9 de novembre: Cau el mur de Berlín, aniversari. El més difícil acaba passant, ..."tot és possible"

 

No passa res, article d'opinió per Gonzalo Boye. Llistat de les corrupcions més greus de l'Estat espanyol.

 

19.11.2021 - Madrid - El Nacional

 

Cada dia esmorzem amb nous casos que posen en evidència moltes coses que alguns denunciem des de fa anys i que reflecteixen molt bé el que seria una autèntica fallada 

sistèmica que afecta els fonaments mateixos de l'Estat i que el fan incompatible amb el que s'entén, mínimament, com un estat democràtic i de dret. El problema, el que és realment greu, és que, malgrat aquestes evidències imparables, sistemàtiques i clares, al final no passa res... Segurament aquí és on tenim el perill més gran.

 

Es jutja, condemna i empresona polítics per organitzar un referèndum, que no és més que l'escenificació col·lectiva d'una voluntat. És a dir, se'ls va condemnar per exercir un dret que la mateixa Constitució garanteix, com és el dret de manifestació. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

 

Es jutja i condemna una colla de polítics pel finançament il·legal de les campanyes electorals d'un determinat partit polític i s'estableix que van fer trampes en l'acte més bàsic de la democràcia, com són els processos electorals. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

 

 Es condemna sense proves un polític, representant d'una minoria nacional, i sense cap empara legal se'l priva del seu escó com a diputat, amb la qual cosa no només se l'ha privat del seu dret de representació política, sinó que també s'ha estès l'esmentada privació a tots els que el van votar. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

 

 Es descobreix un entramat financer, d'ocultació i evasió de diners per part de l'anterior cap de l'Estat i s'avança que s'arxivarà la investigació per ves a saber quins motius, però cap de compatible amb un sistema democràtic. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

 

Queden en evidència trames il·legals que es dediquen a crear proves i processos penals en contra de determinades persones que, finalment, poden acabar a la presó, però als quals, com a mínim, se'ls destrossa la reputació sense que hagin fet res d'il·legal. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

 

S'excarcera assassins confirmats per, a canvi d'una llibertat que no els correspon, implicar en fets delictius a qui ha estat prèviament definit com un enemic, especialment a través de determinats mitjans de comunicació. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

Es violen habitatges i despatxos professionals per presumptes desconeguts i en connivència amb empreses de seguretat amb la finalitat d'intimidar als qui prèviament, i a través dels mitjans de comunicació, han estat presentats com a enemics. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

No hi ha cap estat que resisteixi un escrutini general de casos com els que estem veient cada dia a l'estat espanyol i, tanmateix, ningú no sembla estar disposat a agafar el bou per les banyes 

 

Es bloquegen els òrgans constitucionals i la seva renovació per gestar escenaris polítics mitjançant els quals imposar determinats criteris sense que es tinguin ni majories ni legitimitat democràtica. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

 

S'apanyen nomenaments i s'elegeixen persones que no reuneixen ni els requisits d'idoneïtat i honestedat ni independència per formar part del Tribunal Constitucional, amb l'única intenció, per una banda, d'assegurar-se determinats resultats judicials i, per l'altra, mantenir un control sobre òrgans d'evident rellevància constitucional i política. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res

 

S'utilitzen espúriament els recursos de l'Estat, és a dir, els de tots nosaltres, per perseguir als qui prèviament s'ha definit com a enemics creant i recreant processos penals absurds i abjectes. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

 

S'utilitzen òrgans constitucionals de control per generar procediments inquisitorials mitjançant els quals derivar suposades responsabilitats comptables en contra dels qui no han fet res més que desenvolupar les polítiques per i per a les quals van ser elegits democràticament. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

 

Es gasten quantitats ingents de recursos públics en l'espionatge massiu d'opositors, vulnerant les regles democràtiques més bàsiques i els drets fonamentals; entrant, d'aquesta manera, en la més reservada de les intimitats dels afectats a través dels seus telèfons mòbils. Però, i encara que això sigui tan greu, no passa res.

 

Es fan passar per documents secrets i de caràcter delictiu, amb una clara intencionalitat criminalitzadora, el que no són més que traduccions d'obres literàries amb la intenció de generar causes penals i enfangar reputacions de forma gratuïta. Però, tot i que és així de greu, no passa res.

S'enganya tribunals internacionals i es pretén utilitzar espúriament tribunals de països amics per a persecucions fosques que no tenen cap mena d'empara legal i, amb tot això, es vulneren els drets i prerrogatives de persones elegides democràticament per representar-nos al Parlament Europeu. Però, tot i que és així de greu, no passa res.

S'utilitza la desesperació de qui tem ser lliurat als Estats Units per així, sobre la base de falses declaracions, generar falses evidències amb les quals obrir investigacions i processos penals en contra dels qui, prèviament, han estat definits com a enemics. Però, tot i que és així de greu, no passa res.

Es gesten aquelarres ultranacionalistes per guardonar determinats jutges per reprimir els enemics i, alhora, es pretén continuar argumentant que es conserva la imparcialitat deguda i que la culpa és d'Europa. Però, tot i que és així de greu, no passa res.

Els casos i els exemples són tants que fàcilment podrien omplir alguns volums i que, segurament, quan arribi el torn de la història, així serà, però amb els que he esmentat n'hi ha prou per adonar-se que estem davant d'una acumulació d'evidències que hauria de ruboritzar més d'un i a tots els hauria de preocupar.

No hi ha cap estat que resisteixi un escrutini general de casos i fets com els que estem veient cada dia a l'estat espanyol i, tanmateix i això és el més preocupant, ningú no sembla estar disposat a agafar el bou per les banyes i fer l'únic que pot permetre reconduir una podridura com la que ens envolta: regenerar el sistema de manera integral.

Només una societat profundament anestesiada o tremendament covarda pot permetre's que les coses continuïn sent com fins ara.

En qualsevol cas, pensar, com fan alguns, que no passa res és tant com confiar cegament en l'elasticitat de la covardia i en la solidesa de la incultura democràtica. No passa res... fins que passa tot i, segurament, llavors, quan sigui molt tard, els silencis covards d'avui es transformaran en laments. No és que no passi res, és que està passant de tot i, tard o d'hora, un sistema així rebentarà, amb les conseqüències que això tindrà per a tothom.

 

 https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-no-passa-res_671930_102.html

 

 

___

El TC espanyol anul.la la rebaixa de l'IRPF per a les rendes més baixes aprovada per la Generalitat

22.10.2014

El Constitucional suspèn cautelarment la llei catalana que prohibeix tallar la llum i gas a l'hivern en casos de pobresa energètica

 Madrid - El Tribunal Constitucional ha suspès cautelarment el decret llei de la Generalitat que prohibeix tallar el subministrament de llum i gas entre els mesos de novembre i març en casos de pobresa energètica. Per llegir l'article sencer, cliqueu:

 https://t.co/VAfSAaOi2O

 

Record d'un altre llei del Parlament (del 2014), prohibida pel Tribunal Constitucional gràcies a un recurs del "gobierno" del Sr. Rajoy.

 

Ara hi tornem a ser (7.nov.2021):

 

 

 Si voleu llegir l'article sencer:

 

https://t.co/7ggXarcqg3

 

 

 

___

El ahorro de tener escuela concertada

ACEPRENSA   /  8.FEB.2013

La plaza en un centro privado concertado le cuesta a la Administración el 46,1% de lo que le cuesta en un centro público, según se desprende de los datos del informe Las cifras de la educación en España, que acaba de publicar el Ministerio de Educación. En el curso 2010-2011, la Administración dedicó una media de 2.970 euros para financiar el puesto escolar en un colegio concertado, casi 3.500 euros menos que el puesto en los colegios públicos de enseñanza no universitaria. Si se multiplica la diferencia por el número de alumnos escolarizados en la escuela concertada, el resultado es que la Administración se ahorró cerca de 7.000 millones de euros.

Evidentemente, los 2.970€ que los colegios concertados obtienen del erario público no cubren el coste real de cada plaza. Para conseguir el resto, estos colegios se ven obligados a encontrar soluciones imaginativas (más actividades extracurriculares) y de calidad, o a ganarse el reconocimiento de los padres para que aporten una cuota voluntaria.
http://www.aceprensa.com/articles/el-ahorro-de-tener-escuela-concertada/

L'escola concertada a Catalunya en xifres

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"Que la prudència no ens faci traïdors"

 

Abans que ningú no pregunti res, vull explicar que aquest és el Fènix (l'au Fènix) de la Renaixença Catalana, símbol de la intransigència dels primers nacionalistes de la Unió Catalanista. Símbol de la renaixença, a través del nacionalisme (de l'exaltació de la llengua, de la bandera, i de les cançons patriòtiques), d'un país oprimit segles per uns ocupants estrangers.

del FB: Fèlix Rabassa Martí el 13.03.2015

El primer ministre francès diu que sí a la immersió en català

 

https://www.elnacional.cat/ca/societat/castex-rep-bressola-compromet-immersio_646439_102.html