- Entrevista al catedràtic de literatura medieval i moderna que ha escrit 'El record de Jaume I (segles XIII-XXI)' sobre el reconeixement del rei conqueridor que avui fa 750 anys que es va morir
Vilaweb - Esperança Camps - 26.07.2026
Avui fa 750 anys que es va morir, probablement a Alzira, el rei Jaume I, el rei conqueridor, el rei a partir del qual es pot explicar la catalanitat del nostre país. A desgrat que les autoritats actuals no han organitzat ni actes d’homenatge ni de record, el rei en Jaume ha tingut molt de predicament de cap a cap de la història. El fet que ell mateix escrivís la seua biografia al Llibre dels feits ha contribuït a mitificar-ne i magnificar-ne la figura. A partir del llibre, cada època l’ha escrit i l’ha recordat d’una manera concreta.
Tot això ho ha estudiat Vicent Josep Escartí, catedràtic de literatura medieval i moderna de la Universitat de València, que acaba de publicar El record del rei Jaume I (segles XIII-XXI) (Afers). És un llibre ple de cites, d’autors pràcticament coetanis amb el rei fins als nostres dies. D’aquesta manera podem comprovar quina ha estat la recepció del personatge en cada època històrica. La conclusió és que “sense Jaume I res no es pot explicar. Res no seria igual a València, a les Illes o al Principat de Catalunya.”
—Tinc una amiga del Principat que em diu que la fascina la devoció valenciana cap a Jaume I. Quin és l’origen d’aquesta fascinació?
—La fascinació cap a Jaume I és evident i passa igual a Mallorca. És el rei fundador, és el rei dels orígens, és el rei que crea els nostres respectius països. Quan la historiografia busca quins són els orígens de cada comunitat humana, en el cas valencià és Jaume I, i en el cas mallorquí, també. Passa que a Mallorca després heu tingut el Regne Privatiu de Mallorca i això també ha col·laborat a crear uns altres referents. En el cas valencià, Jaume I és el gran referent del país i de tot allò que és valencià.
—Perdura perquè és el gran referent? O és el gran referent perquè perdura la seua figura?
—Sense Jaume I no es pot explicar res. El rei comença el seu regnat esessent un infant que no té on caure mort, i l’acaba havent incorporat més territori al que havia heretat, i construint la Corona d’Aragó, que perviuria fins al 1707 o 1710, amb els Borbons. Amb la guerra de Successió. I una altra cosa important que no podem perdre de vista: ell és el constructor del domini lingüístic. Durant el seu moment de regnat és qui promou aquelles repoblacions.
—En el vostre llibre citeu i parleu moltes voltes del Llibre dels feits. A banda de la importància de saber què va fer el rei, i com ho va fer, no sé si el llibre ha col·laborat en el procés de fascinació.
—Sense aquella autobiografia del rei no ens el miraríem igual. És molt diferent veure la història d’un personatge medieval a través de la documentació freda i administrativa, que veure-la a través de les seues paraules. El Llibre dels feits te l’acosta. El rei et parla a l’orella. El rei t’explica la seua vida en una tertúlia amable, amb tensions, amb escenes dramàtiques, amb diàlegs. El rei sap narrar molt bé. El llibre dels feits és molt oral, és una explicació que fa algú quan ja és gran, i que conta com recorda aquells episodis que l’han marcat. marcat. Qui el va escriure va ser un col·laborador seu, o uns col·laboradors en la cancelleria. O el seu fill, que era el bisbe Jaume Sarroca. Això ja és una cosa secundària, perquè el que jo sempre destaque del Llibre dels feits és que la veu que hi sents és el rei. Ningú no s’atreviria a suplantar al rei. És el rei qui et parla. Per tant, és un privilegi.
—Si haguéssem de qualificar el Llibre dels feits amb els paràmetres actuals, què seria? Una biografia? Una autoficció?
—És un llibre de memòries. El rei no és fantasiós, no és un literat. No li importen molts aspectes de la seua vida que altres sí que haurien aprofitat per a dotar-los de més dramatisme. Per exemple, no hi apareixen escenes de palau, ni festes… Al rei li interessa contar els fets, les gestes militats, sobretot, que construeixen el seu país, el seu estat. Podem veure, per exemple, com se li escapa la conquesta de Mallorca perquè la noblesa catalana entra a sac amb tots els interessos que tenia. En canvi, en el cas cas valencià, per mantenir el poder, ho controla personalment i pacta en secret, amb els valencians, la rendició de la ciutat. Només ho saben ell i la seua dona, Violant d’Hongria. És ell qui vol controlar la rapinya pròpia de la conquesta, i això li permetrà tenir uns ingressos. De menut era un rei pobre, però construeix construeix un sistema econòmic que permet que la monarquia aragonesa es puga enfrontar, en les successives generacions, a la conquesta de Sicília, a la incorporació del sud valencià al territori de Regne de València, que es puga plantejar fer una croada contra Almeria…
(llegir-ho tot a:)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada