* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir qué es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplerxar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
* I sempre, però sempre, plantaré cara."
Carles Capdevila
Director del diari "Ara"
Comentari d'un lector:
Agustí Casals i Guiu ha dit...
- Ara, en Carles es mereix quelcom més que ser un simple "cap de vila". A veure si algun dia es presenta per a "cap del cap i casal", almenys… Mentrestant, a veure si tots i cadascun de nosaltres som capaços d'aplicar-nos individualment –com a mínim!– el que ens diu en aquest seu públic manifest. Per part meva, ja ho vaig aplicant cada cop més. Us asseguro que me'n sento molt satisfet i que, veritablement, surt a compte. Doncs au, endavant les atxes!!!