31 d’octubre del 2026

ADIF: Què cobra per llogar les vies d'AVE i quant inverteix en manteniment. Un desequilibri contra la seguretat del viatger. Info de manteniment a vies AVE a EU.

Aquest és el nom del sistema de seguretat de l'AVE [LZB] que es fa servir al corredor ferroviari Madrid Sevilla, el primer que es va construir al 1992 i per tant el més antiquat.  La ministra de Transports anterior a l'actual, ja va deixar licitat el concurs per renovar el sistema LZB al més modern el RTMS. És el que ja tenen instal•lat a Europa i altres vies AVE d'Espanya.  Això era el 2021, ara fa cinc anys. És pot saber perquè encara no estava instal•lat ???  Es pot saber perquè al centre de control d'Atocha tenen ordenadors de 35 anys???   És pot saber perquè  NO  hi ha hagut responsabilitats penals encara per l'accident d'Adamuz, ara fa 9 mesos??? ...I l'accident va ser al mateix corredor antiquat.
 
 
Aquesta és la quantitat per viatger del que cobra ADIF (15,53€) i del que inverteix per viatger (9,70€). Veieu el vídeo: hi ha dades econòmiques que no és poden explicar ni entendre.  RESPECTE A CATALUNYA AIXÒ DONA ENCARA MÉS SUPORT AL MOVIMENT pel traspàs integral de vies i trens FORARENFE.CAT.
 
 
 .....
 
Ordenadors de 35 anys al centre de control de tots els AVEs d'Atocha, eren dels anys 90 quan es va construir la línia Madrid-Sevilla:
 
 
  .....
 
EN UNA COMISSIÓ AL SENAT EL CEO DE IRYO ADVERTÍ 23 DIAS ABANS DE L'ACCIDENT D'URDA "que los trenes tardaban en reconectarse cuando caía el sistema se seguridad LZB":
 
 
.....
 
UN ALTRE INFOGRAFIA SOBRE  ELS  COMPTES D'ADIF: INVERSIONS A ESP I REGALS A MARROC I UZBEQUISTAN:
 
 
 .....
 
 
MÉS INFO SOBRE MANTENIMENT DE LÍNIES AVE A EUROPA PER COMPARAR: 
Despesa per manteniment de línies d'alta Velocitat a França versus  despesa a ESP:

Espanya és el 4er país per la cua d'inversió pública per kilòmetro de via a EU: 

>>> https://youtube.com/shorts/EwgL4TiuXaY?is=WHC4hIq1KeH-KeNX

 

(El post ha rebut 26 visites)  
 _

Nace la primera asociación para defender a los ciudadanos de Hacienda y acabar con los bonus a los inspectores: "Movimiento de Contribuyentes en Acción"

 

(El post ha rebut 29 visites)  

30 d’octubre del 2026

Modelo digital y explicación del sistema de señales LZB (el sistema anticuado) de los trenes AVE Madrid-Sevilla

 

Detalles de la cadena de seguridad de varias capas que debería haber parado el tren AVE en Urda.
 
 
(El post ha rebut 26 visites)

_ 

ESP es el cuarto país por la cola de la UE, en menor inversión ferroviária

■ 4.800 millones de € por km en ESP en el 2024 en inversión ferroviaria por cada 1.000 km de vía.
 
■ 12.700 millones de € en Alemania por lo mismo

 

 
 
(El post ha rebut 33 visites) 

29 d’octubre del 2026

TRES ORDENADORES DE 35 AÑOS en el origen del fallo de seguridad del accidente de Urda ayer 28.10.2026

TRES ORDENADORES DE 35 AÑOS en el origen del fallo de seguridad del accidente de Urda cerca de Toledo.

....

AQUÍ LA FOTO DE LOS 3 ORDENADORES QUE DIERON ORIGEN A LA CATÀSTROFE:

>>>  https://www.facebook.com/share/r/1CVi7JD2Xb/

 

(El post ha rebut 32 visites)

_ 

Informe con muchos datos técnicos del accidente del AVE de ayer en Urda cerca de Toledo, en el corredor Madrid-Andalucía, el 28.10.2026, por Isaac Moreno Gallo


 
 

Informe molt bo com tots els de l'enginyer Isaac Moreno Gallo 

>>> https://youtu.be/PuauKxP7wJs?is=YVx6rNC07Sphm2VL

 

(El post ha rebut 26 visites) 

S'ha mort a 85 anys Til Stegmann el gran aliat alemany de Catalunya



  • Filòleg, romanista i catalanòfil alemany, era conegut sobretot per la difusió de la llengua, la literatura i la cultura catalanes a Alemanya
     
Vilaweb - 26.10.2026
 
S’ha mort a vuitanta-cinc anys Tilbert Dídac Stegmann, filòleg, romanista i catalanòfil alemany, el principal difusor de la llengua, la literatura i la cultura catalanes a Alemanya. Nascut el 1941 a Barcelona, fill de pares alemanys, no va conèixer la llengua i la cultura del país fins que no hi va tornar, el 1968, després d’haver passat la infantesa i joventut a Alemanya. Va exercir la docència universitària a Berlín i, a partir del 1981, va ser catedràtic de filologia romànica a la Universitat Goethe de Frankfurt. En aquestes institucions va impulsar nombroses iniciatives per a donar a conèixer la cultura catalana al públic alemany.
  
Stegmann és autor de nombroses publicacions acadèmiques, assaigs i obres de divulgació. Entre les més destacades hi ha Decàleg del catalanoparlant (1982), Catalunya vista per un alemany (1988) –que va tenir tretze edicions– i El plaer de llegir literatura catalana (2016), guardonat amb el premi Crítica Serra d’Or de catalanística.
 
També ha publicat antologies de la Nova Cançó i de poesia catalana traduïdes a l’alemany, i ha estudiat autors i obres com Joan Brossa i Tirant lo Blanc.
 
Més enllà de l’activitat acadèmica, Stegmann havia defensat públicament els drets lingüístics dels catalans i el dret de Catalunya de decidir el seu futur polític.
 

 .... 

 PER A SABER-NE MÉS, UN ARTICLE EN MOTIU DELS SEUS 80 ANYS, a Vilaweb:
Til Stegmann, l’alemany català
  
Vilaweb - 31.08.2021 - Martí Estruch
Tal dia com avui de fa vuitanta anys va néixer a la clínica que el doctor Dexeus tenia a l’avinguda del Tibidabo de Barcelona el fill del director del Col·legi Alemany, Herr Eckhard Stegmann, i la seva dona Nele, ex-alumna seva. Era l’any 1941 i Catalunya començava la llarga travessa del franquisme. La llengua i la cultura del país van desaparèixer del mapa i certament no eren presents ni a casa dels Stegmann ni al Col·legi Alemany, on –diguem-ho de passada– estudiaven Jordi Pujol i Max Cahner, entre més.

Així doncs, no és estrany que l’any 1952, quan la família va tornar a Alemanya, a Düsseldorf, Tilbert Dídac Stegmann fos un nen de deu anys imbuït de música clàssica per la gran afecció dels seus pares, que tocaven el violí, ella, i el piano, ell, però amb un desconeixement absolut que aquell lloc on havia nascut i viscut els primers anys de vida fos res diferent d’una ciutat espanyola. El castellà sí que el va aprendre, amb la minyona de Valladolid, de nom Sita, i amb la senyoreta Mir a l’escola, que li donava els “buenos días”.

Que amb el pas dels anys aquest nen s’acabés convertint en catedràtic de filologia romànica i en el principal difusor de la llengua, la literatura i la cultura catalanes a Alemanya no deixa de ser una ironia del destí. Del destí i de la tesi doctoral sobre Cervantes que havia d’escriure i del fet que a Barcelona hi havia una de les millors col·leccions cervantines del món. Així va ser com va aterrar a la capital catalana l’hivern del 1968 i es va instal·lar a casa d’uns amics de la família, els Artamendi.

Aviat va descobrir que a Barcelona hi passaven “coses”, si més no quan, després de comprar en una llibreria de vell del carrer de Tallers, veié que la policia secreta se l’enduia a la Via Laietana per interrogar-lo. Com que els llibres eren de Calderón de la Barca i ell era alemany, no solament el van deixar anar, sinó que l’endemà el van convidar a seure amb ells a la taula de l’Hotel Ritz on prenien nota de qui hi havia i què es deia a la Nit de Santa Llúcia. Sí, la vida de Til Stegmann és plena d’anècdotes com aquesta, recollides als llibres Ambaixador de Catalunya a Alemanya i Servir Catalunya des d’Alemanya.

Stegmann torna a Barcelona i s’adona que és la capital d’un país que no surt als mapes, amb una llengua i una cultura prohibides però tossudament vives. Aquesta descoberta marcarà la seva vida i el seu futur professional. Ho diu ell mateix: “A la vida he estat universitari de professió i catalanista de vocació.” Com va escriure Oriol Pi de Cabanyes, “Stegmann és un cas emblemàtic d’aquesta mena de persones que, sense abandonar la seva cultura d’origen, són capaços de viure com a pròpia una cultura en principi aliena”. Víctor Alexandre en destaca la convicció, l’entusiasme i la perseverança. Max Cahner, amb qui compartia certs trets biogràfics, en lloava el desacomplexament i Alfred Bosch ho va resumir un dia amb un “Til.cat”.

És literalment impossible de repassar o de resumir totes les activitats i projectes que aquest catalanista i catalanòfil ha dut a terme. És evident que la relació de Stegmann amb Catalunya ha estat un win-win, que diuen ara: ell és feliç de difondre la llengua i la cultura catalanes a Alemanya i per a Catalunya és una sort disposar d’un aliat i un centre difusor com ell al gran motor d’Europa. Són centenars els acadèmics i artistes que s’han beneficiat del seu activisme i de fet costaria de trobar cap patum catalana que no hagi tingut relació amb Stegmann en el decurs dels darrers cinquanta anys. (Nota al marge: encara que parlem de Catalunya, i Stegmann mateix ho fa, ell sempre entén i concep el país sencer, i la relació que té amb gent de les Illes i del País Valencià és igualment intensa.)

Un bon exemple d’aquests intercanvis són les Setmanes Catalanes que va organitzar a Berlín l’any 1978 i a Karlsruhe el 1983, amb un programa de primer nivell que tombava d’esquena. El 1981 va fundar la Biblioteca Catalana de la Goethe-Universität Frankfurt am Main, la universitat on va ser professor i catedràtic durant molts anys. Aquesta biblioteca és el projecte de què se sent més orgullós, tal com explicava en aquesta entrevista de fa tres anys, i és una bona mostra de la seva capacitat de mobilitzar recursos. Cada any, quan s’acabava la Fira del Llibre de Frankfurt, les editorials catalanes que hi anaven tenien una feinada a empaquetar tots els llibres que hi havia dut. Ell els va oferir la solució en forma de donació per a una bona causa i és així com la biblioteca ha acabat tenint més de 37.000 volums en llengua catalana o de temàtica catalana.

En l’àmbit més acadèmic, l’any 1983 va fundar la Deutsch-Katalanische Gesellschaft, ara anomenada Deutscher Katalanistenverband, l’Associació alemanya de catalanistes, de la qual va ser president del 1983 al 1995 i president d’honor a partir del 1997. També va crear la Zeitschrift für Katalanistik / Revista d’estudis catalans el 1988 i, més recentment i juntament amb un col·lega acadèmic, ha impulsat el projecte EuroCom d’intercomprensió entre diversos idiomes europeus, especialment pel que fa a la família de llengües romàniques i germàniques. Els idiomes han estat, juntament amb la música i els viatges, una altra gran passió de Stegmann.

Jubilat de fa uns quants anys, Stegmann viu ara a Heidelberg, a la vall del Neckar, una ciutat universitària 90 quilòmetres al sud de la seva universitat, la que a més de la biblioteca catalana més gran que hi ha fora dels Països Catalans també té un castanyer català i una escultura gegant de Jaume Plensa. I un element que no té res a veure amb Catalunya però que Stegmann mostrava amb entusiasme a tots els qui el visitaven a Frankfurt: un ascensor de moviment continu, anomenat Paternòster, del qual cal pujar i baixar mentre és en moviment. Com la seva vida, sempre activa, sempre en moviment. 

 

(El post ha rebut 34 visites) 

_

28 d’octubre del 2026

El segundo accidente grave de AVE en 9 meses, ahora en Urda. Corredor Madrid-Sevilla. A las 23:30 del 28.10.2026, hay 68 muertos y 70 heridos, sin terminar de recuperar.

 

 

(En minuto 4): 
"En ESP  nos gastamos 90.000 € al año por km de vía
En Luxemburgo, 900.000 €/año por km de vía". 
 
 

 
 
LO MISMO POR OTROS MEDIOS DE COMUNICACIÓN: 
 
EUROPAPRESS: 
 
 
(El post ha rebut 47 visites)
_ 

Segona tragèdia ferroviària de trens AVE al mateix corredor Madrid - Sevilla. Avui. Per ara 46 morts. Inasumible (28.10.2026)

 

mm

 

(El post ha rebut 22 visites)  

Accidente de dos trenes AVE, con víctimas mortales. Hoy a las 9h de la mañana, muy grave. De Adamuz a Urda: ¿hasta cuándo lo vamos a tolerar? Por Ramón Rallo (28.10.2026)

 

mm

 

(El post ha rebut 25 visites)  

Habitatge. La política de vivienda está en manos de aficionados

 

 

(El post ha rebut 30 visites) 

La Sagrada Família i la Façana de la Glòria

 


¿Hay que derribar casas para terminar la Sagrada Família?

La fachada de la Gloria, la principal, avanza 35 m y su escalinata salta la calle Mallorca hasta la manzana de enfrente. En 1976 el Plan General reservó dos manzanas para una avenida de 60 m: la opción máxima afectaba a 1.020 viviendas. El preacuerdo de julio de 2026 lo reduce a 194 pisos en una sola manzana, con realojo en un solar del templo. Aún no hay nada firmado.

002 · atlas. Arquitectura explicada en dibujo.

 

>>> https://www.facebook.com/share/r/1C5xhY6N1V/

 

(El post ha rebut 25 visites) 

_ 

26 d’octubre del 2026

Habitatge. Datos del número de viviendas estos últimos 3 años, y la bajada del poder adquisitivo de los salarios, también por la subida de impuestos

 

> En 2021 faltaban 775.000 viviendas
> En 2028 dice el Banco de España que faltaran 1 millón. Falta la cifra que dice que se ha construido.
 
 
CONSTRUCCIÓN:
> En 2006 se construyeron 675.000 viviendas / 15,1 viviendas por 1000 habitantes
> En 2024 se construyeron 136.187 viviendas / 2,7 viviendas por 1000 habitantes

 

PRECIOS: 

> El precio de venta ha crecido un 45%  desde 2018
> El precio de alquiler ha crecido un 40% 
 
SALARIOS: 

● ¿cuanto han bajado los salarios en poder adquisitivo?:  

● Descontando la inflación han bajado entre 4'5-5%

● Descontando los 141 impuestos y cotizaciones, ha bajado el poder adquisitivo un  7,8% [no dice desde qué fecha sigue siendo desde 2018?]

 

 

(Aquest post dona dades concretes. Dades, números concrets. Serà per això que reb tantes visites? Cuca de Llum)
 
(El post ha rebut 47 visites)  

_ 

25 d’octubre del 2026

L'amnistia evidència la guerra oberta entre Constitucional i Suprem. "España está en descomposición sistémica" deia G.Boye, doncs això, un símptoma més


Manuel Marchena i Cándido Conde-Pumpido
 
Després de dos anys sense aplicar la llei, la contundència de Conde-Pumpido indigna Marchena i provoca una onada de retrets inèdita entre els dos grans tribunals
 
Nació Digital - Bernat Surroca Albet - 25.10.2026
 
L'amnistia ja és una realitat per a Oriol Junqueras i ho serà, en qüestió de dies, per a Carles Puigdemont. El capítol de la repressió s'acaba i, ara, els independentistes esperen poder obrir el de la resolució del conflicte polític, difícil si les enquestes es compleixen i qui arriba a la Moncloa és un govern de PP i Vox. L'amnistia, doncs, és a prop del punt i final, però queda ben oberta la ferida entre el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional. El xoc institucional, gestat des de fa anys i que ha esclatat per la negativa del Suprem a acatar la desjudicialització del procés, és una evidència i es personifica en dos noms: Cándido Conde-Pumpido, president del TC i d'òrbita progressista, i Manuel Marchena, expresident de la sala penal del Suprem i del sector conservador.
 
En la carpeta de l'amnistia, és pertinent recordar una conferència de l'abril de 2025 en què Pablo Llarena, jutge instructor de la causa de l'1-O, treia pit de la interpretació que ha permès bloquejar l'aplicació de l'amnistia els últims dos anys, i advertia dels límits de l'actuació del Constitucional. Semblava, en aquell moment, que el Suprem tenia la paella pel mànec. "Al TC li correspon interpretar la constitucionalitat d'una llei [...] però decidir l'àmbit d'aplicació d'una llei li toca al Suprem. No té cap recorregut cap recurs d'empara que es pugui plantejar", deia aleshores Llarena. I afegia que el criteri sobre la malversació era vàlid i "al TC no li correspon canviar una interpretació dels tribunals ordinaris per una altra que li sembli millor".
 
El jutge ho afirmava amb vehemència per deixar clar que, al seu criteri, la decisió presa pel Suprem oferia seguretat jurídica, previsibilitat i era lògica. En altres paraules, que era de sentit comú concloure que l'amnistia de l'1-O deixava fora els principals líders del referèndum perquè la malversació en quedava fora de l'àmbit d'aplicació. El Constitucional ha esmenat amb claredat aquest criteri. En el recurs de Dolors Bassa que ha servit a la resta d'independentistes, la majoria progressista capitanejada per Conde-Pumpido, ha conclòs que el Suprem va fer una interpretació "extensiva", "manifestament contradictòria", "imprevisible", "irracional", "incoherent" i "fora del sentit comú", i suposava una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva. No ha aplicat la llei, com demanava Llarena, però l'ha fet aplicar al Suprem. 
 
 

La forma (però sobretot el fons) enerva Marchena

El to del Constitucional -però, sobretot, el fons- és el que ha enervat el Suprem. Tant Llarena com Marchena, en dues resolucions aquesta setmana, han fet evident aquest malestar amb retrets inèdits fins ara a la feina del TC i de la majoria progressista. Hi ha tres elements destacats en la crítica dels jutges. El primer, el més dur, és que acusa el Constitucional d'apartar-se de la seva funció i suplantar la feina del Suprem. "El tribunal ha eixamplat fins a límits inèdits l'espai que s'entén per garanties constitucionals", diu Marchena. Parla de "mutació" en les funcions del TC per convertir-se en "una última instància amb capacitat de revisió" del criteri del Suprem, "desdibuixant" així les relacions entre jutges que fixa la pròpia Constitució.

El segon gran argument que esgrimeix la sala penal és el dels qualificatius "manifestament prescindibles" que s'inclouen en la sentència del TC sobre Bassa. Una frase de Marchena ho retrata de manera precisa: "La innecessària grandiloqüència revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit que correspon al Suprem amb expressions que criden a camuflar la intensitat de la ingerència". La crítica deixa entreveure, també, l'orgull ferit que hi ha entre els jutges del Suprem pel revés del TC i un cert intent de justificar que, a parer seu, la interpretació que van fer de l'amnistia no era pas arbitrària ni fora de lògica, com insinua Conde-Pumpido.

Marchena, a més, dirigeix la crítica no pas cap al TC en general, sinó cap a la majoria progressista, els set magistrats que en les resolucions més controvertides han fet prevaldre el seu criteri contra el de la minoria conservadora, que en el cas de l'amnistia donava la raó al Suprem. Aquest és el tercer gran argument: és una manera d'assenyalar la politització del tribunal de garanties, amb una majoria afí al PSOE. Ara bé, de la politització no se n'escapa, tampoc, el Suprem i la poderosa sala penal, de marcat caràcter conservador i que el PP volia controlar "per la porta del darrere" situant Marchena com a president del CGPJ. En els últims dies, juristes rellevants han constatat que no és habitual una situació com aquesta, i que els retrets del Suprem cap al Constitucional són inèdits.

 

Hi haurà més enfrontaments?

El conflicte ve de lluny. I es fa evident en sentències que no necessàriament estan relacionades amb l'1-O, però que han servit al Constitucional, de majoria progressista, per esmenar la plana al Suprem. En són bons exemples la decisió d'impedir tornar a jutjar Arnaldo Otegi pel cas Bateragune o la sentència que constatava vulneració de drets d'un diputat de Podem que va ser inhabilitat pel Suprem. Sobre la taula hi ha altres carpetes, com ara la llei de nets i la decisió de la sala contenciosa-administrativa de suspendre el dret a vot de 160.000 persones, molt criticada pel govern espanyol i que també acabarà sent revisada pel TC en els pròxims mesos. Darrerament, Conde-Pumpido ha advertit que la nacionalitat és indestriable del dret a vot, però el TC no ha frenat la decisió del Suprem. Hi haurà més enfrontaments?

Amb la feina feta i mentre es va aplicant la seva doctrina, Conde-Pumpido feia aquesta setmana "una crida clara i concisa a tots els poders públics i a totes les institucions de l'Estat: respectem-nos entre nosaltres, respectem la Constitució i el Parlament, i respectem el nostre sistema judicial". Missatge clar dirigit a la sala penal del Suprem mentre el president del TC esgota els últims mesos al tribunal de garanties. El seu mandat està caducat i continua a l'espera que hi hagi un acord al Senat per a la seva renovació. Després del 29-N, en funció de les majories, es podrien accelerar els canvis. El PP fa temps que anhela un canvi de majories a l'alt tribunal espanyol.

Llegeix-ho aquí: 

👉 https://mrf.lu/2Hrpj

 

(El post ha rebut 48 visites)  
 _

El Llibre del Consolat de Mar

 


El Llibre de Consolat, redactat en català cap a lʼany 1370, és un dels exponents més significatius del dret marítim comú a la Mediterrània. Tot i que mai no va ser objecte dʼuna promulgació oficial, va tenir valor de codi marítim i comercial, i va ser lʼobra per la qual es regien els mercaders i navegants dels ports de la Corona dʼAragó. Va continuar en vigor al nostre país fins a la codificació mercantil del 1829.


El Llibre el van redactar, probablement, els escrivans del tribunal del Consolat de Barcelona, per poder tenir a mà les normes que sʼobserbaven a la Mediterrània sobre dret mercantil marítim. Va sorgir de la reelaboració de la compilació titulada Costums de la mar (una compilació dʼusos i costums marítims i comercials de la Mediterrània) i de la incorporació dʼaltres textos sobre aquestes qüestions. Malgrat el seu origen, aquest llibre recull usos i costums comuns a tota la Mediterrània, cosa que, unida a lʼexpansió i supremacia del comerç de la Corona dʼAragó, fa que aquest codi sʼacceptés arreu i sʼapliqués en tots els tribunals dʼaquesta conca.
 
Lʼobra es va traduir a partir del segle XVI a diferents idiomes: a lʼitalià (1519), al castellà (1539), al francès (a finals del segle XVI), a lʼholandès i a lʼalemany (a final del segle XVIII) i a lʼanglès (segle XIX), i dʼaquesta manera va gaudir dʼuna difusió internacional molt gran. Així, el Llibre es considera una de les màximes aportacions de les antigues terres de la Corona dʼAragó al dret mundial.
 
Lʼedició del Llibre de Consolat, dipositada a la Facultat de Dret, data de lʼany 1592, a Barcelona, i és obra de Sebastià Comelles. Aquesta edició —la número vuit en català— destaca perquè és la primera impresa en lletra elzeviriana, a diferència de les edicions anteriors, de lletra gòtica.
 
El llibre està enquadernat en pergamí, amb talls vermells al llom i anotacions manuscrites al text. A més, porta lʼex-libris de la Càtedra de Consolat de Mar. A la portada hi ha imprès lʼescut del Consolat de Mar —lʼescut de la ciutat de Barcelona sobre ones—. A sota hi ha una nau de tres pals, amb cofa al pal major i al de mitjana, en què apareixen unes figures guaitant. En els tres pals hi ha banderes i gallardets amb lʼescut del Consolat, i penjant de lʼantena mitjana, un penó amb la creu de Sant Jordi


El Llibre de Consolat, redactat en català cap a lʼany 1370, és un dels exponents més significatius del dret marítim comú a la Mediterrània. Tot i que mai no va ser objecte dʼuna promulgació oficial, va tenir valor de codi marítim i comercial, i va ser lʼobra per la qual es regien els mercaders i navegants dels ports de la Corona dʼAragó. Va continuar en vigor al nostre país fins a la codificació mercantil del 1829.


>>> https://web.ub.edu/ca/web/actualitat/w/el-llibre-de-consolat-dels-fets-maritims-un-dels-exponents-mes-antics-del-dret-maritim-comu-a-la-mediterrania-al-museu-virtual

 

(El post ha rebut 54 visites)  

Exteriores permitió votar en el consulado de Buenos Aires con pasaportes caducados y partidas de nacimiento sin foto en las generales de 2023

 

Exteriores permitió votar en el consulado de Buenos Aires con pasaportes caducados y partidas de nacimiento sin foto en las generales de 2023


>>> https://gaceta.es/espana/exteriores-permitio-votar-en-el-consulado-de-buenos-aires-con-pasaportes-caducados-y-partidas-de-nacimiento-sin-foto-en-las-generales-de-2023-20261024-1834/

 

(El post ha rebut 27 visites)