__
Tot i que després les tensions van continuar, el 4 d’octubre fou quan la Comissió es va tancar d’una manera pública, amb la compareixença de Frans Timmermans, que fou molt dur amb l’independentisme.
El diari La Razón, editorialment pròxim al Partit Popular, va publicar ahir una notícia imprecisa i curiosa en què assegurava que el 4 d’octubre de 2017 era previst que Timmermans fes oficial l’oferta de la Comissió Europea d’exercir de mediadora en el conflicte català, i que va ser el govern de Rajoy que ho va evitar in extremis. Segons el diari, el 2 d’octubre hi hagué “una crisi de primera magnitud” perquè el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, havia deixat escrit que “allargava la mà per a la mediació”. La notícia diu que Juncker va haver d’anar-se’n d’improvís a l’Índia, tot i que, en realitat, el viatge era previst abans del referèndum. I que Timmermans estava disposat a llegir el discurs.
El text de La Razón, del qual s’han fet ressò diputats de Vox, diu: “Jorge Toledo, secretari d’Estat de Relacions amb la Unió Europea, es va desplaçar de manera urgent a Brussel·les, alertat per González Pons de la jugada que s’havia engegat, i van aconseguir de convèncer Timmermans que no llegís el discurs.” En canvi, el vice-president europeu va llegir-ne un de molt contundent en què deia que el govern de Catalunya havia de complir la llei i que Europa volia una Espanya unida. La Razón en dóna tot el mèrit al PP: “Si aquesta oferta de mediació s’hagués produït, la història s’hauria escrit de manera totalment diferent.” I ho contrasta amb una opinió difusa que torna a acusar la feblesa diplomàtica dels socialistes: “Ara a Europa no consideren pas cap sacrilegi reprendre aquesta oferta de mediació per ajudar que evolucioni la taula de diàleg.” D’on ho treuen? No se sap. “No hi ha cap decisió oficial sobre aquesta qüestió, és tan sols en el clima d’opinió de la diplomàcia europea“, diuen. Però amb el PP, diu entre línies, això no hauria passat.
Sigui com vulgui, responsabilitzen els socialistes del risc suposat que Europa intervingui ara en el conflicte català.(Quin cinisme! Espanya no va gens bé per la suma d'errors del PP i del PSOE, i de molts que no són ni de l'un ni de l'altre, durant molts molts anys. Adjudicar el mèrit o culpa a algú en concret és torçar la veritat, com tantes altres vegades han fet. Estigueu atents! Cuca de Llum) “La diplomàcia europea –diuen– es mou en l’ombra per agitar la separació d’Escòcia del Regne Unit.” I afegeixen que necessita que “Espanya pugui deixar de vetar el referèndum a Escòcia”. Segons aquest relat, Brussel·les pretén aprofitar-se que el govern de Pedro Sánchez hagi reconegut que el conflicte català és un conflicte polític. Pilotar una suposada mediació a Catalunya, insinuen, podria permetre a la Comissió una bona posició internacional per a forçar un segon referèndum a Escòcia.
Per llegir la mateixa notícia d'un altre diari:
__
Tendre homenatge a Ferran Torrent, l’home que fa feliços els lectors.
Andreu Barnils. - Vilaweb. - 17.11.2021
Per exemple, segons el crític Isern, que té pendent de llegir-se les vint-i-sis novel·les de cop: “Torrent és un dels nostres clàssics.” Per Ponç Puigdevall: “No hi ha cap novel·la que el lector comenci i li costi d’acabar. Encara que sembli mentida, sap muntar tot l’entramat verbal. I no s’hi veu la trampa. Torrent és el Balzac dels Països Catalans.” I el crític i escriptor Xavier Aliaga afegí: “Vull ressaltar Societat limitada, en què el dibuix de la corrupció és sensacional. Quan escriu, ho fa amb un nivell d’informació absolutament escandalós. Alguns escriptors diuen que allò que ell fa és fàcil. Intenteu fer-ho: els diàlegs. És l’escriptor que dialoga més bé. És incomparable, el seu domini del diàleg. Una cosa per a privilegiats.”
Torrent, definit com a pencaire i professional, no va intervenir fins a la segona part de l’acte, d’una hora de durada, però aleshores es va poder aprendre una mica millor les interioritats i tècniques d’un escriptor que té en l’ètica, i la justícia, un altre dels seus trets característics, al costat de la vitalitat transmesa a les novel·les, la joia de viure, l’autocrítica, la potència narrativa –la trama– i un estol de personatges que Isern va recordar en part –Toni Butxana, Comissari Tordera, el Penjoll, Hèctor Barrera, Paco el Artillero, Toni el Llargo, els germans Josep i Ferran Torres, Marc Sendra, Robert Baxiauli, el pare Rafel.
“Sóc inconscient, escrivint: escric per a mi. Ho deia Borges: escric per a mi, els meus amics, i passar el temps. Mate l’avorriment existencial escrivint. No tinc por del fracàs. Abans, en tenia. El fracàs és molt bo. Sempre he tingut sort. L’èxit és sort, fonamentalment. Sóc un escriptor que mai té trama. No sóc capaç de fer-me un guia de la novel·la. Vaig llegir una biografia de Philipe Roth, que treballava igual que jo. Encara sort. Si Roth ho fa, ja no sóc tan anormal. Per mi, la cosa important és saber per què vull escriure aquesta història. Una història que porte dins. Per mi, escriure és una cosa molt estomacal, reelaborada després.
No sóc partidari de dir què faig. Però, en fi, he reprès una novel·la mesclant dos plans narratius. El 1968 i el 2010. Al Bulevard dels francesos, ja ho vaig fer. Sóc dels qui pensa que el món ha viscut una deriva ètica brutal. I els dos plans són una manera de dir: ‘Així érem i així som.’ El pla actual és cínic, nihilista. Al carrer del meu poble he vist la gent fent-se gran, morir-se, passar-ho fatal. Tot açò et fa respondre. I jo responc a aquesta situació amb la literatura.
Fatalista? No. Sóc un pessimista de formació vitalista. El meu eslògan és: ‘O pastilla o paella.’ La paella per mi és molt metafòrica. Ets a taula, et cau la paella i et cau la cuixa o l’ala de pollastre. Hi ha qui neix a Somàlia i qui neix en un carrer bo de València.
En la imagen principal, militares del ejército español en el Afganistán / Efe
"Este no es el mundo que los europeos hemos escogido o que preferimos, pero es el que tenemos que afrontar", se puede leer en el documento, que también expone que "a partir del 2023 organizaremos de manera regular maniobras, también navales." El objetivo es que la Brújula sirva para guiar la política exterior y de defensa de la UE, una vez adoptada por el Consejo Europeo el próximo marzo. Estas maniobras se acabarán convirtiendo en una fuerza de intervención operativa con 5.000 militares a partir del 2025. Así, aunque en un principio la organización corresponde a las unidades nacionales, a partir del 2025 pasaría al Estado Mayor de la UE creado en el 2017, un cuartel general que nunca ha sido plenamente operativo.
Según se desprende del documento que hoy discutirán los ministros, el gran objetivo de las maniobras será disponer de una fuerza de defensa con la capacidad de actuar cuando sea necesario: "Seguiremos haciendo maniobras de manera regular para fortalecer nuestra asistencia mutua en caso de agresión armada, de acuerdo con el artículo 42.7 del Tratado de la UE," precisa la Brújula. Este artículo es la base legal que, de manera similar a lo que establece la OTAN, permite a los 27 Estados miembros responder de manera conjunta a un ataque. Y añade que "desde el 2022 se incluirán también maniobras al campo cibernético". De hecho, en las 28 páginas del documento se detalla un calendario para reforzar los medios para actuar contra amenazas híbridas, cibernéticas o desde el espacio.
Aunque se prevé que esta unidad militar cuente con unos 5.000 miembros, Borell ha aclarado que "será la misión lo que determine el número de tropas necesarias y no al revés". Para las misiones civiles, el objetivo es desplegar un equipo de hasta 200 expertos en un plazo de 30 días en el 2023. El texto, que se podrá debatir hasta marzo de 2022, considera que es necesario "desarrollar una Unión Europea que actúe como proveedor de seguridad". Para conseguirlo, se plantea explotar el artículo 44 del Tratado de la Unión que permite hacer operaciones militares por unanimidad. En ellas, tan solo participarán los socios que así lo deseen.