4 de desembre del 2017

4.des.2017 - Falla del Tribunal Suprem: Els consellers queden en llibertat sota fiança excepte Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez, que seguiran a presó.





4 desembre 2017
Matí, falla el Tribunal Suprem: 
Els consellers queden en llibertat sota fiança excepte Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez, que seguiran a presó. La fiança és de 100.000€ cada ú.


El jutge manté a presó Junqueras, Forn i els Jordis i imposa una fiança per a la resta

Pablo Llarena, magistrat del Suprem, no aprecia risc de fuga però sí de "reiteració delictiva" en el cas de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart
 


El jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem, ha decidit mantenir en presó incondicional al vicepresident cessat pel 155, Oriol Junqueras, així com el conseller substituït, Joaquim Forn, i també Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

Per als altres encausats, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull, Llarena ha dictat presó eludible mitjançant una fiança de 100.000 euros.

Llarena també els ha imposat altres mesures cautelars com la reitrada del passaport, la prohibició de sortir de territori espanyol i compareixences setmanals al jutjat més pròxim al seu domicili o al TSJC.

Crida per la Democràcia ja ha anunciat unciat que els diners necessaris per poder pagar les fiances estan a punt, "gràcies a la vostra col·laboració a la Caixa de Solidaritat".

http://www.ccma.cat/324/el-jutge-mante-a-preso-junqueras-forn-i-els-jordis-i-imposa-una-fianca-de-100000-euros-per-a-la-resta/noticia/2824758/ 


...................


Per què a la presó? Llarena no en té prou amb la humiliació de l’acatament i veu ‘una violenta explosió social’

El jutge del Suprem diu que Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart hauran de demostrar que acaten l'ordre constitucional espanyol 

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena manté empresonats Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart perquè hi veu risc de reiteració delictiva. No en té prou amb la humiliació de tots ells de declarar, d’una manera o d’una altra, que assumeixen la intervenció de l’autonomia amb l’article 155 i que renuncien o a l’activitat política o a la via unilateral per a aconseguir la independència. En la seva interlocutòria, Llarena diu que en els seus casos ‘hi ha risc que es reprodueixin actes amb greus, immediates i irreparables conseqüències per a la comunitat’, i afegeix que ‘el perill no desapareix amb la formal afirmació que abandonen la seva estratègia d’actuació’. Diu Llarena que pot reconsiderar la decisió si pot constatar ‘que la possibilitat de nous atacs hagi desaparegut efectivament, i que progressivament es confirmi que el canvi de voluntat és vertader i real’.

La humiliació no és suficient
Llarena explica que no comparteix l’argument de les defenses, segons el qual no hi pot haver reiteració delictiva perquè tots ells ’han expressat que el seu propòsit polític només es pot atènyer mitjançant la negociació amb l’estat, proclamant que els resulta obligat de modificar anteriors estratègies, i expressant que els seus futurs instruments d’actuació quedaran limitats a mecanismes pacífics i respectuosos amb l’ordre legal’.

El jutge recorda que, tot i amb això, ‘tots els investigats en el procediment comparteixen la mateixa aspiració que va impulsar el comportament que s’investiga, és a dir, la voluntat’ que Catalunya esdevingui independent. I basa el seu argument de mantenir-los empresonats en el document ‘Enfocats’, sobre un full de ruta cap a la independència, intervingut per la Guàrdia Civil el 20 de setembre en l’escorcoll que van fer a casa de l’ex-secretari general de Vice-presidència, Josep Maria Jové.

El document, diu el jutge, ’recull un pla d’actuació per a la desconnexió forçosa i per a garantir l’èxit d’una eventual via unilateral.’ Un document que planteja, segons l’informe, la mobilització social, la unitat dels partits independentistes i el reconeixement internacional com a eixos per a garantir aquesta via.

Aquest mateix document parla d’un comitè estratègic, en el qual hi hauria Junqueras, Sànchez i Cuixart, ‘que ha dut a terme una funció definitòria de com i quan dur a terme cadascuna de les actuacions del procés i, conseqüentment, de la violècia i els tumults (…), que són l’essència dels delictes de rebel·lió o de sedició que s’investiguen’.


L’independentisme és violent
A més, diu Llarena que aquests tres —Junqueras, Sànchez i Cuixart— ‘fins i tot van intervenir en l’execució material de la violenta explosió social que contemplem’. I especifica que en el cas de Sànchez i de Cuixart, ‘per la mobilització pública que han impulsat les associacions ANC i Òmnium Cultural, cosa que s’ha fet sabent que en les últimes congregacions, per més que la major part dels ciutadans aplegats anaven a actuar només impulsats pel seu convenciment ideològic i que estarien fermament compromesos amb evitar cap mena d’agressió o violència, s’infiltrarien necessàriament nombrosos comportaments agressius’. I afegeix: ‘De fet, ells mateixos van participar en la convocatòria de l’assetjament que desenes de milers de manifestants van fer a la comissió judicial que va executar l’escorcoll de les instal·lacion de la conselleria d’Economia, i van dirigir les masses durant les dinou hores que va durar el setge, modulant els actes de violència que es van desplegar i facilitant finalment la sortida de la comissió judicial gràcies a un ple domini del que va passar’.

El jutge, sobre aquest ‘domini dels esdeveniments’, parlar ‘d’altres mobilitzacions social patides, com la que va impedir l’escorcoll de l’entitat Unipost [a Terrassa], o les que van tallar carreteres o van constituir cadenes humanes que defensaven de manera activa els centres de votació, fent en ocasions recular els cossos policíacs, apedregant els seus vehicles o forçant els agents a utilitzar una força que hauria estat innecessària d’una altra manera’.

I Joaquim Forn, per què? Perquè diu d’ell que era el responsable dels Mossos durant tots aquests fets relatats, i que la policia catalana ‘va afavorir o no va desplegar cap mena d’actuació que les pogués frenar.’

Heus ací la darrera part de l’argument de Llarena: (cliqueu el link de vilaweb:
https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-a-la-preso-llarena-no-en-te-prou-amb-la-humiliacio-de-lacatament-i-veu-una-violenta-explosio-social/

...................

L'ANC pagarà la fiança dels sis consellers en llibertat 
a les 12h.    (dilluns 4.des.2017)

 Dipositarà 600.000 euros al Banc Santander de la plaça Francesc Macià de Barcelona