...de la quantitat en discusió 'Hacienda' et diu si vols litigar-ho sl jutjat: " val, però aquesta quantitat primer me la pagues o me l'avales"
>>> https://www.instagram.com/reel/Db1AGbniGcI/?stkn=MjdkOWMxZDduMTJt
12 de setembre del 2026
11-SET-2026 Crònica visual de la manifestació a Barcelona, amb molt jovent
Una capçalera arriba a Plaça Catalunya
Un altre capçalera, la dels motoristes, que han engegat puntuals a les 17:14 a Gran Via - Aribau
La meva impressió és que si: hi ha pais hi ha gruix de catalans!!!
__
A Plaça Universitat hi havia tot un velam d'estelades, preciós
Arribant a Plaça Catalunya
__
Reivindicacions dels nostres trens infames
A plaça Catalunya parlament de Iolanda Batallé, el Cant de la Senyera, el Virolai, i El Cant dels Ocells:
El Passeig de Gràcia tocant a Plaça Catalunya, zona de descans i d'aparcament de tractors
(Aquest post ha rebut 43 visites)
El Suprem aplana el camí per amnistiar Puigdemont si el TC avala el recurs de Turull
Després de més de dos anys de bloqueig, Pablo Llarena s'obre a aplicar la llei als exiliats sense esperar a la resolució dels seus recursos d'empara
Bernat Surroca Albet - Cap de Política de Nació- 10.09.2026
El Tribunal Suprem podria amnistiar Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig abans del que estava previst. Ho podria fer, segons han explicat fonts de l'alt tribunal el dia de l'obertura de l'any judicial a Madrid i han recollit diversos mitjans, després de la primera sentència sobre els recursos d'empara per part del Tribunal Constitucional. El primer recurs que s'abordarà, a partir del 22 de setembre, serà el de Jordi Turull i la majoria progressista, afí al PSOE, imposarà el seu criteri al sector conservador.
Fa pocs dies, el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va donar més pistes sobre la resolució dels recursos de l'amnistia. Va dir que estarien tots resolts abans d'acabar l'any i que, si el Suprem es negava a aplicar la llei, seria el tribunal de garanties qui en forçaria el compliment sentència a sentència. D'aquest moviment del Suprem se'n desprèn que la sala penal no tindria interès a persistir en el bloqueig i que l'amnistia arribaria cap a la tardor, més que no pas cap a finals d'any, com s'havia dit fins ara.
Fa pocs dies, el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, va donar més pistes sobre la resolució dels recursos de l'amnistia. Va dir que estarien tots resolts abans d'acabar l'any i que, si el Suprem es negava a aplicar la llei, seria el tribunal de garanties qui en forçaria el compliment sentència a sentència. D'aquest moviment del Suprem se'n desprèn que la sala penal no tindria interès a persistir en el bloqueig i que l'amnistia arribaria cap a la tardor, més que no pas cap a finals d'any, com s'havia dit fins ara.
Si el Suprem aplica la llei, decaurien les ordres de detenció encara vigents, i Puigdemont, Comín i Puig podrien tornar sense risc de ser detinguts. Ara, no ho poden fer, perquè el Suprem es nega a aplicar la llei amb l'argument que la malversació de l'1-O queda fora de l'abast de la norma. Per què? Tant Pablo Llarena com Manuel Marchena consideren que els líders del procés es van enriquir amb l'1-O, perquè hi van destinar diners públics i no pas recursos propis.
Tot plegat, mentre continua el degoteig d'amnistiats. Aquest dijous, el Tribunal de Comptes ha acordat finalment amnistiar una trentena d'alts càrrecs de la Generalitat. Ho ha fet després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que nega que perdonar la malversació de l'1-O afecti el dret europeu o els interessos financers de la Unió.
Abans de les vacances, el Suprem va amnistiar l'exconsellera Meritxell Serret, els membres de la mesa del Parlament de la legislatura de l'1-O, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, i també Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Als primers se'ls havia condemnat per desobediència. Als segons, se'ls havia absolt del mateix delicte. En cap dels casos se'ls havia amnistiat, perquè els jutges tenien dubtes de l'encaix constitucional de l'amnistia, resolt l'octubre de 2025.
Abans de les vacances, el Suprem va amnistiar l'exconsellera Meritxell Serret, els membres de la mesa del Parlament de la legislatura de l'1-O, Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, i també Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Als primers se'ls havia condemnat per desobediència. Als segons, se'ls havia absolt del mateix delicte. En cap dels casos se'ls havia amnistiat, perquè els jutges tenien dubtes de l'encaix constitucional de l'amnistia, resolt l'octubre de 2025.
Gaudí fa un "mantinc el català" l'11 de setembre del 1924
ALTRES ARTICLES SOBRE GAUDÍ I EL CATALÀ:
(Aquest post ha rebut 25 visites)
L'11 set del 1714. Josep Moragues. Sinopsi de la Guerra de Successió.
Josep Moragues formava part d'una família benestant de pagesos. El 1685 morí el seu pare i rebé en herència la propietat del mas i les finques. Durant la Guerra dels Nou Anys formà part dels moviments que es donaven a diferents llocs d'aquestes contrades, de catalans contra tropes franceses que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català. Casat amb Cecília Regàs, d'Arbúcies, per parentiu es relacionà amb grups d'Osona que tenien problemes de tota classe amb la gent de la contrada i que solien acabar de manera violenta. Posteriorment entroncà amb els que s'anomenaren vigatans, gent de la Plana que mostraven una forta oposició a les continuades penetracions de l'exèrcit francès, la qual cosa es traduïa en un fort sentiment antifrancès. Això s'accentuà amb la designació del monarca Borbó Felip V com a rei d'Espanya a la mort, sense descendència, del darrer Àustria, Carles II, l'any 1700, malgrat que Catalunya l'havia reconegut a les Corts de Barcelona de 1701.
Guerra de Successió
Article principal: Guerra de Successió Espanyola
Sota els auspicis de mantenir una política d'equilibri promoguda per Anglaterra, que ja s'havia cercat aliats, es donà a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III) proposat pels aliats. Josep Moragues, ensems amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte dels Vigatans a la capella de Sant Sebastià el 17 de maig del 1705,[1] que havia de dur al pacte de Gènova, el compromís dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornassen a desembarcar a Barcelona (1705) i es van armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas. D'aquesta manera els Vigatans prenien una posició contrària a la dels filipistes, coneguts com a botiflers, i el conflicte bèl·lic esclatà. Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats, comandant la companyia de miquelets, que actuaren obertament controlant les comunicacions de l'interior fins a Barcelona derrotant les tropes borbòniques al combat del Congost.
Sota els auspicis de mantenir una política d'equilibri promoguda per Anglaterra, que ja s'havia cercat aliats, es donà a la zona una forta oposició al rei francès i es veié amb simpatia la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria (Carles III) proposat pels aliats. Josep Moragues, ensems amb altres patriotes catalans, fou un dels signants del pacte dels Vigatans a la capella de Sant Sebastià el 17 de maig del 1705,[1] que havia de dur al pacte de Gènova, el compromís dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornassen a desembarcar a Barcelona (1705) i es van armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas. D'aquesta manera els Vigatans prenien una posició contrària a la dels filipistes, coneguts com a botiflers, i el conflicte bèl·lic esclatà. Moragues es destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats, comandant la companyia de miquelets, que actuaren obertament controlant les comunicacions de l'interior fins a Barcelona derrotant les tropes borbòniques al combat del Congost.
Fins al 1707 fou coronel d'un regiment de cavalleria, any en què fou nomenat general de batalla, comandant dels Pirineus i governador de Castellciutat, fortalesa militar a la Seu d'Urgell, que havia de protegir la zona fronterera de les entrades dels francesos. En aquesta època se situa el seu nou maridatge, un cop vidu, amb Magdalena Giralt, de Sort (Pallars Sobirà). La guerra tingué diferents alternatives, però després de la derrota a la batalla d'Almansa (1707) (les tropes borbòniques contra les forces armades del País Valencià), l'avenç de les tropes borbòniques fou ja manifest, malgrat que es produirien noves embranzides cap al centre de la Península i, per tant, el conflicte agafava un caire contrari als interessos de Carles III. Quan aquest esdevingué emperador d'Àustria el 1711, després de la mort del seu germanastre, la situació canvià radicalment perquè ara eren els anglesos els més interessats a aturar la guerra davant el poder que podia arribar a tenir el nou emperador.
El Tractat d'Utrecht (1713) suposava que anglesos, holandesos rescindien l'aliança creada contra França i Felip V a canvi de concessions territorials. Els interessos de Catalunya no es tingueren en compte, malgrat els compromisos adquirits i signats amb els aliats. Els dirigents catalans d'aquells moments optaren per continuar la guerra davant les poques alternatives que se'ls presentaven de mantenir l'estatus anterior al conflicte.
El 28 de setembre de 1713, el general Moragues ret Castellciutat als borbons, però després d'un breu retir a Sort, a primers de maig va decidir de tornar al combat i amb la gent que va poder recollir va temptar, inútilment, de blocar Castellciutat l'11 de febrer, i fou rebutjat pel general Vallejo, que va mirar de sufocar la rebel·lió i va prendre ostatges, i entre ells la dona de Moragues, tots foren conduïts a Balaguer, però foren rescatats amb un cop de mà el 24 de juny 1714. Moragues va deixar l'esposa a Cardona i es va concentrar en la defensa del Pallars a les ordres del coronel Antoni Desvalls i de Vergós, qui malgrat tenir un grau militar inferior, havia estat nomenat comandant en cap de totes les tropes militars catalanes fora de Barcelona. La guerra a la Catalunya interior tenia com a base principal la fortalesa de Cardona, punt a partir del qual les tropes catalanes fustigaven les tropes borbòniques a fi d'alleugerir el Setge de Barcelona. És per aquest motiu que el general Moragues no lluità ni en el setge de la capital catalana ni fou present a Barcelona durant la batalla de l'11 de setembre del 1714.
Detenció, execució i escarni
Monument a Josep Moragues a Sant Hilari Sacalm
El 18 de setembre del 1714 Moragues s'acollí a la capitulació de la fortalesa de Cardona i es va tornar a retirar amb la seva família a les seves possessions de Sort. Al cap de poc fou reclamat pel capità general a Barcelona, on se li requisà la documentació i se li posà vigilància. Tement un arrest per conspiració, temptà d'embarcar-se cap a Mallorca, que encara era lliure de l'ocupació borbònica. Amagat a Montjuïc fou traït quan provava de fugir i pres a Barcelona el 22 de març de 1715. Posteriorment seria jutjat en un procés sumaríssim i torturat i executat el dia 27 del mateix mes de març de 1715.
El general Moragues i els capitans Jaume Roca i Pau Macip foren executats de manera infamant el 27 de març del 1715. Al general Moragues no li reconegueren les honors militars, i descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins a arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat, per tal de complir la triple condemna de mort que rebé. El cap del general Moragues, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal de Mar, amb una inscripció en llatí que deia:
“Josep Moragues, per haver comès el crim d’una repetida revelió, haver abusat dues vegades de la clemència reial, finalment, la tercera vegada, fou pres executat per la justicia”.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Moragues_i_Mas
(Aquest post ha rebut 16 visites)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)