1- "Estat català sota el franquisme 1939-1968. La lluita independentista contra el feixisme" Fermí Rubiralta i Casas. Editorial Base. Barcelona. 2021. (200 pàgs) (temps estimat de lectura: 5 hores)
Aquest llibre posa al descobert els viaranys de l’acció política d’Estat Català sota el franquisme, des del 1939 fins al 1968, quan l’independentisme inicià una nova dinàmica impulsada per una generació de joves militants d’organitzacions com el FAC o el PSAN. Ens explica, així, l’aportació de la formació fundada per Macià el 1922 dins el conjunt de l’oposició catalana al franquisme, especialment les causes per les quals durant aquesta llarga travessia de trenta anys l’organització política degana de l’independentisme català va perdre el monopoli exercit fins aleshores dins aquest espai, com també les circumstàncies per les quals fou incapaç de mantenir la posició dominant que la seva preeminència històrica semblava atorgar-li dins el camp sobiranista. Llibre difícil de trobar.
El mateix actualitzat:
2- "Estat català (1922-2022) Cent anys d'independentisme polític" Tomas Callau, Frederic J.Porta, Marc Santasusana i Fermí Rubiralta. Editorial Base. Barcelona. 2022. (200 pàgs) (temps estimat de lectura: 5 hores)
Una obra imprescindible per conèixer els darrers cent anys d'història de Catalunya. Aquest llibre us endinsarà en la trajectòria centenària d'Estat Català, l'organització pionera de l'independentisme a Catalunya, des del seu naixement fins a l'actualitat, tot passant pels anys convulsos de la Dictadura de Primo de Rivera, els trepidants fets de Prats de Molló i la duresa de la Guerra Civil fins als períodes obscurs de l'exili i del franquisme, les lluites internes i la revifalla dels darrers anys.
2- "El complot del Garraf, 1925" Joan Crexell i Playà. Dalmau Editor. Barcelona. 2025. (300 pàgs) ( temps de lectura estimat: 7 hores)
Com era l'independentisme als anys 20 i durant la dictadura de Primo de Rivera
El complot de Garraf és el nom amb el qual és conegut l'intent d'atemptar contra el rei Alfons XIII i la cúpula militar de la dictadura de Primo de Rivera al seu pas per la foradada del Garraf, el maig de 1925.
3- "Al cap dels anys. Militància, presó i exili" Àlvar Valls. Edicions 1979. Col·lecció Grop, Memòria 1979.
Àlvar Valls va néixer a Barcelona el 1947. Es va formar com a professor de català, i la correcció de textos per a editorials ha estat l’ofici de la seva vida. Tastaolletes compulsiu, ha fet també de traductor, de negre i de periodista, i ha publicat una quinzena de llibres. Donat a ficar-se en embolics, el 1970, en ple franquisme, es va afiliar al Front Nacional de Catalunya i després va servir dotze mesos a la milícia catalana. Va anar a parar a la garjola, però se’n va escapolir i va volar nord enllà, primer a París i després a Andorra. Encara viu al país del Pirineu i diu que no pensa morir-se abans de veure Catalunya a l’ONU.
Les memòries d'un històric durant el franquisme i la Transició. Aquest llibre recull les memòries de militància, presó i exili d’Àlvar Valls, que a la dècada de 1970 va ser un independentista enquadrat primer al Front Nacional de Catalunya i després a l’organització militar anomenada EPOCA. Seguint el fil autobiogràfic de l’autor, se’ns fan presents, narrats per un testimoni de primera mà, els convulsos anys del final del franquisme i el començament de la Transició, l’acció unitària dels partits democràtics clandestins i la lluita particular de l’independentisme, el pas de l’acció política a la lluita armada, la quotidianitat dels militants armats alliberats, la detenció i l’empresonament de l’autor i, més tard, el seu llarg exili de vint anys, primer a París i després a Andorra.
4- "La darrera paraula" Toni Strubell. Edicions Llibres del Segle.
Actualitat: els darrers anys del procés, la repressió política i l'exili. A través de les vivències dels repressaliats ens explica el cos individual i col·lectiu de defensar democràticament la independència de Catalunya.
És una novel·la: Un flegmàtic professor universitari es veu sacsejat pel terratrèmol moral, polític i emocional de la repressió del Procés independentista català. Alejandro Valentí, un barceloní jubilat i aparentment apolític, torna a la seva ciutat natal, després de viure durant dècades a Amsterdam, per acomiadar-se de la seva germana greument malalta. Troba una Barcelona gairebé irreconeixible i sacsejada pel judici de l’1 d’Octubre. El retorn el llança, gairebé sense voler-ho, a l’epicentre d’un terratrèmol moral, polític i emocional que posarà en crisi la pròpia identitat, el passat familiar i la seva manera d’entendre la mateixa Europa, on tan còmode s’ha sentit fins ara en el rol de professor universitari. Juntament amb un col·lega idealista i la inesperada amistat d’una activista indomable, Alejandro -reconvertit en “Lex”- patirà directament la violència policial i l’arbitrarietat judicial, que el porten a prendre partit per primer cop a la vida.
"La darrera paraula" és una novel·la incisiva sobre el Procés i l’1 d’Octubre, aquella extraordinària fita que -tal com va profetitzar el gran Julian Assange- ha acabat essent una prova de foc per desemmascarar la fal·làcia d’una democràcia europea i espanyola que se sustenta en l’interès dels Estats per sobre dels drets dels pobles i de les persones.
“La darrera paraula" narra una història, magistralment teixida, de persones anònimes que faran front a l’intent de criminalitzar la discrepància política i la reivindicació de drets democràtics en plena crisi europea del segle XXI. De passada, posarà el dit a la nafra d’una hipòcrita Unió Europea –amb els Països Baixos de Wilders d’epicentre– entestada a fer la vista grossa al rerefons degenerat i neofranquista de la realitat política espanyola. Toni Strubell ens ofereix un relat trepidant que des de la primera pàgina intriga el lector amb un text de densitat moral que s’endinsa en la naturalesa d’episodis vergonyosos”.
L'autor: Toni Strubell
Va néixer a Oxford el 1952 al si d'una família exiliada. Va viure més de vint anys al País Basc, on va treballar a la Universitat de Deusto, a la seu de Donostia. Va fundar la Comissió de la Dignitat l'any 2002 per lluitar per la recuperació d'arxius i materials confiscats pels franquistes al final de la Guerra Civil espanyola. Ha treballat per a El Punt Avui i és autor de dotze llibres, entre els quals "El moment de dir prou", "El cansament del catalanisme" i "Un català entre bascos". Vinculat des de sempre a l'Empordà, s'interessa en les figures de Pere Caimó i Isabel Vila i es compromet a divulgar la història d'aquests fascinants revolucionaris del segle XIX. Amb aquest propòsit va impulsar l'Any Caimó, celebrat el 2019 a l'Empordà, i va escriure l'obra de teatre Isabel Cinc Hores, protagonitzada per Carme Sansa a partir d'aquell mateix any.
Del pròleg de Lluís Llach. “La darrera paraula narra una història, magistralment teixida, de persones anònimes que faran front a l’intent de criminalitzar la discrepància política i la reivindicació de drets democràtics en plena crisi europea del segle XXI. De passada, posarà el dit a la nafra d’una hipòcrita Unió Europea –amb els Països Baixos de Wilders d’epicentre– entestada a fer la vista grossa al rerefons degenerat i neofranquista de la realitat política espanyola. Toni Strubell ens ofereix un relat trepidant que des de la primera pàgina intriga el lector amb un text de densitat moral que s’endinsa en la naturalesa d’episodis vergonyosos”.
5- "La memòria de l'Esteve Albert" A cura de: Josep Puig i Pla. Pròleg: Hilari Raguer. Voliana Edicions. 2013.
Història d'un independentista referent. ESTEVE ALBERT va néixer a Dosrius (Maresme) el 1914 i va morir a Les Escaldes (Andorra) el 1995. Creador de pessebres vivents, impulsor del teatre històric, poeta, assagista. Per sobre de tot activista cultural i polític. Conspirador constant, radical i conseqüent. Compromès amb Catalunya, les seves llibertats i el seu reconeixement, la cultura catalana, el salvament de persones en perill a les guerres que li va tocar viure, defensor de múltiples causes. Aquí es presenten unes vivències inèdites de personatges cabdals de la nostra història recent.
«Però l’Esteve Albert no era només un activista. Era també home de pensament i de doctrina. Els articles que ara publiquem ho revelen clarament. Hi apareix el seu activisme perquè, de tots els personatges que evoca, en parla a partir de la relació personal que hi havia tingut. Una relació que no era pas de negocis, ni d’esbarjo, ni de disbauxes, sinó d’acció política. I tot parlant d’aquests personatges, Esteve Albert n’explica llur pensament polític, i de passada el seu. Era home d’idees clares, lluminoses, plenament vàlides per al moment crucial que Catalunya està vivint mentre escric aquestes ratlles. Quina falta que ens fa! Llegiu, si us plau, aquestes semblances de grans polítics catalans pensant en el missatge que per als nostres dies ens porten. Llegiu-los com si escoltéssiu l’Esteve Albert que parla desordenadament, improvisadament, com en una sobretaula, amb una memòria substancialment fidel.» Del pròleg d’Hilari Raguer
L’any 2014 es celebra el centenari del naixement de l’Esteve Albert. Diversos mitjans se’n fan ressò i publiquen notícies relacionades amb la seva figura. Aquí hi ha alguns enllaços:
- Esteve Albert, per Manuel Cuyàs, a ElPuntAvui
- Esteve Albert, un home polifacètic i oblidat, a Tornaveu
- L’esperit d’Esteve Albert, per Jordi Pasques, al Diari d’Andorra (4.01.2014)
- Cent anys d’Esteve Albert, a El PuntAvui
- La memòria d’Esteve Albert, per Marcel Fité
- Esteve Albert i Corp, a la Viquipèdia
- Personal i intransferible: Esteve Albert i Corp (1992, TV3)
- Blog realitzat per alumnes de 3ESO de Sant Vicenç de Montalt
6- "Història de l'esquerra independentista" Varis autors. Coordinat per Carles Viñes. Pròleg d'Eva Serra. Edicions Tigre de Paper. Barcelona. 2021. (888 pàgs) (temps estimat de lectura: 21 hores)
Història de l'independentisme d'esquerres entre 1950 fins ara. Un llibre molt complert.
A recer del Maig del 68 i de la descolonització, el març de 1969 es fundava oficialment el Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, el PSAN. Els seus promotors procedien del Front Nacional de Catalunya, la formació que d’ençà de 1940 va aglutinar l’aleshores anomenat separatisme. El PSAN, però, va aportar a l’independentisme un pòsit revolucionari marxista, poc freqüent tret d’experiències com el Partit Català Proletari dels anys trenta. Els seus objectius es van centrar a assolir la independència, establir un estat socialista i unificar territorialment els Països Catalans. El PSAN va ser el germen del qual anys més tard es coneixerà com l’Esquerra Independentista, unes organitzacions sectorials de tota mena (polítiques, sindicals, juvenils, antirepressives…) que configuren un moviment polític que es reclama hereu dels plantejaments vindicats originàriament pel PSAN. Per primera vegada, aquesta obra recull l'evolució de l'Esquerra Independentista, des de la seva gestació fins a l’actualitat, amb l’objectiu d’oferir al lector una eina que li permeti conèixer amb precisió la seva incidència en l’independentisme català. Amb aportacions de disciplines acadèmiques diverses, des de la història fins a la comunicació, els autors desgranen de forma acurada i resseguint un fil cronològic les dinàmiques internes, els desacords, les confluències o les lluites compartides que han consolidat l’Esquerra Independentista com un moviment polític amb mig segle de recorregut. Allunyant-se de les visions militants, l’obra pretén acostar al lector una visió plural, rigorosa i contrastada inèdita fins avui del que ha suposat l’existència de l’Esquerra Independentista en la política catalana contemporània
Aquests llibres han estats recomanats al reel següent:
(El post ha rebut 53 visites)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada