Espanya és el 4er país per la cua d'inversió pública per kilòmetro de via a EU:
>>> https://youtube.com/shorts/EwgL4TiuXaY?is=WHC4hIq1KeH-KeNX
(El post ha rebut 26 visites)
_
Espanya és el 4er país per la cua d'inversió pública per kilòmetro de via a EU:
>>> https://youtube.com/shorts/EwgL4TiuXaY?is=WHC4hIq1KeH-KeNX
(El post ha rebut 26 visites)
_
_
....
>>> https://www.facebook.com/share/r/1CVi7JD2Xb/
(El post ha rebut 32 visites)
_
>>> https://youtu.be/PuauKxP7wJs?is=YVx6rNC07Sphm2VL
(El post ha rebut 26 visites)
....
_
mm
(El post ha rebut 22 visites)
¿Hay que derribar casas para terminar la Sagrada Família?
La fachada de la Gloria, la principal, avanza 35 m y su escalinata salta la calle Mallorca hasta la manzana de enfrente. En 1976 el Plan General reservó dos manzanas para una avenida de 60 m: la opción máxima afectaba a 1.020 viviendas. El preacuerdo de julio de 2026 lo reduce a 194 pisos en una sola manzana, con realojo en un solar del templo. Aún no hay nada firmado.
002 · atlas. Arquitectura explicada en dibujo.
>>> https://www.facebook.com/share/r/1C5xhY6N1V/
(El post ha rebut 25 visites)
_
PRECIOS:
● ¿cuanto han bajado los salarios en poder adquisitivo?:
● Descontando la inflación han bajado entre 4'5-5%
● Descontando los 141 impuestos y cotizaciones, ha bajado el poder adquisitivo un 7,8% [no dice desde qué fecha sigue siendo desde 2018?]
_
Manuel Marchena i Cándido Conde-PumpidoEl segon gran argument que esgrimeix la sala penal és el dels qualificatius "manifestament prescindibles" que s'inclouen en la sentència del TC sobre Bassa. Una frase de Marchena ho retrata de manera precisa: "La innecessària grandiloqüència revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit que correspon al Suprem amb expressions que criden a camuflar la intensitat de la ingerència". La crítica deixa entreveure, també, l'orgull ferit que hi ha entre els jutges del Suprem pel revés del TC i un cert intent de justificar que, a parer seu, la interpretació que van fer de l'amnistia no era pas arbitrària ni fora de lògica, com insinua Conde-Pumpido.
Marchena, a més, dirigeix la crítica no pas cap al TC en general, sinó cap a la majoria progressista, els set magistrats que en les resolucions més controvertides han fet prevaldre el seu criteri contra el de la minoria conservadora, que en el cas de l'amnistia donava la raó al Suprem. Aquest és el tercer gran argument: és una manera d'assenyalar la politització del tribunal de garanties, amb una majoria afí al PSOE. Ara bé, de la politització no se n'escapa, tampoc, el Suprem i la poderosa sala penal, de marcat caràcter conservador i que el PP volia controlar "per la porta del darrere" situant Marchena com a president del CGPJ. En els últims dies, juristes rellevants han constatat que no és habitual una situació com aquesta, i que els retrets del Suprem cap al Constitucional són inèdits.
El conflicte ve de lluny. I es fa evident en sentències que no necessàriament estan relacionades amb l'1-O, però que han servit al Constitucional, de majoria progressista, per esmenar la plana al Suprem. En són bons exemples la decisió d'impedir tornar a jutjar Arnaldo Otegi pel cas Bateragune o la sentència que constatava vulneració de drets d'un diputat de Podem que va ser inhabilitat pel Suprem. Sobre la taula hi ha altres carpetes, com ara la llei de nets i la decisió de la sala contenciosa-administrativa de suspendre el dret a vot de 160.000 persones, molt criticada pel govern espanyol i que també acabarà sent revisada pel TC en els pròxims mesos. Darrerament, Conde-Pumpido ha advertit que la nacionalitat és indestriable del dret a vot, però el TC no ha frenat la decisió del Suprem. Hi haurà més enfrontaments?
Amb la feina feta i mentre es va aplicant la seva doctrina, Conde-Pumpido feia aquesta setmana "una crida clara i concisa a tots els poders públics i a totes les institucions de l'Estat: respectem-nos entre nosaltres, respectem la Constitució i el Parlament, i respectem el nostre sistema judicial". Missatge clar dirigit a la sala penal del Suprem mentre el president del TC esgota els últims mesos al tribunal de garanties. El seu mandat està caducat i continua a l'espera que hi hagi un acord al Senat per a la seva renovació. Després del 29-N, en funció de les majories, es podrien accelerar els canvis. El PP fa temps que anhela un canvi de majories a l'alt tribunal espanyol.
El Llibre de Consolat, redactat en català cap a lʼany 1370, és un dels exponents més significatius del dret marítim comú a la Mediterrània. Tot i que mai no va ser objecte dʼuna promulgació oficial, va tenir valor de codi marítim i comercial, i va ser lʼobra per la qual es regien els mercaders i navegants dels ports de la Corona dʼAragó. Va continuar en vigor al nostre país fins a la codificació mercantil del 1829.
El Llibre el van redactar, probablement, els escrivans del tribunal del Consolat de Barcelona, per poder tenir a mà les normes que sʼobserbaven a la Mediterrània sobre dret mercantil marítim. Va sorgir de la reelaboració de la compilació titulada Costums de la mar (una compilació dʼusos i costums marítims i comercials de la Mediterrània) i de la incorporació dʼaltres textos sobre aquestes qüestions. Malgrat el seu origen, aquest llibre recull usos i costums comuns a tota la Mediterrània, cosa que, unida a lʼexpansió i supremacia del comerç de la Corona dʼAragó, fa que aquest codi sʼacceptés arreu i sʼapliqués en tots els tribunals dʼaquesta conca.
Lʼobra es va traduir a partir del segle XVI a diferents idiomes: a lʼitalià (1519), al castellà (1539), al francès (a finals del segle XVI), a lʼholandès i a lʼalemany (a final del segle XVIII) i a lʼanglès (segle XIX), i dʼaquesta manera va gaudir dʼuna difusió internacional molt gran. Així, el Llibre es considera una de les màximes aportacions de les antigues terres de la Corona dʼAragó al dret mundial.
Lʼedició del Llibre de Consolat, dipositada a la Facultat de Dret, data de lʼany 1592, a Barcelona, i és obra de Sebastià Comelles. Aquesta edició —la número vuit en català— destaca perquè és la primera impresa en lletra elzeviriana, a diferència de les edicions anteriors, de lletra gòtica.
El llibre està enquadernat en pergamí, amb talls vermells al llom i anotacions manuscrites al text. A més, porta lʼex-libris de la Càtedra de Consolat de Mar. A la portada hi ha imprès lʼescut del Consolat de Mar —lʼescut de la ciutat de Barcelona sobre ones—. A sota hi ha una nau de tres pals, amb cofa al pal major i al de mitjana, en què apareixen unes figures guaitant. En els tres pals hi ha banderes i gallardets amb lʼescut del Consolat, i penjant de lʼantena mitjana, un penó amb la creu de Sant Jordi
(El post ha rebut 54 visites)
Exteriores permitió votar en el consulado de Buenos Aires con pasaportes caducados y partidas de nacimiento sin foto en las generales de 2023
(El post ha rebut 27 visites)