Tarragona. Dilluns, 4 de desembre de 2017
Tal dia com avui de l’any 771, fa 1246 anys, Carlemany
—sobirà del regne occidental dels francs des del 768— assumia el govern
del regne oriental dels francs per la prematura mort sense descendència
del seu germà Carloman i aconseguia reunir la totalitat de l’herència
del seu pare Pipí el Breu, iniciador de la dinastia carolíngia.
Carlemany duria a terme una política d’expansió territorial molt
agressiva a partir dels límits fronterers del reialme del seu germà
difunt. Des del Rosselló, que era domini carolingi des del 759,
iniciaria una sèrie de campanyes exitoses que culminarien amb el
desplaçament de la frontera sud des dels Pirineus fins a la riba del
Llobregat.
La concentració de tot el poder franc en la figura de Carlemany
resultaria decisiva per a la formació dels comtats catalans. El seu
germà Carloman havia centrat la projecció expansiva del seu reialme cap a
l’Europa de l’Est. Amb el govern de Carlemany, la frontera sud del
reialme franc —els marquesats de Septimània i Gòtia, que corresponen a
l’actual país del Llenguadoc— es convertiria en la plataforma d’expansió
territorial prioritària. L’any 785 incorporava Girona i el territori de l’actual Empordà; l’any 788, Cerdanya i Urgell, i l’any 801 entrava a Barcelona i també la incorporava al domini carolingi, amb els territoris actuals de la Selva i el Maresme.
Carlemany fa la divisió en comtats dels territoris més enllà dels Pirineus, sigui perquè li van cedir la seva sobirania com Girona (785), Cerdanya i l'Urgell (788), sigui perquè els havia conquerits als alarbs. Imatge: La Gòtia al segle IX, Arxiu d'El Nacional
Carlemany va dividir el territori que més endavant s’anomenaria
Catalunya en unitats administratives i militars governades per un comte
nomenat directament per l’administració franca. Durant els regnats de
Carlemany i del seu fill i hereu Lluís el Pietós, els comtes catalans
exercien les funcions amb caràcter vitalici, però no hereditari. No
seria fins a un segle més tard que els comtes catalans aconseguirien
convertir el càrrec en hereditari. No obstant això, els comtes que
Carlemany va nomenar per gestionar els territoris sud-pirinencs eren
membres de les velles oligarquies de la Septimània, que havien estat fidels als carolingis durant la invasió àrab.
Carlemany nomenaria Rostany primer comte dependent de Girona i de
Besalú (785); Borrell, primer comte dependent de Cerdanya i d’Urgell
(788), i Berà, primer comte dependent de Barcelona (801). Tots aquests
personatges tenien en comú l’adscripció al clan familiar dels
Bel·lònides de Carcassona (l'iniciador de la nissaga fou Bel·ló de Carcassona), una poderosa família visigòtica que clavava
les arrels als antics territoris de la Narbonense i de la Tarraconense
oriental (actuals territoris del Llenguadoc i Catalunya). Els
Bel·lònides governarien els destins dels comtats catalans fins al 1410 (Compromís de Casp),
més enllà de la independència de fet del 988, produïda pel canvi sobtat de
dinastia a la cort franca d’Aquisgrà.
Veieu una conferència completíssima sobre Carlemany de la Fundació March:
Articles relacionats publicats a El Nacional:
>> Per saber la història de la Pre-Catalunya podeu veure els quatre capítols de mitja hora de la sèrie:
>> "La naixença de Catalunya (s.XI) fou un part dificilíssim" J. Vicens i Vives
(Post que ha rebut 174 visites)
