a "l'Oda nova a Barcelona" el poeta Joan Maragall parla del temple de la Sagrada Familia:

        

"A la part de Llevant, místic exemple,
com una flor gegant floreix un temple
meravellat d'haver nascut aquí,
entremig d'una gent tan sorruda i dolenta,
que se'n riu i flastoma i es baralla i s'esventa
contra tot lo humà i lo diví.
Mes, enmig la misèria i la ràbia i fumera,
el temple (tant se val!) s'alça i prospera
esperant uns fidels que han de venir.
… … … … … … … … … … … … … …
Barcelona! …i amb tos pecats, nostra! nostra!
Barcelona nostra! la gran encisera!"

(Aquesta Oda, escrita arran dels greus esdeveniments del 1909, va publicar-se a Barcelona el 1910).