CUCADELLUM.ORG: 24.gener 2018 - Editorial de Vicent Partal repetint el que ja va dir fa tres dies: "Rumb cap a la col·lisió"

24 de gener del 2018

24.gener 2018 - Editorial de Vicent Partal repetint el que ja va dir fa tres dies: "Rumb cap a la col·lisió"

«Despleguen policies per les fronteres com si Puigdemont fos el nou maquis, posen furgonetes a vigilar el parlament, amenacen el president de la cambra amb multes, amb la presó si cal, i eleven el to dels adjectius»

Val més que ho tinguem tots clar: anem en direcció a la col·lisió. És difícil de pensar res més, ara ja, quan es fa evident que la façana presumptament democràtica que el bloc del 155 havia mirat de bastir per amagar el colp d’estat va caient amb estrèpit. A mesura que s’acosta la ratificació del president Puigdemont i ells veuen amb impotència que no poden impedir-la. No hi haurà manera, per tant, d’aguantar les volgudes aparences i l’espanyolisme haurà de retratar-se en l’autoritarisme, que és –i ha estat– el seu darrer recurs. Si vol canviar el rumb de les coses, l’estat espanyol haurà de fer un nou primer d’octubre. Cosa que, a hores d’ara, crec que ja sap i que viu amb un nerviosisme particular. Perquè ells són ben conscients que el primer d’octubre és quan van perdre. Clarament.

Els partits monàrquics es van il·lusionar pensant que amb el 155 aconseguirien aturar el procés cap a la independència i ara es troben sorpresos i atrapats en el seu joc. Es van creure que l’independentisme no acceptaria l’envit d’unes eleccions il·legals i que, si ho feia, no les guanyaria de cap manera i, encara menys, que les guanyaria Puigdemont. I no tan sols no ho han aconseguit, sinó que les coses s’han complicat sobre manera. Perquè ara el govern espanyol, a més de tot el que ja havia d’explicar abans, encara haurà de donar raó de fets més difícils d’entendre, especialment de l’intent tirànic d’anul·lar el resultat electoral als despatxos.

Anem en direcció a la col·lisió, doncs. Inevitablement. Ells van confiar que la unitat independentista es trencaria i que això evitaria la investidura, la ratificació, del president. Es van inventar tot de teories peregrines sobre la impossibilitat legal d’investir-lo, pensant que, d’aquesta manera, la por faria de franc la feina de les porres. Però ara, impotents enfront de la realitat que es resisteixen a veure, ja ens anuncien que tornaran al xou parlamentari dels crits, les estripades, les banderes deixades sobre els escons i l’abandó de l’hemicicle. L’aparença democràtica s’ha acabat, se’ls ha esgotat, perquè el republicanisme s’ha imposat al colp d’estat, a les amenaces i a la por. La República va derrotar el colp d’estat el 21-D i des d’aquell dia no han aconseguit ni un sol dels seus objectius.

I és per això que ara ja despleguen policies per les fronteres com si Puigdemont fos el nou maquis, posen furgonetes a vigilar el parlament, amenacen el president de la cambra amb multes, amb la presó si cal, i eleven el to dels adjectius, dels epítets, tornen a mostrar-se agressius pel carrer. Ells estan convençuts que el 27 d’octubre, després de la proclamació de la independència, als republicans ens va vèncer la por de les coses desconegudes. O la por, simplement. I per això posen rumb cap a la col·lisió, confiats que la història es repetirà i que, violant la seua constitució, en tindran prou per a aturar els nostres avenços. Però si jo fos ells, no n’estaria tan segur, aquesta vegada. Que el republicanisme en va aprendre molt, dels fets de l’octubre, i gràcies a aquests fets, malgrat tot, es va fer més fort que mai. Prepareu-vos: anem cap a la col·lisió.