Casa de Cultura de Girona, a on va ser l'acte. Foto elpuntavui.
Jordi Pujol, Oriol Junqueras i Ramon Tremosa reivindiquen a Girona la fortalesa de les conviccions de Joan Sales com a referent en l'actual procés sobiranista
26/01/13
-
Girona
-
E.V
L'expresident
Jordi Pujol va expressar-ho més clarament que cap altre. L'havien
convidat a participar en l'acte de clausura de l'homenatge nacional que
Òmnium Cultural de Girona ha dedicat al llarg d'un any a l'escriptor i
editor Joan Sales en el seu centenari, però va advertir als
organitzadors que no parlaria pas de literatura: “A mi el que
m'interessa dir és una altra cosa.” Aquesta cosa és naturalment
de caràcter polític, i Sales hi té reservat un paper molt definit, tal
com va manifestar-ho Pujol i van coincidir-hi també l'economista i
parlamentari europeu Ramon Tremosa i l'historiador i president
d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras: el paper d'un
“mestre”, d'un “testimoni moral”, d'un “patriota” que unia a la fermesa
de les seves conviccions “un sentit profund de l'honor cristià” i, per
tant, l'“absència de ressentiment”. Tots van estar d'acord a valorar de
gran oportunitat en el moment present, en què Catalunya –aquest “país
estrany”, segons Junqueras, fet de grans contradiccions, aquest “país
mig nòrdic i mig sicilià”, com va definir-lo Tremosa– afronta “un repte
de tanta magnitud i amb tants de perills”, l'exemple tenaç de Sales,
“per qui només hi havia dues opcions: combatre o desaparèixer”, va
recordar Pujol.
L'expresident no té cap dubte que avui Sales, que va
conèixer l'any 1948 a casa de Joan Raventós quan acabava de tornar de
l'exili, “jugaria clarament la carta de la independència, perquè era,
igual que Raimon Galí, dels que, quan apostaven per una idea, ho feien
fins a les últimes conseqüències”. Igual que l'extrema dualitat de
Catalunya mateixa, en què històricament han conviscut les posicions més
oposades, Oriol Junqueras va dir que Sales i la seva generació eren
també “moltes coses alhora”, catòlics i republicans, però “van trobar en
la pàtria un referent inexcusable”. També Ramon Tremosa veu en Sales un
tret distintiu de catalanitat: “De l'aigua del dolor, en fa un vi de
salut” en lloc de sucumbir, després de la guerra, al cinisme i
l'amargura per la derrota; al contrari d'Espanya, que segons
l'europarlamentari convergent “no ha tingut la valentia d'afrontar els
errors ni els horrors del passat”. La néta de l'escriptor, l'editora
Maria Bohigas, va subratllar en canvi la soledat de Sales, “la bellesa
de la seva solitud”, va dir, que “no s'esquerda mai, però tampoc es
replega en si mateixa”, perquè tenia per objectiu “pensar, des de
l'aïllament, com ser útil als altres”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada