25 de setembre de 2015

Sancions per aturar la independència, per Josep Maria Vall



Josep Maria Vall - 23.9.2015

Ara ja sabem de què anirà la pel·lícula. L’anunciada reforma exprés de la llei que regula el funcionament del Tribunal Constitucional, prevista per a l’octubre, i que li atorga capacitat sancionadora contra aquelles persones físiques o jurídiques que no apliquin immediatament els seus dictats, és la culminació d’una estratègia ordida pel PP per frenar el procés d’alliberament català.

Durant la desacceleració del procés sobiranista que es va viure entre la fallida consulta del 9-N i la convocatòria de les eleccions del 27-S, uns mesos perduts que ara ens podrien costar a preu d’or, l’estat espanyol ha construït un entramat legal que, arribat el moment, li hauria de permetre avortar qualsevol intent de secessió d’una manera instantània, eficaç i que a nivell internacional no aixequi gaire polseguera. És l’antiga doctrina Villalpando de 1716 d’actuar “de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”, actualitzada per sotmetre als catalans del segle XXI.

Així, en els darrers mesos hem vist com la majoria absoluta del PP aprovava sense oposició una Ley de Seguridad Nacional, que faculta al govern de Madrid per intervenir el cos de Mossos d’Esquadra i a les policies municipals dels municipis catalans. I una Ley de Seguridad Ciudadana, més coneguda per “llei mordassa”, que retalla greument els drets fonamentals i que habilita per sancionar durament la llibertat d’expressió i la desobediència civil, a més de qualsevol manifestació no autoritzada pel Ministerio del lnterior o les delegacions del govern.

Sovint es diu que el govern central no ha reaccionat davant el moviment independentista però sí que ho ha fet. Recórrer a les multes és preparar-se per donar una resposta ràpida a qualsevol que vulgui actuar en pro de la llibertat de Catalunya. Es prioritzarà la via administrativa a la penal. No hi haurà judici ni jutges. Són infraccions administratives amb una quantiosa multa associada, però no seran delictes penals si no hi ha exercici de violència. Tot ha estat meticulosament pensat per atacar l’economia dels sobiranistes i desbaratar qualsevol tipus de resistència pacífica i desobediència cívica.

Es conjura per aquest mètode l’haver de recórrer a la suspensió de l’autonomia o a l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’estat perquè es compta que amb l’amenaça d’inhabilitació i/o multa dels funcionaris que han de posar en marxa les estructures d’estat n’hi haurà prou per fer-los desistir de l’intent. També s’eviten els grans titulars als mitjans de comunicació occidentals i les imatges dels polítics independentistes anant a judici o entrant a la presó.

La piconadora de l’estat ja s’ha posat en marxa i no s’aturarà –si no la frenem amb la nostra determinació i coratge- fins la nostra derrota total. L’exemple més clar per on aniran els trets (que no seran de l’exèrcit) a partir d’ara el trobem en la inèdita, desproporcionada i injusta sanció que la malanomenada Comisión Antiviolencia va imposar el juliol passat a Santiago Espot, president de Catalunya Acció, únicament per haver redactat un manifest on es demanava xiular l’himne espanyol a la darrera final de la Copa del Borbó. Una multa de 90.000 € únicament per haver fet un escrit independentista... A la que cal sumar-hi les sancions de gairebé un milió d’euros a dotze entitats patriòtiques només per haver signat aquest manifest. I tot això en un partit on no hi va haver cap tipus de violència dins del camp!

Davant aquest escenari tan llòbrec l’única sortida viable és esperar que les llistes sobiranistes aconsegueixin una àmplia majoria el 27-S i que el trencament definitiu i unilateral amb la legalitat espanyola sigui el més accelerat i fulminant possible. Cal fer-ho abans que els poders fàctics de l’estat no hagin enllestit la seva teranyina jurídica o podem acabar pagant molt cara la nostra llibertat.

Ara més que mai diumenge les urnes de Catalunya han d’emetre un SÍ incontestable. PP i C’s, els partits lliberticides, ja han mostrat les seves vils cartes. Si el sobiranisme no s’imposa amb claredat, l’espanyolisme reaccionari ens passarà el corró jurídic i legal per sobre. No exagero: la lluita electoral és a vida o mort.

Durant la darrera guerra civil, el president Companys digué que "els enemics de Catalunya han estat sempre enemics de la llibertat”. Aquestes paraules avui segueixen ben vigents. Per saber de quin peu calcen el 2015 aquests enemics de tot el que l’ideal català representa, visioneu aquest vídeo:
https://www.youtube.com/watch?t=1&v=V6lZ1i5Um7w