30 de maig del 2025

Bertrand Russell, filòsof anglés, respon a un nen perquè cal estudiar matemàtiques difícils que 'no serveixen per a res'


"No todo lo valioso tiene que servir para algo inmediato. A veces aprender es como plantar una semilla en la oscuridad. No ves el árbol crecer de inmediato, pero un dia, sin date cuenta, te encontrarás a su sombra"

(Savies paraules, l'ensenyament transmet coneixements, però també entrena, fa fer gimnàsia al cervell com exercici  de bon estat general de fons.  En el futur, mai se sap en quin moment et caldrà aquest bon estat general del cervell per un altre necessitat. Tot a curt termini no és bona política. Cuca de Llum)

>>> https://youtube.com/shorts/w4-i1iFvhko?si=2aB65oeXahi9jrGc

27 de maig del 2025

Llengua catalana a l'UE, decisió ajornada un altre cop. Què diu la premsa internacional sobre el català a la UE? "Espanya torna a fracassar"

 
El titular per a alguns dels mitjans de comunicació especialitzats en informació comunitària ha estat molt clar

 

 
 
Berto Sagrera - Barcelona. Dimarts, 27 de maig de 2025
Foto: Europa Press

Què diu la premsa internacional sobre el català a la Unió Europea? Després que s'hagi tornat a ajornar la decisió sobre la seva oficialitat per la reticència d'alguns països, el titular per a alguns dels mitjans de comunicació especialitzats en informació comunitària ha estat molt clar: "Espanya torna a fracassar". Al cap i a la fi, el govern espanyol no ha aconseguit convèncer una desena de països —com Alemanya, Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria—, que mantenen els seus dubtes financers i legals sobre oficialitzar el català, el basc i el gallec.

"Espanya torna a fracassar en el seu intent d'assolir la unanimitat perquè el català, el gallec i el basc siguin llengües oficials de la UE". Aquest és el títol proposat per la versió digital de la cadena Euronews, que destaca que "la petició espanyola no ha assolit la majoria necessària, ja que països com Finlàndia, Suècia i Àustria van expressar les seves reserves". El mitjà recorda a dins del text que "un primer intent de canviar el reglament va ser ràpidament rebutjat el setembre del 2023, malgrat que Madrid es va oferir a pagar íntegrament les despeses addicionals". "El fiasco va provocar mesos de negociacions entre bastidors per convèncer els països reticents i aconseguir la unanimitat necessària. Espanya va demanar que s'inclogués l'afer a l'ordre del dia de dimarts al matí, tot i que l'aritmètica semblava molt incerta en la vigília de la reunió ministerial".
 
l setmanari Politico Europe també ha estat molt directe. El títol? "Els països de la UE rebutgen la sol·licitud espanyola de convertir el català en llengua oficial a Brussel·les". El subtítol? Centrat en les conseqüències: "La derrota complica la capacitat del president, Pedro Sánchez, per aprovar un nou projecte de llei de pressupostos i satisfer les demandes de l'OTAN d'augmentar la despesa en defensa". Però el més demolidor és la primera frase de la notícia: "El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha patit un revés polític important al Consell d'Afers Generals de la UE".
 
Finalment, el portal Euractiv és més descriptiu. "La UE torna a ajornar el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials. Diversos països de la UE havien demanat 'més temps i més informació', ha dit un portaveu del govern espanyol", diuen el títol i el subtítol de la notícia. Destaquen dos aspectes. D'una banda, la imatge que il·lustra el text: Carles Puigdemont al Parlament Europeu. D'una altra, i en relació amb la fotografia, un destacat cap al final de l'article: "El maldecap creixent de Sánchez" —per recordar que l'oficialitat del català era un dels requisits de Junts per donar suport a Sánchez, que ara "s'ha trobat amb oposició en altres capitals europees". 

Més enllà dels mitjans paneuropeus, la notícia també ha arribat a la premsa nacional d'alguns països de la UE. És el cas d'Alemanya, on un dels diaris més importants, el Frankfurter Allgemeine se n'ha fet ressò amb un títol demolidor: "No més idiomes". "El govern espanyol ha fracassat una vegada més en el seu intent de declarar el basc, el gallec i el català llengües oficials de la Unió Europea", afegeix a la primera línia. Cal recordar que els alemanys són un dels socis que s'han oposat a la qüestió.
 
 La notícia també s'ha llegit a França, recollida per l'agència AFP i publicada per mitjans tan llegits com Le Figaro. "Espanya exigeix el reconeixement del basc i el català, la Unió Europea desvia la qüestió", diu al títol. Al subtítol, hi afegeixen: "La majoria dels estats membre tenen por d'obrir aquesta capsa de Pandora". "Un tema més explosiu del que sembla, i que avergonyeix gran part dels 27", continua l'article, ara dins del text.

Queda clar que el tema ha interessat arreu d'Europa. De fet, va ser aquest dilluns quan el Financial Times va revelar les pressions de José Manuel Albares als països bàltics pel català: "Espanya està amenaçant els seus aliats comunitaris en una aposta per forçar-los a donar suport al reconeixement de les seves llengües minoritàries". En què haurien consistit aquestes pressions? Doncs en "qüestionar el desplegament de les seves tropes als estats de l'est", principalment.
 
_

L’impost de successions es ven Barcelona. Quan tothom s’hagi venut totes les herències per pagar-ne els impostos, què farem?


 

 El Nacional - Jordi Cuminal - Barcelona. Divendres, 23 de maig de 2025
 
Tinc un amic que s’ha fet ric i vam aprofitar que havíem quedat per dinar per celebrar-ho. Bé, no és ric. Ha assolit l’estabilitat financera que uns anys enrere definia la classe mitjana: feina fixa, casa pagada i un raconet per estar tranquil. Però a ulls de determinats sectors polítics i socials del nostre país no només és ric sinó que mereix pagar qualsevol mena d’impost que al polític de torn se li acudeixi. Per les esquerres ha entrat al club dels que paguen la festa. La nova situació financera del meu amic ve d’una herència. Per sorpresa va saber que un familiar llunyà li havia deixat un senyor pis al centre de Barcelona. Ell ja no té el pis. Viu fora de la ciutat a la casa que us he dit que ja té pagada. Tot i estar content per la seva salut econòmica no em vaig poder estar de preguntar-li si havia mirat de quedar-se el pis. “M’ho van treure del cap de seguida. Havent de pagar un 30% d’impostos havia d’hipotecar el pis i posar-lo de lloguer”. Aquest lloguer hauria de servir per acabar de liquidar els impostos si la hipoteca no ho cobria tot, i clar, durant uns quants anys, els venciments mensuals de la hipoteca. “Amb quatre dies el vaig tenir venut, cap maldecap i una casa pagada”. Ara aquest pis del centre de Barcelona és d’un estranger. Ja li podeu anar a explicar el pla Cerdà, la llengua catalana i que els joves de Barcelona han de marxar per culpa dels preus dels lloguers. Sabeu quant li importa tot això, oi?
 
Entre l’impost de successions i la plusvàlua municipal, va pagar el 30% de l’herència en impostos

Pels que creieu que el meu amic ha estat de molta sort i que, si ho ha pogut pagar, és perquè el pis s’ho valia, etc. D’acord, ha estat de sort. No estic d’acord que aquesta sort s’hagi de gravar fins a extrems on no tinguis més opció que vendre. Entre l’impost de successions i la plusvàlua municipal, va pagar el 30% de l’herència en impostos. Impossible d’assumir per a la majoria. L’Ajuntament i la Generalitat han cobrat. El meu amic té una casa i un raconet. Barcelona, un estranger més. Només hi ha una manera de mirar-s’ho? “Si ha tingut la sort de tenir una herència, que pagui. Molts no en tindran mai cap, d’herència”. I “prou expats a Barcelona”. I “lloguers dignes a preus assequibles”: tot això junt no lliga. Realment hi ha un guany social real en la imposició d’un 30% d’impostos a una herència? —Recordem que aquests impostos s’apliquen a un llegat que ja ha tributat durant tota la vida, eh?— Té sentit un nivell impositiu tan alt que t’obligui a vendre? Jo penso que no. Però en cas que fos que sí, cal fer una pregunta: per què els serveis públics cada cop funcionen més malament? Per què alguns serveis bàsics estan a punt del col·lapse? Sembla que aquests impostos tan alts no ho resolen. L’any 2010 el Govern tripartit va fer que Catalunya passés de ser una de les comunitats amb menor tributació a una de les més altes de l’Estat. Algunes bonificacions de governs posteriors no han resolt la situació. Vivim on més es paga. Per tot.
 
 És evident que cal pagar impostos. I és evident que qui més guanya ha de pagar més. Però què hauria passat amb impostos més raonables? L’Ajuntament i la Generalitat haurien cobrat, però menys, i Barcelona tindria una família catalana. De classe mitjana —de les que paguen per tot—, amb fills a l’escola, amb compromís amb la ciutat, el país i la llengua. De les que fan barri i construeixen vincles socials, i que tributen aquí. Vist així, potser el negoci no és el que sembla. Obligar els teus ciutadans a vendre’s el patrimoni perquè paguin uns impostos desmesurats no sembla la política més sostenible a llarg termini. I atenció que això s’acaba. Quan tothom s’hagi venut totes les herències per pagar-ne els impostos, què farem?
 
 
_

Per arreglar la democràcia, més democràcia! per Marc Vidal (vídeo 1 min)


 

Enlloc de prohibir partits polítics, democràcia sense restriccions!!

>>>  https://youtube.com/shorts/naRjFv5iylk?si=OKsaBsaYY8IoydtT

_

26 de maig del 2025

Borja de Riquer explica que la imatge del català treballador comença al s.XVIII. (vídeo 1 min)


ENTREVISTA: A Borja de Riquer que ha dirigit un llibre publicat aquest any. Al vídeo fa una pinzellada de la imatge dels catalans dels anys 1700.

 

"La memòria dels catalans"            Borja de Riquer. Edicions 62. Barcelona. 2025

 

>>> https://www.facebook.com/share/v/1BeiyWr1mz/

Pep Guardiola demana al Primer ministre de Suècia d'acceptar el català com a nova llengua de l'UE



 

 >>>  https://www.facebook.com/share/v/16MxtGtEAn/

Borja de Riquer, nou llibre i nova entrevista: "La memòria dels catalans". Abril 2025

 

 

 

L'historiador ha dirigit "La memòria dels catalans", un volum d'un miler de pàgines que recull I explica llocs, símbols, mites, personatges, llegendes o tradicions de Catalunya.

Borja de Riquer. Edicions 62. Barcelona. 2025