Williams va fer una sentència que em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el problema és a Brussel·les. Williams diu que Europa, de moment, es limita a fer l’estruç i a amagar el cap sota terra.
Ahir
a Washington hi hagué una jornada de debat molt interessant sobre el
procés polític que viu Catalunya. Va ser organitzada pel Diplocat i la
George Washington University i hi van participar experts catalans i
nord-americans de molt pes.
Un
d'aquests experts fou Paul Williams, professor de dret i relacions
internacionals de l'American University i fundador del Public
International Law & Policy Group. Williams va fer una sentència que
em va deixar corprès, però que ja cal que tinguem ben en compte: el
problema és a Brussel·les. (Vull remarcar que Williams és conegut des de
fa anys per la seua activitat negociadora i diplomàtica a tot el món,
especialment en processos de pau, però també en processos
d'independència.)
Concretament,
Williams va dir que Madrid no era cap problema, perquè la seua posició
era ben previsible, que l'Haia (la Cort Internacional de Justícia) no
era cap problema després de la sentència de Kossove, que Nova York no
era cap problema, perquè la comunitat internacional no posaria cap
impediment especial al reconeixement de Catalunya, i que el problema
únic i real que tenim els catalans és la indefinició de Brussel·les, que
ja fa massa que dura.
Com
va explicar ben gràficament, el reconeixement diplomàtic d'un nou estat
sempre és un no d'entrada, que més o menys ràpidament passa a ser un sí
quan aquell qui pot fer el senyal adequat el fa. I això aquests darrers
anys ha passat trenta-sis voltes, va dir, amb trenta-sis nous estats
que ningú no volia reconèixer però que avui ja no discuteix ningú.
Seguint
aquesta experiència, en el cas de la proclamació de la independència de
Catalunya els estats restaran quiets fins que no vegen el senyal que
cal actuar. I --pense jo que molt encertadament-- el professor Williams
afirma que el senyal ha de venir de Brussel·les: en el moment que la
Unió Europea reconega que Catalunya en continua formant part com a estat
independent no hi haurà cap estat del món que s'hi opose, tret potser
d'Espanya.
Ara,
Williams mateix diu que Europa, de moment, es limita a fer l'estruç i a
amagar el cap sota terra. I remarca, per tant, que haurem d'obligar
Europa a mirar la realitat cara a cara. Aquesta, i no cap altra, és la
batalla clau que ens espera. Batalla, per cert, en què Williams creu que
tenim molts punts a favor, simplement perquè ara ja som membres de la
Unió Europea i el projecte continental no podria resistir l'expulsió de
set milions de persones només perquè no sap com resoldre's allò que, al
capdavall, no és sinó una remodelació de les fronteres interiors.
Recomane de no perdre de vista l'avís que ens arriba de Washington…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada