Deu dades per ser optimistes amb el futur del català

 L'InformeCAT2026 de Plataforma per la Llengua detecta deu indicadors positius, com ara el consens social sobre el paper de la llengua com a eina d'ascensor social i el boom de creadors de continguts entre altres

 

Josep Maria Botanch - 26.07.2026 

Malgrat que el darrer 

el darrer  

InformeCAT2026 de Plataforma per la Llengua alerta que la llengua pròpia manté una situació d’emergència lingüística en diversos entorns socials, l’anàlisi de les cinquanta dades de l’informe d’aquest 2026 també obre escletxes a l’esperança pel que fa al futur del català. A continuació, desgranem els deu indicadors més positius que conviden a ser optimistes.

 

1. Consens absolut sobre el paper de la llengua com a eina d’ascensor social

El 88,7% dels residents a Catalunya estan convençuts que aprendre català proporciona més oportunitats laborals, culturals i de millora personal als infants d’origen estranger. És a dir, gairebé nou de cada deu residents creu que l’aprenentatge de la llengua catalana és un mecanisme d’ascensor social. Aquest gran consens de centralitat depassa ideologies: el comparteixen el 94,2% dels catalanoparlants habituals, el 83,8% dels castellanoparlants. Fins i tot els simpatitzants dels partits més contraris a la normalització de la llengua creien que aprendre català dona més oportunitats. Ho pensen dos de cada tres simpatitzants de formacions com el PP (68,7%) i Vox (66,5%).

2. Més oportunitats laborals i millors salaris per als nouvinguts

L’economista Antonio Di Paolo, un dels investigadors de la relació entre la llengua catalana i els resultats socioeconòmics a Catalunya, va concloure que els immigrants a Catalunya que saben parlar i escriure en català tenen un premi salarial mitjà del 18%, un efecte que és especialment notori entre els treballadors amb estudis superiors que aspiren a feines on la llengua pròpia és més valorada. Així mateix, en un estudi posterior va determinar que la instrucció escolar en català —impulsada per la Llei de normalització lingüística del 1983— ofereix un retorn salarial de cada any d’estudi del 7,9%, és a dir, un 1,4% més que l’educació monolingüe en castellà. Aquesta diferència socioeconòmica s’explica pel bilingüisme asimètric vigent: com que el marc jurídic obliga a conèixer el castellà però no el català, la llengua castellana és universal i no aporta cap extra, mentre que el domini de la catalana esdevé un factor diferencial en el mercat laboral, un benefici addicional que, paradoxalment, desapareixeria amb una plena normalització en què tothom conegués la llengua catalana.

3. Boom dels creadors de contingut a les xarxes socials

L’ecosistema digital en català experimenta una salut de ferro a les plataformes digitals. Segons dades d’Accent Obert recollides en l’informe, les visualitzacions de continguts audiovisuals fets en català per part de creadors a les xarxes socials es van disparar un 71,7% entre els anys 2024 i 2025. A més, les publicacions en català dels influenciadors van augmentar un 31,3%, i van passar de 122.345 el 2024 a 160.662 el 2025. El creixement més gran es va produir a les Illes Balears. Així, el 2025 l’augment de visualitzacions va ser del 249,8% a les Illes, del 67,9% al País Valencià i del 65,4% a Catalunya, però la gran majoria dels 1.203 projectes actius són a Catalunya, concretament el 87,4%. El País Valencià té el 8,2% dels projectes; les Illes Balears, el 2,8%; Andorra, el 0,8%; l’Alguer, el 0,1%, i la resta del món el 0,8%.

4. Èxit indiscutible a les biblioteques gràcies als joves

Els llibres en català guanyen la partida del préstec públic. L’any 2023, el 52% dels 11,4 milions de llibres prestats a la totalitat de les biblioteques de Catalunya van ser en llengua catalana. El motor d’aquesta victòria cultural és la literatura infantil i juvenil, on l’ús del català es multiplica i contribueix decisivament a decantar la balança a favor del català. Així, entre 2019 i 2024, la Xarxa de la Diputació de Barcelona va fer 14 milions de préstecs de llibres en català i 6,3 milions en castellà.

5. La salut de la llengua als entrenaments de bàsquet

El teixit associatiu i esportiu de base es manté com un refugi d’ús massiu, especialment al bàsquet. Una diagnosi sociolingüística encarregada a Plataforma per la Llengua per part de la Federació Catalana de Basquetbol revela que tres de cada quatre (75,1%) converses que es mantenen de forma espontània durant els entrenaments als clubs de bàsquet del país són en català. En canvi, només un 23,9% són en castellà. L’ONG del català remarca que els entrenadors exerceixen de “referents lingüístics” perquè en les converses on s’ho troben presents, el català augmenta el seu ús de forma considerable.

... 

>>>  https://elmon.cat/societat/llengua/deu-dades-per-ser-optimistes-amb-el-futur-del-catala-1172208/