El futur no està en el passat. I el que acabo d’escriure no és un estirabot. Aquesta frase, i encara més escrita en l’epíleg o la conclusió d’un llibre d’història de Catalunya, pot semblar estranya i fins i tot provocadora, però no ho és gens, i qui hagi llegit aquest llibre està en condicions d’entendre-ho. El volum que teniu a les mans no s’ha escrit per fomentar la legitimitat històrica de la reivindicació nacional catalana perquè el passat no determina el futur, ni el justifica, ni el legitima. Simplement, ajuda, i ja és molt, a explicar el present i encara potser permet entendre millor els projectes de futur. Per tant, la reivindicació nacional des del present per al futur no es fonamenta en el passat, en la història. De fet, no ho necessita, en té prou –i això és l’essencial– amb la voluntat del poble lliurement expressada.
(...) la nació etnocultural és un concepte que pretén copsar una realitat que s’esmuny sempre perquè els pobles canvien i estan en constant mutació. Però, és clar, molt més avui que ahir. I per això avui s’ha de distingir més que ahir entre la identitat i la llengua de les persones i la identitat i la llengua de la nació. El repte per als ciutadans de Catalunya avui, atesa llur diversitat creixent, és com construir un futur en comú. La premissa, sembla, és dotar-se d’una identitat englobant, sobre la base de l’experiència nacional acumulada, amb la llengua com a marca antropològica de la identitat, i eina comuna de reconeixement i inclusió, i la cultura en el sentit més ampli possible, com a patrimoni de tothom. A ningú se li escapa que el principal escull per fer real l’ideal no són els immigrants sinó la dependència d’un Estat incapaç de reconèixer-se plurinacional. Si la barrera es trenca i la il·lusió o utopia s’encarna en la realitat, la història que en aquest llibre s’ha explicat dels orígens de Catalunya i dels catalans no serà d’uns quants sinó de tothom perquè tothom s’hi haurà incorporat quan sigui, potser avui mateix, i en forma part. La idea subjacent seria que, des dels seus orígens, la nació catalana, com segurament totes les nacions, no ha deixat de ser un projecte en construcció permanent.»
Epíleg, JOSEP M. SALRACH
Josep M. Salrach Marès (dir.), Naixement de la nació catalana. Orígens i expansió. Segles IX-XIV, Barcelona (Enciclopèdia Catalana), 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada