La tardor judicial del sanchisme: anatomia d'un poder assetjat, per Gonzalo Boye
EL NACIONAL - 28.07.2025
En temps de saturació informativa, la gravetat es torna difusa. Els ciutadans assistim, dia rere dia, a una allau de titulars, escàndols i causes judicials que, lluny d'aclarir el panorama polític, l'enterboleixen més. El sistema mediàtic dominant exigeix produir diverses notícies cada jornada, la qual cosa fragmenta la percepció pública, descontextualitza els fets i acaba generant una forma d'anestèsia social. La conseqüència més immediata és l'esgotament ciutadà; la més perillosa, la normalització de la corrupció i de l'abús de poder.
En aquest context, l'estiu polític espanyol transcorre amb una tensa i enganyosa calma. Els discursos buits i els silencis institucionals amb prou feines aconsegueixen ocultar una realitat subterrània que cada dia guanya pressió: el model de poder que representa Pedro Sánchez es troba assetjat judicialment. El que avui es presenta com a soroll dispers, després de l'estiu podria revelar-se com una estructura connectada, coherent en la seva lògica i devastadora en les seves conseqüències.
El que està en marxa no són episodis aïllats de corrupció —encara menys casos de lawfare—, sinó la consolidació d'un ecosistema penal que afecta el nucli mateix del poder: l'esposa del president, el seu germà, el fiscal general de l'Estat, el secretari d'Organització del PSOE, l'exministre de Foment, i diverses estructures territorials del partit, i aquesta llista només sembla ser la inicial. El que s'acosta no és només una tardor calenta, sinó el principi del col·lapse d'un projecte polític basat en un clar personalisme i la instrumentalització de l'Estat.
Però davant de tanta allau de dades, causes i escàndols dispersos que hem tingut en els últims mesos, el que feia i fa falta és tenir clar el panorama del que realment hi ha en aquests moments i les seves derivades; en realitat, hauria estat d'agrair una mena d'infografia en la qual els ciutadans no ens perdéssim, una guia per recórrer i sortir del laberint, i és el que intentaré esbossar.
El cas de Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, ha evidenciat la desaparició de la frontera entre el públic i el privat. Investigada per presumpte tràfic d'influències, la causa gira entorn de cartes de recomanació que van beneficiar empreses que després haurien obtingut contractes públics o favors des del poder. L'impacte institucional d'aquest procediment ja és profund. L'erosió de credibilitat no recau només en Gómez, sinó en el mateix nucli de la Moncloa.
..... (llegir-ho tot a: )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada