👑 El 5 de setembre de 1319 nasqué a Balaguer Pere III el Cerimoniós, fill del rei Alfons el Benigne i Teresa d'Entença.
Orfe de mare sent nen, el pare es casà amb Elionor de Castella, fet que com a primogènit l'enfrontà als germanastres per l'herència sobre diverses viles i ciutats.
També s'enemistà amb el cunyat, Jaume III, rei de Mallorca, a qui acusà d'encunyar moneda amb la seva efígie a Perpinyà, de manera que li confiscà els dominis de Mallorca i el Rosselló (1343-1344).
Orfe de mare sent nen, el pare es casà amb Elionor de Castella, fet que com a primogènit l'enfrontà als germanastres per l'herència sobre diverses viles i ciutats.
També s'enemistà amb el cunyat, Jaume III, rei de Mallorca, a qui acusà d'encunyar moneda amb la seva efígie a Perpinyà, de manera que li confiscà els dominis de Mallorca i el Rosselló (1343-1344).
Poc després esclatà la revolta de les unions aragonesa i valenciana en defensa de llurs privilegis i contra l'autoritarisme de la monarquia; Pere derrotà als unionistes en batalla (1347-1348) i els reprimí durament.
Durant aquests anys la Pesta Negra causà estralls als regnes de la corona, enduent-se més d'un terç de la població i la reina, Elionor de Portugal.
Durant aquests anys la Pesta Negra causà estralls als regnes de la corona, enduent-se més d'un terç de la població i la reina, Elionor de Portugal.
Pere es casà llavors amb la cosina, Elionor de Sicília (1349), que parí els infants Joan i Martí, futurs reis.
L'any 1349, Jaume III de Mallorca, ajudat pels genovesos, intentà recuperar el seu regne però caigué a Llucmajor: les illes i els comtats de Rosselló i Cerdanya quedaren reintegrats permanentment a la corona.
L'any 1353 la ciutat sardo-genovesa de l'Alguer, ajudada pel jutge sard Marià IV d'Arborea, es revoltà al crit de "Morin els catalans!".
El rei Pere viatjà a Sardenya, conquerí l'Alguer amb dificultats i la repoblà amb catalans (1354) per què es mantingués fidel. Seguidament signà una fràgil pau amb els Arborea.
Durant la guerra amb Castella (1356) convocà corts repetidament per finançar les campanyes militars, fet pel qual la Diputació del General de Catalunya, organisme que es reunia per recaptar els impostos i es dissolia després, esdevingué permanent (1359).
El 1375 signà la pau amb Enric II de Castella.
El 1383, quan Elionor d'Arborea pujà al tron, el rei Pere feu empresonar a Barcelona el seu marit, Brancalleó Doria, per fer-li xantatge.
El 1384 s'enfrontà també al comte Joan d'Empúries, a qui desposseí del comtat.
Culte i astut, Pere el Cerimoniós promogué les arts, les lletres i el cerimonial cortesà; a la seva crònica relatà els anys de regnat.
Morí a Barcelona el 1387 i fou enterrat a Poblet.
L'any 1349, Jaume III de Mallorca, ajudat pels genovesos, intentà recuperar el seu regne però caigué a Llucmajor: les illes i els comtats de Rosselló i Cerdanya quedaren reintegrats permanentment a la corona.
L'any 1353 la ciutat sardo-genovesa de l'Alguer, ajudada pel jutge sard Marià IV d'Arborea, es revoltà al crit de "Morin els catalans!".
El rei Pere viatjà a Sardenya, conquerí l'Alguer amb dificultats i la repoblà amb catalans (1354) per què es mantingués fidel. Seguidament signà una fràgil pau amb els Arborea.
Durant la guerra amb Castella (1356) convocà corts repetidament per finançar les campanyes militars, fet pel qual la Diputació del General de Catalunya, organisme que es reunia per recaptar els impostos i es dissolia després, esdevingué permanent (1359).
El 1375 signà la pau amb Enric II de Castella.
El 1383, quan Elionor d'Arborea pujà al tron, el rei Pere feu empresonar a Barcelona el seu marit, Brancalleó Doria, per fer-li xantatge.
El 1384 s'enfrontà també al comte Joan d'Empúries, a qui desposseí del comtat.
Culte i astut, Pere el Cerimoniós promogué les arts, les lletres i el cerimonial cortesà; a la seva crònica relatà els anys de regnat.
Morí a Barcelona el 1387 i fou enterrat a Poblet.
[Text d' 'Esguard Històric', publicat a Facebook el 06.09.2026
(L'entrada ha rebut 28 visites)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada