Vuit idees que cal tenir molt clares perquè la declaració d'independència arribi a bon port aquests dies vinents
La possibilitat que el govern espanyol s’avingui a asseure’s en una
taula a negociar res de valor amb Catalunya és ara inexistent. Les
crides al diàleg són una trampa. No cal perdre-hi ni un segon. El diàleg
no pot ser mai una contrapartida a la democràcia ni a la veu de la gent
expressada pacíficament i amb el seu vot. Se’n van donar moltes,
d’oportunitats, a l’estat espanyol per trobar una sortida negociada a la
voluntat dels catalans de fer camí. I no en van aprofitar cap ni una.
Ben al contrari, la resposta han estat les amenaces, les intimidacions,
els càstigs, els judicis, els insults, les intervencions, l’asfíxia, la
guerra bruta, l’ocupació militar, la mentida sistemàtica, la violència…
Diumenge es va votar en unes condicions infernals, però es va votar
de manera multitudinària. La dignitat democràtica i moral dels catalans
que no es van deixar intimidar per la brutalitat de l’estat espanyol és
un aval més que suficient per als passos que han de venir. Tot el món va
veure com tracta Espanya els ciutadans que no pensen com la seva
oligarquia considera que han de pensar. Ara cal tenir idees molt clares
per a encarar aquests dies que vénen. Miro de resumir-les a continuació:
—Una vegada fet el referèndum, no hi pot haver cap dubte a l’hora de
fer-ne efectiu el resultat. Quin missatge donaríem als ciutadans que van
arriscar la integritat física precisament perquè hom els havia dit que
aquesta vegada seria vinculant? El poble ha complert allò que li van
demanar. Ara ho ha de complir el parlament sense dilacions.
—El control del temps és la millor arma política. Les coses no s’han
de fer quan ‘toca’, sinó quan volem que passin. Tot i que el cos ens
demana de fer la declaració avui mateix, hem de pensar que fer-ho
dilluns potser ens va a favor. Si el govern i Junts pel Sí han decidit
de fer-ho dilluns, deu ser que saben que hi guanyen més que no hi
perden. Per exemple, tornar a posar en tensió l’estat espanyol i fer-li
cometre més errors encara. O deixar temps perquè s’activin propostes de
mediació internacional.
—La qüestió de la mediació internacional no ha de neguitejar ningú.
La mediació no és pas un mecanisme per a tornar enrere, sinó per a
desencallar algunes coses. Els experts en mediació són experts a
‘resoldre’ conflictes, no pas a eternitzar-los. I, arribats en aquest
punt, qualsevol expert sap que la pertinença de Catalunya a l’estat
espanyol seria una manera d’eternitzar i no pas de resoldre. Per tant,
l’única mediació possible i que pot acceptar el govern català és la que
proposi l’aplicació del resultat del referèndum o un nou referèndum que
sigui reconegut i respectat prèviament per l’estat espanyol.
—La crida a la mediació internacional és lògica quan una part se sent
segura de la seva posició. L’estat espanyol no vol cap mediació perquè
seria acceptar Catalunya com a part en peu d’igualtat. I perquè sap que
la mediació implicaria l’acceptació de principis democràtics on tots els
vots valdrien igual. I seria obligada a retirar amenaces, ocupació
policíaca, suspensió de l’autonomia, processos judicials engegats,
agressions, etc. Posar el comptador de la declaració a quatre dies i fer
una crida a la mediació és una manera d’aclarir qui vol diàleg i qui no
en vol.
—L’estat espanyol ha demostrat que està disposat a tot. El monarca
successor del successor del franquisme –un Felipe com ja n’han tinguts
els Borbons– ha donat carta blanca per a la màxima repressió sense
límit. S’obre un període incert que pot incloure el segrest del
president, el govern, Forcadell… El govern ja té previst com caldrà
reaccionar en cas d’un fet d’aquesta magnitud. Però els ciutadans no
podem permetre que ningú segresti els nostres màxims governants i se’ls
emporti a Madrid. Potser caldrà protegir el Palau de la Generalitat o el
parlament aquests dies vinents.
—Una declaració del president anunciant que proposarà la declaració
de la independència dilluns pot ser considerada per l’estat espanyol com
l’anunci d’un delicte de sedició. I la immunitat parlamentària i
l’aforament deixen de tenir efecte si els comandaments de la policia
espanyola o la Guàrdia Civil consideren que es produeix un delicte
flagrant. Aleshores no els cal cap ordre judicial per a segrestar el
president de la Generalitat. Cal tenir-ho present perquè ja fa setmanes
que preparen el relat que justifiqui una acció d’aquesta mena.
Aleshores, la declaració d’independència s’ha de fer tot seguit.
—Abans d’arribar a dilluns, encara passaran més coses. De moment,
Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, el major Josep Lluís Trapero i la
intendent dels Mossos, Teresa Laplana, han estat cridats per l’Audiència
espanyola per a declarar, acusats del delicte de sedició. Si hi van,
pot ser que no en tornin perquè se’ls quedin amb l’aplicació de mesures
cautelars de privació de llibertat. Evidentment, aquesta agressió tampoc
no pot ser permesa per la ciutadania i caldria fer una mobilització
permanent fins a aconseguir-ne l’alliberament. Una alternativa és que no
vagin a declarar –cosa que hauria estat més lògica si ja s’hagués
proclamat la independència. Però aleshores caldrà també emprendre una
mobilització de protecció dels quatre acusats per l’estat espanyol per
impedir que els detinguin abans de la declaració d’independència.
—Les eleccions no formen part de cap pla en aquest moment. Hi ha gent
interessada a fer córrer aquesta hipòtesi per atiar una desconfiança
immerescuda dels ciutadans que se la van jugar envers els governants.
Ara el pla és complir la llei del referèndum d’autodeterminació. I si
algú té una proposta que justifiqui d’aturar els compromisos, que
expliqui clarament la proposta de mediació. No cal que ningú es deixi
ensarronar per aquestes veus de distorsió constants. Sovint és gent que
ja havia assegurat que el referèndum no es faria i que es farien
eleccions. I ara es troben que han de justificar el seu engany als
lectors.
Espanya ha perdut definitivament el control de Catalunya. Per això
tan sols li resta el recurs de la violència i la repressió. Quan un
estat ha d’emprar la violència és perquè ja no té el domini sobre la
població ni sobre el territori. La violència de l’estat espanyol
certifica el seu fracàs. El nostre vot diumenge i els carrers més plens
que mai dimarts certifiquen la nostra victòria. Lluitem per defensar la
llibertat, però somriem, que hem guanyat!
@PereCardus, periodista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada