19 d’octubre de 2013

Anàlisi del darrer any del procés sobiranista, octubre 2013. Manuel Milián Mestre

Els silencis no opacs, 

Manuel Milián Mestre       18/10/2013


..... ningú podia suposar que Mariano Rajoy des del govern de Madrid ens obsequiaria amb més de deu mesos de silencis impenetrables. Avui les coses ja no són així: s’han esquerdat els silencis, i emergeix una estranya sensació de que els fets prossegueixen tossudament els seu camí. Què podria justificar aquesta opacitat estoica? És probable que una anàlisi equivocada del cas català. Malament es poden concloure una seqüència dels esdeveniments, partint de l’error d’una anàlisis.
....
Després de deu mesos, el silenci s’ha trencat. Primer, en suaus formes expectants; després, en creixent nerviosisme producte de la sorpresa i, finalment, en dures al·legacions d’un Aznar patriòtic que a Sant Sebastià va llençar els seus dards i proclames incendiàries contra la inviabilitat constitucional d’un procés independentista i el capficament en un lideratge dèbil o senzillament incomparegut. Aznar, avui, arrossega encara l’aquiescència d’una majoria del vot del PP. ... Exigeix lideratge governamental i apel·la a la Constitució de 1978. 

A Madrid reina la sorpresa, no exempta d’una certa confusió. Del ‘Mas acabarà cedint per si mateix’ s’ha passat a un ‘I ara, què fer?’. El que deixa en evidència el greu error d’anàlisis. Un factor de distorsió és ERC i l’habilitat ‘teledirectora’ d’Oriol Junqueras, líder d’aquella Esquerra Republicana...
...
Sigui com sigui, s’esfumen les vies de la negociació, llevat que Artur Mas reconsideri la seva fórmula, tornant enrere bona part del seu camí; el que no sembla probable, veient la seva resolució passada i la tossuderia de la seva opció pel martiri, a la vista de la seva percepció del ‘temps de descompte’. En qualsevol cas seria recomanable una encertada reflexió per a reduir riscos i evitar una frustració de la societat catalana. Duran i Lleida ho va avisar en el Congrés. Però la seva fórmula de Tercera via o Declaració unilateral d’independència, em sembla una disjuntiva sense sortida per a la nerviosa seguretat de l’Estat. El PP i els seus barons ja han dictat, sembla, la seva sentència. I, tot i això, ningú sembla considerar l’única opció sostenible: equiparar a Catalunya amb Euskadi i Navarra amb un model de concert fiscal. Ja veurem... Una apel•lació a la teoria política del Mal menor. 
Llegir"ho tot a:

Cap comentari: