4 de juny del 2026
3 de juny del 2026
2 de juny del 2026
El retrasos en les inversions al Corredor Mediterrani (1992-2026)
Des del 1992, l'Estat espanyol ha invertit uns 50.000 milions d'euros en alta velocitat radial des de Madrid. Al Corredor Mediterrani, eix declarat prioritari per la Comissió Europea, hi havia compromesos també 50.000 milions el 2011. A partir del 2012 es va retallar a la meitat. El 2026, encara no és acabat.
El Corredor Mediterrani és l'eix ferroviari que ha de connectar Algesires amb la frontera francesa per la costa, passant per Múrcia, València, Tarragona, Barcelona i Girona.
La Unió Europea el va declarar prioritari de la xarxa transeuropea de transport (TEN-T) el 2013, i ho és per una raó econòmica concreta: les comunitats per on passa sumen prop del 50% del PIB de l'Estat, i el corredor és la connexió natural del sud d'Europa amb la resta del continent.
L'octubre del 2011, el ministre de Foment José Blanco va presentar un pla d'inversió de més de 50.000 milions d'euros per completar l'eix. La Comissió Europea es comprometia a finançar entre el 30% i el 40% de les obres, sempre que l'Estat aportés la part que li tocava i complís terminis.
El desembre del 2011, amb el canvi de govern al Partit Popular i Ana Pastor com a ministra de Foment, el pla va ser qualificat de "faraònic" i la inversió prevista es va reduir a poc més de 25.000 milions.
Mentrestant, des de la inauguració de la primera línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla el 14 d'abril del 1992, l'Estat va seguir destinant recursos a estendre la xarxa radial des de la capital. Els experts i el lobby ferroviari Ferrmed van xifrar el cost acumulat d'aquesta xarxa radial al voltant dels 50.000 milions d'euros, amb una previsió d'arribar fins als 75.000 milions a mitjà termini.
Diversos analistes han qualificat la rendibilitat operativa d'aquesta xarxa radial de "ruïnosa".
El resultat agregat és mesurable. Segons les xifres recollides per Ferrmed amb dades europees, el 2014 la quota del transport ferroviari de mercaderies a Espanya era del 5,2%, molt per sota de la mitjana de la Unió Europea, situada en el 18,4%. El 2017, el coordinador europeu del Corredor Mediterrani va destacar que dels sis països que travessa l'eix, Hongria i l'Estat espanyol eren els que anaven amb més retard.
Els pressupostos generals il·lustren la prioritat real. Al pressupost del 2021 es van destinar 1.700 milions al Corredor Mediterrani i només 84 milions al Corredor Atlàntic, que travessa Galícia, Astúries i Castella i Lleó. El 2023 la dinàmica es va invertir: el govern central va anunciar una inversió de 16.000 milions al Corredor Atlàntic, vuit vegades més del que s'havia executat al Mediterrani des del 2018.
Hi ha hagut també casos documentats de creativitat comptable. El secretari de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira, i el secretari d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, van denunciar que el govern central havia inclòs obres ferroviàries a Madrid —com el túnel entre Chamartín i Atocha, valorat en 935 milions d'euros— dins de les inversions presentades a la Comissió Europea com a part del Corredor Mediterrani.
El 13 de novembre del 2025, en un acte a Brussel·les, Ferrmed denunciava que el Corredor s'havia convertit en "un projecte absolutament de mínims" amb retards continus i reclamava una inversió addicional de 18.000 milions per completar-lo. La previsió actual és que la conversió a l'ample internacional del tram Castelló-Vila-seca es completi a mitjan 2027, amb cinc mesos de tall total de la circulació.
Catorze anys després del compromís inicial, l'eix prioritari de la Unió Europea per al sud del continent encara no és acabat. La xarxa radial des de Madrid —amb una rendibilitat operativa qualificada pels mateixos experts ferroviaris de "ruïnosa"— sí va arribar a temps.
Això sí, la Generalitat fent taules estratègiques... més corcades que la taula de diàleg.
El Corredor Mediterrani és l'eix ferroviari que ha de connectar Algesires amb la frontera francesa per la costa, passant per Múrcia, València, Tarragona, Barcelona i Girona.
La Unió Europea el va declarar prioritari de la xarxa transeuropea de transport (TEN-T) el 2013, i ho és per una raó econòmica concreta: les comunitats per on passa sumen prop del 50% del PIB de l'Estat, i el corredor és la connexió natural del sud d'Europa amb la resta del continent.
L'octubre del 2011, el ministre de Foment José Blanco va presentar un pla d'inversió de més de 50.000 milions d'euros per completar l'eix. La Comissió Europea es comprometia a finançar entre el 30% i el 40% de les obres, sempre que l'Estat aportés la part que li tocava i complís terminis.
El desembre del 2011, amb el canvi de govern al Partit Popular i Ana Pastor com a ministra de Foment, el pla va ser qualificat de "faraònic" i la inversió prevista es va reduir a poc més de 25.000 milions.
Mentrestant, des de la inauguració de la primera línia d'alta velocitat Madrid-Sevilla el 14 d'abril del 1992, l'Estat va seguir destinant recursos a estendre la xarxa radial des de la capital. Els experts i el lobby ferroviari Ferrmed van xifrar el cost acumulat d'aquesta xarxa radial al voltant dels 50.000 milions d'euros, amb una previsió d'arribar fins als 75.000 milions a mitjà termini.
Diversos analistes han qualificat la rendibilitat operativa d'aquesta xarxa radial de "ruïnosa".
El resultat agregat és mesurable. Segons les xifres recollides per Ferrmed amb dades europees, el 2014 la quota del transport ferroviari de mercaderies a Espanya era del 5,2%, molt per sota de la mitjana de la Unió Europea, situada en el 18,4%. El 2017, el coordinador europeu del Corredor Mediterrani va destacar que dels sis països que travessa l'eix, Hongria i l'Estat espanyol eren els que anaven amb més retard.
Els pressupostos generals il·lustren la prioritat real. Al pressupost del 2021 es van destinar 1.700 milions al Corredor Mediterrani i només 84 milions al Corredor Atlàntic, que travessa Galícia, Astúries i Castella i Lleó. El 2023 la dinàmica es va invertir: el govern central va anunciar una inversió de 16.000 milions al Corredor Atlàntic, vuit vegades més del que s'havia executat al Mediterrani des del 2018.
Hi ha hagut també casos documentats de creativitat comptable. El secretari de la Generalitat Valenciana, Josep Vicent Boira, i el secretari d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, van denunciar que el govern central havia inclòs obres ferroviàries a Madrid —com el túnel entre Chamartín i Atocha, valorat en 935 milions d'euros— dins de les inversions presentades a la Comissió Europea com a part del Corredor Mediterrani.
El 13 de novembre del 2025, en un acte a Brussel·les, Ferrmed denunciava que el Corredor s'havia convertit en "un projecte absolutament de mínims" amb retards continus i reclamava una inversió addicional de 18.000 milions per completar-lo. La previsió actual és que la conversió a l'ample internacional del tram Castelló-Vila-seca es completi a mitjan 2027, amb cinc mesos de tall total de la circulació.
Catorze anys després del compromís inicial, l'eix prioritari de la Unió Europea per al sud del continent encara no és acabat. La xarxa radial des de Madrid —amb una rendibilitat operativa qualificada pels mateixos experts ferroviaris de "ruïnosa"— sí va arribar a temps.
Això sí, la Generalitat fent taules estratègiques... més corcades que la taula de diàleg.
Publicat a Facebook, "Quim Torra el nostre President"
Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya.
"La cançó de l'arquitecte empresonat" (Antoni Gaudí), per Miquel Pujadó
Després d'acabar l'escriptura, composició i enregistrament de les 15 cançons del nou àlbum, CICATRIUS I NAUFRAGIS, no vull escriure noves cançons durant un temps, per tal de recarregar les bateries.
Tot i així, l'Enric Colomer m'ha demanat una cançó (lletra i música) sobre Gaudí, per a la coral d'Ona Llibres, i no m'he pogut ni volgut negar. Penso que val la pena que us en faci conèixer el text...
#AntoniGaudi
L’ARQUITECTE EMPRESONAT (Miquel Pujadó)
Quan ens neguem a obeir,
el poder fem trontollar,
com va fer Antoni Gaudí,
com va fer Antoni Gaudí,
mantenint el català.
Va ser un onze de setembre i eren temps de Dictadura,
eren temps del Directori, ja fa un xic més de cent anys.
Miguel Primo de Rivera ens reprimia amb mà dura,
p’rò la llengua resistia malgrat els mals averanys.
No hi havia a Casanova ni al Fossar de les Moreres
rams de flors ni altres ofrenes, ni banderes ni cançons.
p’rò a Sant Just, la vella església, una missa recordava
els qui el mil set-cents catorze van caure contra els borbons.
Quan ens neguem a obeir…
En Gaudí, el gran arquitecte, el va aturar un policia,
en voler anar a aquella missa amb en Valls, una amistat.
Davant la seva insistència, el van dur a Comissaria,
imputat amb falsos càrrecs d’insults a l’autoritat.
Allà van voler obligar-lo, entre injúries i amenaces,
a fer servir el castellà uns uniformats sorruts
p’rò Gaudí, impertorbable, no acceptava les mordasses
i entre reixes van ficar-lo, amb dos altres detinguts.
Quan ens neguem a obeir…
Després de pagar una multa per ell i un altre dels presos,
sortí amb la testa ben alta, així com havia entrat,
mantenint la seva llengua, deixant emprenyats i encesos
aquells qui no van poder-li esberlar la dignitat.
En un segle, no pas gaire ha canviat la policia
d’un Estat hostil que sempre ens intenta assimilar.
Com Gaudí, cal ser tenaços, conscients dia rere dia
que només serem nosaltres si vivim en català.
Quan ens neguem a obeir…
Subscriure's a:
Missatges (Atom)