El co-president de l'intergrup suís, el socialista Mathiàs Reynard, explica que donen suport al dret a decidir, tot i que no es pronuncien sobre la independència
Els parlaments de Suïssa i Estònia també creen un grup per seguir de prop el procés català, segons
ha avançat aquest matí el programa 'El Món a Rac1'. El co-president de
l'intergrup suís, el socialista Mathiàs Reynard, explica a l'emissora
que donen suport al dret a decidir, tot i que no es pronuncien sobre la
independència.
"Com a suissos estem acostumats a votar sempre. Votem 4 vegades l'any
en votacions populars. Per això estem xocats de veure que en certs
països no es pot votar sobre l'estatus del país, la independència o
l'autonomia. Sense pronunciar-nos sobre la independència som, en
general, favorables a exercir el vot", ha dit amb contundència Reynard.
Per la seva banda, el secretari general del Diplocat, Albert Royo, ha
explicat que davant del veto del govern espanyol per tenir contactes
formals amb els governs estrangers, l'estratègia de l'entitat passa per arribar als parlaments: ja n'hi ha hagut 11 que han abordat el procés.
"Hi ha contacte directe i constant amb la major de governs europeus, la
major part de parlaments europeus. La majoria d'aquests contactes es
produeixen de manera discreta, però hi són, perquè les nostres
contraparts tenen interès a saber de primera mà què és el que està
passant aquí", ha assegurat Royo. Els intergrups van aparèixer primer a Finlàndia, a l'abril a Estònia i el juliol a Suïssa, on el parlament ja havia suggerit al govern que s'oferís per mediar entre Catalunya i Espanya.
http://elmon.cat/noticia/179829/els-parlaments-de-suissa-i-estonia-tambe-creen-un-grup-per-seguir-el-proces-catala
Altres medis s'en fan ressó:
>> El Nacional: Suïssa i Estònia creen grups als parlaments per seguir el procés català
"... Països bàltics
El delegat del Govern a Àustria, Adam Casals, ha explicat a aquest mitjà que aviat hi haurà un delegat que s'encarregarà de tot el Bàltic.
De fet, ja a l'abril, el Riigikogu, el Parlament estonià va impulsar la creació d'un grup en suport de la independència de Catalunya, format per deu parlamentaris i que té per objectiu seguir l'evolució del procés català. Els impulsors van ser dos diputats: Mark Soosaar, socialdemòcrata, i Aadu Must, liberal.
Com funciona un intergrup?
Un intergrup, més conegut popularment com a 'grup d'amistat', reuneix diputats amb "especial interès personal" en un país concret. Per interès personal s'entén que hi pot tenir família, que hi ha estat de vacances i ha creat vincle o que els agrada la cultura del lloc, entre altres coses. És a dir, va més enllà dels interessos purament polítics.
Aquests grups serveixen per presentar mocions i interpel·lacions parlamentàries que poden servir, per exemple, per introduir com a subjecte de debat la qüestió catalana i, per tant, "poden protagonitzar iniciatives parlamentàries".
Gràcies a això, així com amb els viatges que realitzen al país en qüestió (i d'on visiten les institucions en què hi tenen interès), "afavoreixen l’intercanvi de coneixement entre països".
>> Directe.cat: El procés català segueix imparable, els parlaments de Suïssa i Estònia creen un grup per seguir-lo
Altres medis s'en fan ressó:
>> El Nacional: Suïssa i Estònia creen grups als parlaments per seguir el procés català
"... Països bàltics
El delegat del Govern a Àustria, Adam Casals, ha explicat a aquest mitjà que aviat hi haurà un delegat que s'encarregarà de tot el Bàltic.
De fet, ja a l'abril, el Riigikogu, el Parlament estonià va impulsar la creació d'un grup en suport de la independència de Catalunya, format per deu parlamentaris i que té per objectiu seguir l'evolució del procés català. Els impulsors van ser dos diputats: Mark Soosaar, socialdemòcrata, i Aadu Must, liberal.
Com funciona un intergrup?
Un intergrup, més conegut popularment com a 'grup d'amistat', reuneix diputats amb "especial interès personal" en un país concret. Per interès personal s'entén que hi pot tenir família, que hi ha estat de vacances i ha creat vincle o que els agrada la cultura del lloc, entre altres coses. És a dir, va més enllà dels interessos purament polítics.
Aquests grups serveixen per presentar mocions i interpel·lacions parlamentàries que poden servir, per exemple, per introduir com a subjecte de debat la qüestió catalana i, per tant, "poden protagonitzar iniciatives parlamentàries".
Gràcies a això, així com amb els viatges que realitzen al país en qüestió (i d'on visiten les institucions en què hi tenen interès), "afavoreixen l’intercanvi de coneixement entre països".
>> Directe.cat: El procés català segueix imparable, els parlaments de Suïssa i Estònia creen un grup per seguir-lo
