(56% a favor dels independentistes, en el càlcul més desfavorable dels vots no emesos per l'acció policial!
Llegiu-ho. Cuca de Llum
Llegiu-ho. Cuca de Llum
Imatge de vilaweb
Editorial - Vicent Partal - 29.11.2017«És clara la intencionalitat de la brutal campanya que l'unionisme ha activat: si és tan difícil que guanyen, és clar que el seu objectiu número u és entristir el votant independentista,
"Nou Homenatge a Catalunya" Vicent Partal. ARA llibres. Barcelona. 2018. (267 pàgs)
L'informació d'aquest article tan important està incorporada al llibre.
De manera oficial, el primer d’octubre 2.044.038 persones van votar a favor de la independència. És una xifra que cal posar en perspectiva perquè és molt important.
Per comparació, en la votació del 9-N, 1.861.753 persones van votar
per la independència, i no van tenir, per això, cap problema d’ordre
públic. I en les eleccions del 27-S van ser 1.966.508 persones, que van
votar independència, per mitjà de les candidatures de Junts pel Sí i la
CUP. El primer d’octubre, doncs, la xifra d’independentistes s’enfilà
per primera vegada més amunt dels dos milions, i això malgrat la
gravíssima agressió de què van ser víctimes els votants que intentaven
exercir el seu dret democràtic.
A quin extrem hauria arribat, però, el vot per la independència, si
la policia espanyola no hagués atacat els col·legis de la manera que ho
va fer i no hagués segrestat les urnes que va segrestar? Ara faré un
exercici especulatiu, que reclama, per tant, prudència. Però el faré tan
sols amb l’objectiu de respondre a la campanya que hi ha per a fer-nos
creure que l’independentisme perdrà inevitablement les eleccions del 21
de desembre. Hi insistesc: són dades especulatives, però, alhora, crec
que són dades més que importants per a desmuntar la interessada maniobra
unionista que vivim.
Comencem. Agafem de referència la dada de participació més baixa de
totes, la del 36% del Camp de Tarragona. A partir d’aquesta dada,
imaginem que als col·legis en què van desaparèixer les urnes només hi
hagués votat aquest tant per cent tan baix del cens. En total, no es van
poder comptar els 770.000 vots censats dels col·legis on no es va poder
fer el referèndum. Suposem que en tots aquests col·legis la xifra de
participació hagués estat igual de baixa i que el 90% d’aquesta xifra
hagués votat sí, com va passar, de mitjana, a tot el país.
Si acceptem aquest càlcul, que no tan sols és raonable sinó també
molt prudent, aleshores als vots favorables a la independència n’hi
hauríem d’afegir, pel cap baix, 249.480, una xifra que elevaria el
còmput global del sí fins a un mínim de dos milions tres-cents mil vots.
Ara transportem aquesta xifra de votants a les eleccions del 27-S,
per interpretar-ne una possible participació. Tothom diu amb alegria que
aquelles eleccions van marcar el rècord de participació i que serà molt
difícil de superar-lo. Doncs bé, el nombre de votants en aquelles
eleccions va ser de 4.130.196 persones.
Si tenim aquesta participació, que tothom reconeix que és
extraordinària, de referència i la comparem amb el possible nombre real
de votants del sí del primer d’octubre, fins i tot fent el càlcul més a
la baixa, el resultat parla tot sol: l’independentisme representaria un
56% del cens.
És a dir, que si el primer d’octubre, demà farà dos mesos, hagués
votat la mateixa gent que va votar el 27-S, fins i tot amb l’estimació
més baixa, un 56% del cens s’hauria pronunciat a favor de proclamar la
República. I ho torne a dir: d’això en fa dos mesos i són dades sobre
votants reals. No les perdeu de vista quan algú publica enquestes que
indiquen que el conjunt del vot independentista baixaria de vint punts
respecte del primer d’octubre. Una davallada difícil de creure,
extraordinàriament difícil de creure.
Sobretot perquè no em puc creure que aquest 56% de catalans que es
van enfrontar a la repressió més dura, en defensa de la democràcia i del
dret a la independència, puguen ser recuperables ja per cap projecte
espanyol. Jo diria que no ho seran mai més, i que creure que
desapareixeran o es transformaran en un percentatge enorme tan sols en
dos mesos és, ara sí, portar massa lluny el pensament màgic.
D’aquest 56%, doncs, és d’on partim. Ara, què passaria si hi hagués
una enorme onada de vot unionista, mobilitzada com a reacció a la DUI, i
no hi hagués cap vot independentista de més, ningú que es mobilitzàs de
manera extraordinària a causa del 155?
Cada punt de participació representa aproximadament uns quaranta mil
vots. Per tant, els unionistes, només per a rebaixar l’independentisme
del 56% al 49% necessitarien que almenys 280.000 persones que no van
anar a votar el 27-S hi anassen ara i els votassen totes a ells. I que
l’independentisme no tingués ni un sol vot més que els que, fent un
càlcul molt conservador, va tenir ara fa dos mesos. És una hipòtesi
previsible, aquesta? Podria passar, sí. Però, de moment, les xifres
indiquen dues coses clares. La primera, que si els independentistes,
malgrat tot això que ha passat, es mantenen ferms i van a votar, serà
molt difícil de derrotar-los, i la idea que puguen guanyar vots no és
gaire allunyada. I la segona, la intencionalitat de la brutal campanya
que l’unionisme ha activat: si és tan difícil que guanyen, és clar que
el seu objectiu número u és entristir el votant independentista,
confondre’l, fer-lo dubtar i, d’aquesta manera, aconseguir que treballe
per a ells no acudint a les urnes el dia de les eleccions. Penseu-hi…
dades de l'article:
9-N 2014 1.861.753 persones van votar independència
27-S 2015 1.966.508 persones van votar independència
1-Oct 2017 2.044.038 persones van votar independència
als vots emesos vàlids - Hi ha una
bossa de 770.000 vots no emesos
per l'acció policial.
(Publicat inicialment a la Cuca de Llum l'1 de desembre del 2017)
1 comentari:
INDEPES... GUANYAREM!
Publica un comentari a l'entrada