Aquesta setmana tornem a viure un nou show que preten salvar la cara a un alcalde, presentant projectes de cartó pedra per crear il-lusions de fum: Remodelar la Diagonal, organitzar Olimpiades d’Hivern, potser al Forum, perquè no saben que fer-ne d’aquesta mega-andròmina.Cal esperar ben aviat que l’aparell del partit inventarà una nova i rutilant idea,per entretenir el personal i intentar aturar la davallada i el desprestigi de l’Hereu, segurament el pitjor alcalde que recorda la història de la ciutat.
La consulta és una pura ficció democràtica i una mofa als ciutadans, per part d’un alcalde sense perfil propi ni personalitat, que actua sota la direcció del partit. La campanya faraònica de la consulta amb un pressupost de 4 milions €, és una acció d’autopropaganda pura i dura, malbaratant amb total alegria, recursos públics de forma absurda i innecessària. Aquesta consulta no vinculant, no serveix per a res, doncs l’Hereu marxarà ben aviat i afortunadament no tindrà l’oportunitat de fer una inversió de 300 milions €, que pot costar la remodelació de la Diagonal. Avui no és un projecte prioritari i el Carnaval ja ha passat.
El Sr.Hereu actua de forma totalitària i prepotent, doncs habitualment no accepta la voluntat democràtica del poble,expressada de forma majoritària pels seus legítims representants.
L’Ajuntament de Barcelona per tres cops va votar en contra del traçat del túnel del TGV pel centre de Barcelona, al costat de La Pedrera i arran de La Sagrada Família. El Parlament de Catalunya és va pronunciar també en el mateix sentit. Resultat: Els actuals senyors manaies es passan per l’arc del triomf la voluntat sobirana del poble. Els ciutadans sóm considerats encara immadurs i no tenim capacitat de decidir. Els fets assenyalats són molt greus i suposen un inacceptable menysteniment institucional i democràtic, que no podrà quedar impune.
El dissabte 7 de maig vaig assistir a Valencia a l’ Acte de la Presentació del Llibre Blanc de les Infraestructures de l’Euram. Hi haguè el compromís unitari dels representants de tots els territoris implicats:Catalunya Nord, Principat d’Andorra, Catalunya, País Valencià i Balears, fent-ne un testimoni oral i presencial per part de: governs, cambres de comerç, associacions i confederacions empresarials,sindicats,associacions de pimes, grups de pagesos i ramaders, ajuntaments –el de Sitges entre ells- diputats,eurodiputats, col.legis professionals(economistes,enginyers industrials, camins i ports), universitats, representants dels ports, empresaris, economistes, enginyers, institucions i entitats.
Cal aconseguir que el projecte Ferrmed sigui una realitat, doncs ens juguem el futur de Cata-lunya pels propers decennis. El tren de mercaderies d’ample europeu, que uneixi els ports d’ Algesires, Alacant, Valencia, Tarragona i Barcelona, travessant França fins a Estocolm, és una via natural i racional de circulació. Els ports del mediterrani han de recepcionar les mercaderies del sudest asiàtic,que arribaran travessant el Canal de Suez. Si no ho fem, han de donar la volta des de l’Índic fins l’Atlàntic pel Cap de Bona Esperança i anar als ports de Rotterdam i Hamburg, amb el sobrecost que aixó suposa.
El transport per carretera travessant el Pirineus és car, no és sostenible i està aprop de la saturació, pel pas diari de 10.400 camions per la A-9, que suposan 50 milions de tonelades de mercaderies a l’ any. Es un autèntic coll d’ ampolla.
L’Eix Mediterrani disposarà d’un tren de 4 o 8 carrils, per mercaderies, passatgers (trens regionals i rodalies) i una millora mediambiental amb un estalvi de 800.000 T. de CO 2.Els trens seran de 1.500 mts. de longitud i tindran una capacitat de càrrega fins a 5.000 tones. Circularan les 24 hores del dia. La seva inversió és de 177.000 M €.
Quina és la posició del govern espanyol? El ministre Blanco va declarar a Barcelona, el seu suport al projecte. Podem creure el que diu?. En la sessió esmentada els fabricants d’automòbils: Ford, Nissan i Seat-Volkswagen van fer un contundent Manifest conjunt, sobre la necessitat de l’Eix Mediterrani com a forma de millorar la competitivitat i poder sobreviure.Tothom va desta-car la greu i endèmica manca d’infraestructures que patim i la desídia del govern espanyol. Aquesta política dificulta notablement el desenvolupament de la nostre economia.
Josep Pérez Franco – economista
Maig 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada