📜 L'any 1262 l'infant Pere, fill del rei Jaume i el Conqueridor, es casà amb Constança, filla de Manfred I de Hohenstaufen, rei de Sicília.
El matrimoni estrenyé llaços amb els Hohenstaufen sicilians i afavorí els interessos dels mercaders catalans, que buscaven consolidar la ruta de les Illes cap a l'Orient.
Constança vingué acompanyada d'un seguici de donzelles i patges del seu regne.
Entre aquests, el petit Roger de Llúria, qui es crià a la cort i -segons diu Muntaner- aprengué "del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de València tot ço qui bo ne bell era".
Temps més tard, arran de les tensions entre el papat i els reis de Sicília, que també regien sobre la Pulla, Calàbria i Nàpols, o sigui, la meitat sud d'Itàlia, el pontífex feu venir Carles d'Anjou, germà de Lluís IX de França i primer comte francès de Provença, per enfrontar-se als Hohenstaufen.
L'any 1266, a Benevento, el rei Manfred de Sicília caigué derrotat per les forces angevines. En la batalla també morí el cavaller Ricard de Llúria, pare de Roger.
En poc temps Carles d'Anjou s'apoderà del regne de Sicília i traslladà la capital de Palerm a Nàpols, causant gran malestar entre els sicilians.
L'any 1282 esclatà a Palerm la revolta de les Vespres Sicilianes contra l'usurpador Carles d'Anjou i els francesos de la ciutat foren massacrats pels carrers.
La flamarada s'estengué per l'illa i els sicilians, tement la reacció de Carles d'Anjou, cridaren l'ara rei Pere II d'Aragó, marit de Constança, la darrera Hohenstaufen siciliana, per a què els alliberés, prometent-li el tron.
El rei Pere, que es trobava -casualment- amb un gran estol davant la ciutat nord-africana d'Alcoll per cobrar-li tributs, feu vela cap a Sicília i desembarcà a Tràpena el 30 d'agost.
L'ofensiva catalano-aragonesa fou comandada per Roger de Llúria, que s’havia convertit en "lo pus perfet català" i en un almirall brillant.
A finals de setembre, Carles d'Anjou s'hagué de retirar a Nàpols i els angevins perderen Sicília i Malta a mans de l'host catalano-aragonesa.
A Palerm, l'antiga capital del regne, Pere el Gran i Constança foren aclamats reis de Sicília i l'illa s'incorporà als dominis de la corona.
El matrimoni estrenyé llaços amb els Hohenstaufen sicilians i afavorí els interessos dels mercaders catalans, que buscaven consolidar la ruta de les Illes cap a l'Orient.
Constança vingué acompanyada d'un seguici de donzelles i patges del seu regne.
Entre aquests, el petit Roger de Llúria, qui es crià a la cort i -segons diu Muntaner- aprengué "del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de València tot ço qui bo ne bell era".
Temps més tard, arran de les tensions entre el papat i els reis de Sicília, que també regien sobre la Pulla, Calàbria i Nàpols, o sigui, la meitat sud d'Itàlia, el pontífex feu venir Carles d'Anjou, germà de Lluís IX de França i primer comte francès de Provença, per enfrontar-se als Hohenstaufen.
L'any 1266, a Benevento, el rei Manfred de Sicília caigué derrotat per les forces angevines. En la batalla també morí el cavaller Ricard de Llúria, pare de Roger.
En poc temps Carles d'Anjou s'apoderà del regne de Sicília i traslladà la capital de Palerm a Nàpols, causant gran malestar entre els sicilians.
L'any 1282 esclatà a Palerm la revolta de les Vespres Sicilianes contra l'usurpador Carles d'Anjou i els francesos de la ciutat foren massacrats pels carrers.
La flamarada s'estengué per l'illa i els sicilians, tement la reacció de Carles d'Anjou, cridaren l'ara rei Pere II d'Aragó, marit de Constança, la darrera Hohenstaufen siciliana, per a què els alliberés, prometent-li el tron.
El rei Pere, que es trobava -casualment- amb un gran estol davant la ciutat nord-africana d'Alcoll per cobrar-li tributs, feu vela cap a Sicília i desembarcà a Tràpena el 30 d'agost.
L'ofensiva catalano-aragonesa fou comandada per Roger de Llúria, que s’havia convertit en "lo pus perfet català" i en un almirall brillant.
A finals de setembre, Carles d'Anjou s'hagué de retirar a Nàpols i els angevins perderen Sicília i Malta a mans de l'host catalano-aragonesa.
A Palerm, l'antiga capital del regne, Pere el Gran i Constança foren aclamats reis de Sicília i l'illa s'incorporà als dominis de la corona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada