EL TÍTOL DE COMTE DE BARCELONA ERA EQUIPARABLE AL D'UN MONARCA?

 EL TÍTOL DE COMTE DE BARCELONA ERA EQUIPARABLE AL D'UN MONARCA?
Sovint veig per les xarxes unes discussions absurdes sobre el títol de comte de Barcelona, deduint a partir d'aquí unes conclusions ridícules. 

El títol de  qui exercia el poder a un territori, lliure de vassallatge, varia segons el territori, podem veure Gran Duc, Soldà, Xa, Tzar, Emir, Faraò, Kaiser rum, Khan, Dux  Princeps... Tots amb poder real i sense ningú per sobre.
El cas de Barcelona és una excepció històrica única: a la pràctica, el seu poder, protocol i sobirania eren exactament els mateixos que els d'un rei. (altres comtats o ducats van passar a ser regnes, com el de Borgonya)  Dins de Catalunya, el comte de Barcelona actua com a sobirà i no rendia vassallatge a ningú. Com tenia el mateix poder que un rei, s'utilitzava el terme Prínceps (el primer, el qui governa). Una màxima catalana de l'època ho resumia així: "En Catalunya, lo comte és rei"
 El rang de comte, portes cap a fora, podia ser protocol·làriament interior, però a partir-la la unió dinàstica amb Aragó, el comte de Barcelona ja signava com rei. 
Tot i tenir la mateixa autoritat que un rei, el comte de Barcelona tenia un protocol legislatiu diferent del de monarquies absolutistes (com la de Castella).  A Catalunya regia el pactisme: el comte-rei no podia imposar lleis ni tributs de forma unilateral; havia de negociar-los i aprovar-los sempre davant les Corts Catalanes.
La Coronació es feia a Saragossa. Per demostrar que no depenia de l'autoritat de l'Església, el rei mateix prenia la corona de l'altar i se la col·locava al cap amb les seves pròpies mans. El cerimonial i els cants litúrgics s'expressaven majoritàriament en llengua catalana. Després el rei compareixia davant les Corts Catalanes reunides a Barcelona, s'agenollava, posava les mans sobre els Evangelis i jurava respectar i obeir les Constitucions i els Usatges de Catalunya. A continuació, les institucions i els nobles catalans l'acceptaven com a sobirà i li prestaven homenatge i fidelitat.

[IMATGE
Jaume I presidint les Corts Catalanes a Lleida el març de 1242,rodejat per senyeres catalanes, Edició incunable de 1495 de les Constitucions catalanes]