El president de la Comissió Europea
José Manuel Durão Barroso, i l'economista i professor de Columbia Xavier Sala i Martín. Foto Vilaweb.
Fou en un sopar privat a Davos amb empresaris, economistes i funcionaris
L'economista i professor de Columbia Xavier Sala i Martín ha explicat en un apuntament
del seu bloc què va dir exactament al president de la Comissió Europea,
José Manuel Durão Barroso, sobre la independència de Catalunya, en un
sopar privat el dia 23 de gener a l'Hotel Intercontinental de Davos, on
aquells dies es feia el Fòrum Econòmic Mundial. Ahir el diari El Mundo va revelar la topada dialèctica que havien tingut, però Sala i Martín ha volgut puntualitzar la informació i ampliar-la.
Aquell
sopar havia de servir per a parlar de la UE i hi havia economistes,
inversors i empresaris, a més de funcionaris dels Estats Units i fins i
tot la ministra de Finances de Noruega, Kristin Halvorsen, segons que
explicava El Mundo.
Sala i Martín explica que efectivament Barroso va començar parlant
del 'renaixement d'Europa': 'Fa un any tothom es pensava que Europa
seria més petita perquè hi hauria països com Grècia que en sortirien i,
en canvi, és més gran perquè hi han entrat països com ara Croàcia i, uns
altres, com Sèrbia, són a punt.'
Després fou el torn de Sala i Martín, que va parlar de crisi
econòmica i competitivitat, però va voler aprofitar la part final del
seu discurs per dir això:
'Senyor Durão Barroso, aplaudeixo i comparteixo el vostre discurs
sobre les bondats de la democràcia a Europa i entenc que us sentiu
orgullós de l'èxit del procés d'ampliació a països com Croàcia i Sèrbia.
És molt important que Europa sigui cada vegada més gran, tingui cada
vegada més ciutadans i sigui cada dia més democràtica. Però hi ha una
cosa que no entenc. Croàcia i Sèrbia han aconseguit la independència per
mitjà de guerres sagnants, amb abundants crims contra la humanitat que
són jutjats pel tribunal de l'Haia. Com vós sabeu (perquè ens coneixem),
encara que jo sigui a la delegació nord-americana sóc originari de
Barcelona. Us esmento aquest detall perquè els meus compatriotes
catalans demanen un referèndum que els permeti de decidir si volen
continuar a Espanya o prefereixen anar per un altre camí. Enmig d'aquest
procés, vós, senyor Barroso, heu dit que si els catalans voten a favor
de la independència, automàticament quedaran fora d'Europa. Jo no tinc
res contra els ciutadans dels Balcans, però us pregunto: "De debò que
l'Europa democràtica de la qual us sentiu tan orgullós és una Europa que
celebra la incorporació de països que aconsegueixen la independència a
través de cruentes guerres, però amenaça amb l'expulsió aquell qui busca
això mateix a través dels vots?"
I Barroso li va respondre: 'Estimat Xavier, tu saps que jo estimo
Catalunya i els catalans. I crec que els catalans també ho saben. L'únic
que he dit és que la UE és una unió d'estats i qui forma part dels
tractats és l'estat espanyol; per la qual cosa si Catalunya passés a ser
un estat diferent d'Espanya no podria formar part automàticament de la
UE.' I va afegir: 'La majoria d'institucions internacionals, com les
Nacions Unides, també són acords entre estats i, per tant, tenen el
mateix problema.'
Sala i Martín va tornar a agafar la paraula: 'Senyor president, teniu
raó: la UE no és l'única institució internacional que té aquest
problema. És veritat que tots els països que s'han independitzat
violentament acaben formant part de les Nacions Unides amb tota
normalitat. Però això no hauria de ser motiu d'orgull sinó de vergonya,
no tan sols per a la UE sinó per a tota la humanitat. No comença a ser
hora que, com a éssers humans lliures i democràtics, rebutgem les
fronteres traçades amb sang i violència i acceptem les que es dibuixen
amb els vots dels ciutadans? Jo crec que sí. Encara més, penso que com
en tantes altres ocasions en el curs de la història, aquest procés
hauria de ser liderat per Europa. Aquesta podria ser una de les bases
sobre les quals es fonamentés el nou renaixement d'Europa.'
I finalment va afegir: 'Dit això, és veritat que la UE és una unió
d'estats, però els tractats no són escrits en pedra. Encara més, darrere
aquests estats hi ha les persones i ara hi ha set milions de ciutadans
europeus, que tenen un passaport on a la coberta hi ha escrites les
paraules Unió Europea, i que vós amenaceu d'expulsar. Quan aquests
ciutadans us preguntin: "Per què em preneu la ciutadania europea i la
doneu a serbis i croats?", els haureu de respondre: "És que vosaltres
vau tenir la gosadia de votar i això, els tractats europeus no ho
toleren!" I quan ho feu, com creieu que la resta del món valorarà els
valors democràtics de la nova Europa de la qual us sentiu tan orgullós?
És aquesta l'Europa que feu renéixer? Perquè si ho és, el primer que no
vol ser europeu sóc jo.' Sala i Martín diu, finalment: 'El públic va
guardar un incòmode silenci fins que la moderadora no va donar pas al
ponent següent.'
Dos dies més tard, avui dimarts 4-02-2014 al programa El Matí de Catalunya Ràdio, el Prof. Sala i Martín ha explicat en primera persona aquest fet. L'argument de Sala i Martín és imbatible. Adjuntem el podcast. Interessant, val la pena:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada