n0Ym_5vv5frDnd7s4ZhQ3A

11 de setembre del 2026

A la Guerra de Successió que va acabar l'11 de setembre de 1714 va participar i molt el general Joan B. Basset

  El general Joan Baptista Basset

(Entrada amb 55 visites)

L'autoestima dels catalans i la seva llengua.



És  l'únic únic sistema per recuperar una llengua: recuperar la nostra estima com a catalans, i parlar català sempre. Ja està, no hi ha més: som a casa nostra i fem respectar les nostres costums, no ens hem d'adaptar' a les de ningú altre!

 
Els de la banda del país flamenc del regne de Bèlgica fa temps que ho tenen clar, al seu país NO es parla ni un borrall de francés, ho he viscut en persona. O els hi parles flamenc, o sinó anglés, el francés fan veure que no l´entenen. Ja ho crec que en saben, l´han estudiat a l´escola, però els walons (els de parla francesa) van ferir els sentiments dels flamencs temps enrera, i ara aquestos es neguen en rodó a parlar francés.
 
 
Autoestima, no submissió 
 
Jo no goso judicar RES ni ningú,  només voldria posar de relleu que els flamencs  amb  aquest comportament es fan  valdre: reaccionen  mostrant la seva autoestima i no la seva submissió.   
 
 
Desvaloritzar al contrari, fer-li perdre l'esperança de guanyar la guerra 
 
I per què és tan important l'autoestima? Considerant els atacs contra la  llengua catalana, bé podem considerar-los com una guerra, de vegades oberta i d'altres soterrada, però guerra al cap i a la fi.  La guerra és l'art de la decepció, l'art de desanimar al contrari a seguir lluitant. Si el contrari no se sent segur, no se sent capaç, senzillament no comença la guerra. Es comprén ara els atacs dient que "el català no val res, és lleig, és un dialecte"? (No ho és perquè és una llengua amb literatura i ben antiga).  O bé "és una llengua de pagesos". O bé "els catalans parleu com gossos: dieu au au"? Com pot dir-te algú que la llengua amb que parlaves amb la teva mare és lletja?? Què ho veieu que son tàctiques de desvalorització? S'han practicat a fons durant el franquisme, era una cosa que estava  a l'ambient. Jo ho recordo, quan tenia 7-8 anys vaig sentir: "el català és lleig, és una llengua de pagesos, una llengua que només serveix per dir tacos". Li vaig dir a la meva mare perquè em van sorprendre aquests comentaris sentits al col.legi, donc a casa i amb la família el parlavem i no veia que visquèssim a pagés. La mare em va explicar que el català no és un dialecte com es deia, perquè els dialectes són només orals, i en canvi el català tenia literatura.


La brutal repressió franquista

La repressió durant el franquisme contra la llengua i cultura catalanes va ser tan brutal, que explicar ara algunes anècdotes sembla que mig inventis, sembla inverosímil. Estaven prohibides les sardanes, els catalanistes en posaven una amb un tocadiscos al carrer i la ballaven, quan  arribaven els policies,  cames ajudeu-me!
 
Per suposat estava prohibit fer un ús del català en públic. Als organismes oficials, al costat de les guixetes hi havia un cartell que deia: "Hable ud la lengua del imperio" (sic), o bé: "Hable ud en cristiano". No ha arribat al meu coneixement cap disculpa per part del "Gobierno", són uns deures que tenen pendents.
 
Aquestes tàctiques per fer perdre l'autoestima via la dita "violència pasiva", violència psicològica o "guerra soterrada", són la part més invisible, més desconeguda d'altres violències més visibles pels que vivim a Catalunya: el greu desequilibri de la balança fiscal, d'uns 16.000 milions d'euros/any; les anul.lacions pel Tribunal Suprem de moltes lleis catalanes aprovades pel nostre Parlament, inclosa una retallada de l'Estatut del 2006 que ja havia estat aprovat pel Parlament català,  i també pel poble català en un referèndum; la censura de premsa escrita i la de TV3; la manca d'inversions en sanitat i altres infrastructures d'obra pública com ara trens de Rodalies que s'espatllen tant sovint per manca de manteniment, vies pendents de desdoblar com ara la Vic-Barcelona, el coll d'ampolla de via única entre Vandellòs fins a Tarragona; no avancen o ho fan de manera lentíssima les obres del molt esperat AVE per l'arc mediterrani que hauria de transportar les mercaderies des dels ports a les ciutats de l'UE, la Generalitat valenciana no para de reclamar-lo... I moltes més! Per exemple el drenatge dels beneficis de l'aeroport del Prat i del port de Barcelona cap a altres fins que no són millorar-los; tenim la xarxa elèctrica pública REE i la d'Endesa obsoletes per manca de manteniment; no es permet la interconnexió de les TV públiques valenciana, catalana ni balear. Tot això sense voler ser exhaustius...
 

Desconnèixer la història dels catalans,  tàctica de desvalorització franquista
 
De tàctiques de desvalorització i guerra psicològica per fer dubtar de la pròpia vàlua com a col.lectiu podem esmentar-ne algunes. I per què ho fem? Perquè les coses cal saber com funcionen,  per anar pel món cal saber les tendències que apareixen de manera constant a la història durant molts d'anys. 
 

 
Per tal de menystenir-nos el franquisme també negava que els catalans haguèssim tingut una història pròpia ni desenvolupat un perfil col.lectiu propi com catalans, un estil, un tarannà: la identitat catalana. Tots els polítics de l'oligarquia de l'altiplà segueixen sent franquistes en aquest punt, ja ho crec, ho han amagat fins que el procés d'independència els ha obligat a definir-se. Ni pensar-hi que existeixi una identitat, una cultura catalana, ni una literatura en català! Ui no! Això sí que no! Només s'acceptava algún detall però que es veiés folklòric,  antic, sense futur. 
 
A les escoles, com la meva, per soposat no s'explicava ni la història de Catalunya, ni la d'Espanya, ni la d'Europa més enllà de l'invasió de Napoleón. La  industrialització de Catalunya, la Renaixença, la Mancomunitat, la dictadura de Primo de Rivera la Guerra Civil, ni esmentar-ho. Això tan curosament amagat, deu ser que és important, no us sembla?


 
Recordo com explicava Ramon d'Abadal i de Vinyals l'autorització de la censura per publicar una biografia de l'Abat Oliba en català el 1948; va haver de ser publicat dins una col·lecció només per socis i només 350 exemplars, no va poder tenir una venda pública, fins a la reedició del 1962.
 
Un exemple d'ara mateix. Per l'ambient creat per la censura i altres mètodes subterrànis de control de l'opinió publicada, fa que en certs ambients costi d'admetre en públic que som independentistes. Tot i que a les eleccions del 14 Febrer 2021 els vots a favor són el 52% !!

Tàctiques per mantenir-nos callats, mesells, amb una certa intranquil·litat indefinida al cor, una mena de por de no ser acceptat, de no ser valorat ni estimat, un sentiment indefinit d'inseguretat del que no en som conscients. El sistema els hi funciona, la manera d'anular-lo senzillament és ser-ne conscient i passar de la seva opinió.
 
Fora dubtes!
 
"La qüestió és que l'esclau no es vegi les orelles i romangui mancat d'ànim alliberador, debatent-se entre contradictoris dubtes. (...) però allò que no admeten mai és que el català s'interpreti com un tipus humà distinguit." Què ben definit per Carles Muñoz-Espinalt !!!
 
 
Els catalans formem un equip guanyador treballant junts, ho hem demostrat 
 
No perdem la seguretat col·lectiva, la seguretat en nosaltres mateixos, junts podem fer tantes coses! Els catalans d'ara hem "descobert" que, entre tots, fent equip, hem fet un referèndum, el de l'1-Octubre 2017, ens hem reconegut a nosaltres mateixos!!!  
 
"Però la violència espanyola i, sobretot, la decisió popular que va fer possible el referèndum, aquella gran victòria sobre la repressió que va deixar el món admirat i ens va fer sentir poderosos i lliures, va convertir el primer d’octubre de 2017 no en una eina més, sinó en un moment fundacional. Únic." (Vicent Partal. Vilaweb)
 
 
Sobretot sobretot, no perdem l'ànim, la moral de victòria, perquè és això exactament el que volen. No permetem cap  sentiment de desconfiança sobre el que som capaços de fer: això és el que es pretén amb el conjunt de tàctiques - en anglés en diuen "to bully", ficar-se amb algú, pèndre-li el pel, en resum, abusar d'ell. Ens en sortirem de tot allò que ens proposem, -la independència o el que sigui-. Pel treball en equip n'estem molt dotats, la capacitat d'organitzar-nos és un tret característic dels catalans !!!    Via fora!!!
Cuca de Llum.
 
 
Articles de tema similar, a la Cuca de Llum:
 
 
 

 
 
 
 
(Aquesta entrada ha rebut 215 visites)
_