12 de febrer del 2018

8.02.2018 - Què ens costaria sacrificar-nos, per Bel Zaballa

 

 




«Penso en els ostatges de guerra en què els ha convertit l'estat espanyol. Qui no ho hagi vist encara és que no ho vol veure, que no hi ha més cec que. El silenci còmplice em fa venir basques»


08.02.2018
(...)
Ahir, l’ABC duia en portada que ‘La por d’anar a presó estova l’independentisme’. És això que no entenen, que l’independentisme no s’estova. Que no s’estovaria encara que ens engarjolessin a tots. No ho entenen ni ho entendran mai.

Però és la seva estratègia, perquè no en tenen cap més. Repressió, repressió, desgast i repressió. I si per a això han de pervertir les lleis i les regles de la democràcia i inventar-se delictes i manipular-los –que si el delicte d’odi és pensat per a protegir les minories ara el farem servir per a defensar els nostres agents amb la porra lleugera– i perseguir la llibertat d’expressió i de pensament, doncs ho fan, sense despentinar-se. És que nosaltres, també, ja hauríem pogut escarmentar. I deixar de dir les coses que diem, i deixar de pensar-les, també, que a qui se li acut votar uns podent-ne votar uns altres, colla de demòcrates de merda. De fet, ja hauríem pogut deixar d’existir, després de més de tres segles, torracollons. Què ens costaria sacrificar-nos.