Giró denuncia que el dèficil fiscal s'està convertint en un procediment de control polític per sotmetre Catalunya
Barcelona. Dijous, 1 de setembre de 2022.
El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha denunciat que la persistència d'aquest dèficit fiscal fa evident que el maltractament econòmic que rep Catalunya per part de l'Estat és "sistemàtic, endèmic i deslleial". És sistemàtic, segons ha detallat, perquè "no és una qüestió puntual, sinó que afecta al moll de l'os de la capacitat d'un país per fer política i les possibilitats de progrés i benestar"; és endèmic perquè el "rastre" d'aquest maltractament es pot trobar de manera constant al llarg dels anys, independentment de qui governi a l'Estat —"fa més de 35 anys que els catalans paguem un delme a Espanya i no sabem ben bé a canvi de què", ha retret—; i és deslleial, —"i això és el més greu", segons el conseller—, perquè el sistema de finançament, que hauria de tenir la vocació de ser un mecanisme just, "s'està convertint, de fet, en un procediment de control polític per sotmetre un país que vol fer sentir la seva pròpia veu". "El que està clar és que la primera condició d'autogovern d'un país és poder disposar dels recursos que genera i el primer exponent per sotmetre'l és treure-li aquests recursos", ha subratllat.
Dèficit democràtic
El conseller ha recordat que les dades que avui ha presentat el
Govern són una aproximació atès que l'Estat no ha aportat la informació
necessària per elaborar les balances i ha retret que la ministra
d'Hisenda, Maria Jesús Montero, va argumentar per negar-se a facilitar
les dades que l'única cosa que genera les balances fiscals són retrets
entre territoris. Segons el conseller això demostra "un cop més el
dèficit democràtic de l'Estat i la seva falta de transparència, per la
qual cosa ha emplaçat també el PSC a reclamar les dades al govern.
"Aquest escanyament fiscal és una forma de limitar les nostres capacitats d'autogovern i és també una forma de restringir les possibilitats reals de fer política a Catalunya", ha retret el conseller, que ha advertit que quan no hi ha marge de maniobra les diferències entre opcions polítiques es poden desdibuixar, i per tant "un règim fiscal just és també un règim fiscal que afavoreix la democràcia, i al revés, un dèficit fiscal injust, l'afebleix".
Nou finançament
En ser interrogat sobre si, per buscar una sortida al dèficit fiscal, participaria en la negociació d'un nou finançament autonòmic, ha admès que s'obrirà a les converses si es planteja una negociació "amb voluntat per arribar a un veritable acord de finançament". "Des del meu punt de vista gestionar el millor possible l'autonomia no vol dir no defensar la independència del país i el que avui ens hem trobat és un govern autonòmic. El país ha d'avançar sempre i si podem recuperar alguns dels euros que s'evaporen cada any i que ens toquen a Catalunya valdria la pena intentar-ho", ha argumentat, tot i que ha recordat que avui per avui no hi ha cap convocatòria per "obrir el meló d'un nou model de finançament" i, per tant, no pot concretar res més, atès que dubta que això passi aquesta legislatura.
Segons aquesta estimació, els ingressos aportats per Catalunya han crescut entre el 2016 i el 2019, i han passat de 56.806 milions a 63.916 milions, és a dir del 19,2 al 19,6% del PIB, mentre que les despeses de l'Estat s'han mantingut en un 13,4%, 39.757 milions el 2016 i 43.721, el 2019. Aquesta diferència entre els ingressos que creixen i les despeses que es mantenen igual és el que provoca el creixement del dèficit fiscal.
Aquestes dades que avui s'han presentat són resultat d'un càlcul elaborat per un grup d'experts per encàrrec del Govern, i s'han fet a partir del mètode de flux monetari, que avalua l'impacte econòmic que genera l'activitat del sector públic en un territori. En nom del grup d'experts, l'economista Núria Bosch, ha explicat que l'estimació que han hagut de fer perquè no disposen de les dades exactes afecta només a una quarta part de la despesa de l'Estat, i que s'hi ha aplicat el mateix percentatge de territorialització del 2015 i 2016.
En concret, el Govern ha pogut elaborar aquestes balances a partir de les dades que són públiques, com són la liquidació dels ingressos de l'Estat, les inversions de les empreses a Catalunya o els ingressos i despeses de la Seguretat Social. En canvi la conselleria ha hagut de calcular el 26% de la despesa de l'Estat territorialitzada. Així mateix, per fer el càlcul ha hagut de neutralitzat l'impacte del dèficit de l'Estat.
Càrrega-benefici
Existeix un segon mètode per calcular les balances, el de càrrega-benefici, que avalua les balances en funció de les persones que se'n beneficien més enllà del territori en què viuen. Però, a parer del departament aquest sistema no resulta prou gràfic per avaluar les balances. Bosch ha argumentat que aquesta aproximació obliga a elaborar hipòtesis "més subjectives" atès que calcula l'efecte que les inversions de l'Estat tenen en els ciutadans més enllà del territori en què s'apliquen. Bosch ha posat com a exemple, l'efecte que les despeses en Defensa o en equipaments culturals com pot ser el Museu del Prado tenen en cadascun dels ciutadans de l'Estat més enllà d'on viuen. Segons aquest segon mètode, també ha crescut el dèficit fiscal a Catalunya, atès que el 2016 es va situar en 12.243 milions, és a dir un 5,7% del PIB, i el 2019 s'elevaria a 14.556 milions, és a dir un 6,1% del PIB.
El Govern espanyol va utilitzar aquestes dues metodologies quan el 2006 va calcular les balances fiscals de tots els territoris.
PSC i pressupostos
D'altra banda, en ser interrogat sobre els pressupostos que prepara el Govern i si descarta el PSC per aprovar-los, el conseller ha respost que "no es pot descartar res a la vida". "El PSC no és ara mateix un soci que estigui dins de les preferències generalitzades del Govern. Però, descartar, descartes Vox, PP, Cs...", ha assenyalat. Giró ha avançat que a mitjans de setembre espera disposar de les dades dels sostre de despesa per a l'elaboració dels comptes del Govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada