El Nacional - Foto: ASI
Barcelona. Dissabte, 7 d'octubre de 2017
Barcelona. Dissabte, 7 d'octubre de 2017
Una Espanya que no s’adapta a les demandes dels seus
ciutadans (els catalans en aquest cas), s’arrisca a perdre’ls. Triaran
un altre projecte polític que els representi millor i els engresqui més,
com els passa a les empreses que no s’acoblen a les necessitats i
prioritats dels seus clients o als partits que no aconsegueixen
il·lusionar els votants.
Així veu la crisi espanyola Matt Kilcoyne, director de comunicació de l’Adam Smith Institute, un dels think tanks més reconeguts del món, de tendència —naturalment— liberal.
“Espanya s’arrisca a pagar un preu molt alt per l’ús de la força contra Catalunya”, es titula l’article de Kilcoyne. Què passa, es pregunta, si Mariano Rajoy opta per seguir emprant la força bruta a
Catalunya? “Corre el risc de minar no només la seva pròpia autoritat,
sinó també la legitimitat de la Unió Europea”. Tot plegat, conclou,
“suposa un cost massa alt per a la UE per defensar la integritat
[territorial] d'un estat membre”.
Per a Kilcoyne, la solució passa perquè Espanya
presenti als catalans un nou acord constitucional i que aquests
decideixin en un altre referèndum. Rajoy “podria guanyar-lo”,
pronostica.
Renovar la Constitució
La Constitució del 1978, segons l’autor, ja ha cobert els objectius
per als quals va ser dissenyada, “posar fi a una dictadura i ajudar en
la transició del país a una democràcia moderna”. El cost de mantenir-la
“rígida i immutable” és força elevat: “Corre el risc de perdre el
respecte dels ciutadans els quals suposadament serveix”.
No sembla que aquest sigui el camí del govern de Rajoy ni el del Rei.
El referèndum de l’1-O a Catalunya manifesta que el sistema “es manté
al marge de les prioritats canviants de la seva ciutadania”. Els
catalans, afegeix Kilcoyne, cada cop més “se sumen a un projecte rival
[la independència] que reflecteix millor els seus objectius, la seva
identitat i les seves aspiracions”.
La repressió policial i els 900 ferits, la intervenció del Govern de
la Generalitat i el bloqueig del Parlament de Catalunya, continua, són
símptomes clars que Espanya s’estima més la força que adaptar el
sistema. “L’Estat espanyol ha de vigilar, perquè la seva constitució i
la seva autoritat es deriven del seu compromís amb la democràcia”.
L’opció per a Espanya passa per “la flexibilitat, la conciliació i un
segon referèndum, un dret que Catalunya s’ha guanyat després d'una
dècada d'intransigència i un cap de setmana de violència”. Si l’Estat
espanyol no assumeix aquest risc, es pot trobar que no té prou seguidors
catalans que justifiquin el seu control sobre [Catalunya]”.
La tossuderia del Govern espanyol té riscos elevats per a la mateixa
Unió Europea, explica Kilcoyne. El fet que “Espanya pugui reprimir els
seus ciutadans sense cap repercussió internacional mostraria la mentida
que la UE és un projecte per a la gent i no per a les seves burocràcies i
elits”.
Amb el conflicte català, “la UE (...) també corre el risc d'una crisi
de la seva pròpia legitimitat, (...) la crisi catalana també és una
crisi europea”. La reflexió es tanca amb aquesta pregunta: “¿La UE sabrà
avançar-se al joc en aquesta partida?”.
Kilcoyne ha treballat prop d'un any com a conseller comercial a
Catalonia Trade & Investment, part de l'acció comercial a l'exterior
de la Generalitat, i a Atradius, una filial de l'asseguradora
Catalana/Occidente, segons el seu perfil a LinkedIn.
L'article ha generat una bona polèmica a Twitter, que pots seguir aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada