Santiago Vilanova: “Si Catalunya no fa una revolució ecològica, quedarà supeditada a Espanya”

Entrevista al fundador d'Els Verds-Alternativa Verda, autor del llibre 'L'emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse' (Grup 62) 

 

 

15.05.2021  

Santiago Vilanova (1947) és un personatge clau de l’ecologisme català. Fundador d’Els Verds-Alternativa Verda el 1983, fa més de quaranta anys que reivindica una economia supeditada a l’ecologia, i no a l’inrevés. Al seu darrer llibre, L’emergència climàtica a Catalunya. Revolució o col·lapse (Grup 62), dibuixa un panorama esfereïdor en una Catalunya sense neu, amb tot el litoral en perill per la pujada del nivell del mar i una Barcelona contaminant. Són les conclusions expressades pels ecòlegs i experts que han passat per l’Ateneu Barcelonès, on ens cita per parlar del llibre. També parlem del parc eòlic de Tramuntana, de per què el Departament d’Agricultura i els ecologistes no van a l’una, de quins canvis són necessaris al govern, i de les seves experiències com a diputat de Junts per Catalunya, i a llistes municipals de la CUP.

 

 

 

—Fa poc que heu escrit un llibre. És la síntesi dels ecòlegs catalans i estrangers que han passat per l’Ateneu Barcelonès. Hi parleu de revolució o col·lapse. Quin col·lapse?
—El que expliquen els ecòlegs. Al Pirineu ens quedarem sense neu. Al Litoral, per la crescuda del nivell del mar, caldrà una reforma total dels passeigs marítims. El nivell creix entre tres i quatre mil·límetres l’any. Nou centímetres aquests darrers quaranta anys. Tres centímetres aquests darrers deu. Ho explica Josep Pasqual, que fa anys que analitza el mar. El creixement s’ha accelerat. El delta de l’Ebre desapareixerà si no s’hi aporten sediments. Serà inevitable que el Trabucador desaparegui. Però es poden salvar unes altres parts si s’hi porten sediments i es recupera l’agricultura ecològica del delta. Ara l’arròs ecològic és tan sols l’1%. I a Barcelona cal solucionar el problema de la contaminació.

 

—Quina revolució teniu al cap?
—La dels consumidors i ciutadans. Si el 20% canvia l’hàbit de menjar carn, canviarà el model industrial. Revolució de governança. Hi hauria d’haver un consell mundial del medi, semblant al Consell de Seguretat de l’Organització de les Nacions Unides. I un tribunal internacional de delictes ecològics. Revolució global, però també local. Defenso el concepte de “bio comarca”. Segons el geògraf Joan Nogué, en surten cinquanta. Seria redefinir Catalunya segons la geografia i els recursos propis. Revolució de la salut. La salut humana, l’animal i l’ecològica són una de sola. Revolució mental i econòmica: primer l’ecologia, després l’economia. No a l’inrevés. L’economia supeditada a l’ecologia. No a l’inrevés. Això ja ho deia Margalef.

 

—Som de ple a les negociacions per a formar govern a Catalunya. Vós teniu claríssim quina estructura de govern voldríeu.
—Cal un vice-president de transició ecològica. No un conseller. Un vice-president. I si no pot ser, perquè l’estatut no permet una segona vice-presidència, cal fer una estructura semblant o resoldre-ho a l’estatut. Per a mi seria la prova del cotó d’un govern eficient del segle XXI. No pot ser que el PSOE tingui vice-presidència de transició ecològica i nosaltres no tinguem un homòleg. Amb vista al fons europeu Next Generation serà greu.

 

—Acció climàtica i acció exterior, diuen que potser van juntes. Què us sembla?

—Malament. No tenen res a veure. I en canvi, no aglutinen l’agricultura. És fonamental, perquè l’agricultura té

 la responsabilitat de més d’un 12% de les emissions de CO₂. Tenim el 60% de les capes freàtiques contaminades per nitrats. No tenim pla d’acció d’agricultura ecològica. L’agricultura, en l’impacte energètic, té un valor molt important. Pesticides i insecticides. I fins ara les direccions generals de Territori i Sostenibilitat i Energia no dialoguen amb la Direcció General d’Agricultura. La prova és als parcs eòlics, on Agricultura posa dificultats.

 

 

 

—Ho he vist. Per què Agricultura va per una banda i els ecologistes, per una altra?
—Per manca de lideratge. No hi ha hagut mai un Departament d’Agricultura amb sensibilitat ecologista. Ni a Ordenació de Territori. Reivindico la presència d’ecologistes al govern. Gent preparada i independent. Un equip d’experts en transició energètica al pròxim govern. Si no, no se’n sortiran. No hi ha classe política amb formació ecologista. Amb coneixement transversal: agricultura, boscs, gestió energètica. Com ara Assumpta Ferran, una persona excel·lent a qui han descavalcat. O Isidre Martínez, que porta agricultura ecològica. Gent que hauria de tenir més veu. Necessitem ecologistes al govern preparats per a gestionar el país.

 

—Esteu a favor o en contra del projecte del parc eòlic Tramuntana, davant Roses?

—A favor. Això sí, ja que hi ha gent preocupada pel paisatge, que les torres no es puguin veure des de Roses o l’Estartit. Això és possible. I el paisatge és important. Donem-li valor. En lloc de posar les torres a vint-i-cinc quilòmetres, posem-les a cinquanta. Soterrem cables i línies d’alta tensió. Negociem amb la confraria de pescadors i donem beneficis als ajuntaments afectats. I fem-ho en fases: primer, experimental. Però no es pot perdre aquest parc. Greenpeace dóna suport als parcs eòlics. Parlem-hi, i no ho fem en contra dels pescadors. Però fem-ho.

 

—El parc se situarà en aigües territorials espanyoles. Què hi podrà fer la Generalitat?
—Res. Si les empreses arriben a un acord amb l’estat espanyol, poca cosa hi podrà fer.

 

—Una frase: “No podem posar el parc allà perquè la Tramuntana no va bé. Ratxes massa fortes i inestables.”
—Aleshores no hi hauria parcs eòlics a la cara nord del Pirineu. I hi són. I aquesta empresa (americana i basca) no hauria escollit el lloc que ha escollit. No. Aquesta no és la raó.

 

—Parcs eòlics, al sud o al nord?
—Dels quaranta-sis parcs eòlics, Tarragona en té vint-i-vuit. Diria que el sud ha complert la quota. S’ha acabat. Ara toca que Girona participi, com ja han fet a Terres de l’Ebre, en la part que li toca d’energies renovables. En aquest moment, a Girona no hi ha cap de parc eòlic i gens d’energia solar.

 

—I a Ponent?
—Plaques solars. Grans plaques solars.

 

—I a la ciutat de Barcelona?
—Han complert el pla de plaques solars? Tu en veus als edificis? L’ordenança solar no la veig pas completa. A Barcelona hi ha un dèficit terrible que afavoreix Gas Natural.

 

 

—Una altra frase: “Energies renovables sí, però així no.”
—El procés de democratització ja fa temps que s’hauria d’haver fet. Al llibre proposo convencions de ciutadans pel canvi climàtic en l’àmbit comarcal. Debats per a decidir quina part li toca segons recursos i demografia. El drama és que necessitem anar de pressa. No podem esperar vint anys la concertació. La Generalitat es troba que, com que no ha creat les estructures democràtiques de participació, ara el pla climàtic obliga que el 2030 tingui la meitat de l’electricitat amb renovables. I el 2050, el 100%. Ja t’ho dic ara que, al ritme que anem, és impossible.

 

—I com es farà, doncs?
—Allargaran la vida de les nuclears. Com expliques, si no, que els partits independentistes donin suport al tancament de la central de Cofrents, a València, però callin amb l’acord del PSOE del 2019 amb Iberdrola i Endesa per a allargar les nuclears catalanes fins el 2035? La llei del canvi climàtic diu que l’inici del tancament sigui el 2027. Incompleixen la llei.

—Junts i ERC van callar davant l’allargament de les nuclears catalanes?
—Sí. En època del president Torra.

—Un pacte entre ERC i la CUP, des d’un punt de vista ecologista, com el veieu?
—Té coses molt positives. I una que no. La moratòria de projectes solars i eòlics. Discrepo que no s’avanci en aquest punt. Necessitem solars i eòliques. Prou de retards. Més aspectes a favor: la remunicipalització dels serveis públics d’aigua, la llei de transició energètica, la llei de biodiversitat, l’empresa energètica pública, recuperar les deu centrals hidroelèctriques que Endesa té al Pirineu. Tot això és positiu, perquè les centrals han acabat la seva concessió de setanta-cinc anys. Que les recuperi la Generalitat és el camí. Crear la primera empresa pública seria molt positiu. Jo vaig aconseguir que Junts i el PDECat ho portessin al programa. Però crec que han perdut un diputat per no reivindicar-ho en campanya, quan ho tenien al programa.

 

—Per què volen retardar les eòliques i les solars, ERC i la CUP?
—Potser necessiten pedagogia. Si mantenen aquests esquemes fan el joc a les nuclears. I els ho dic personalment: feu el joc a la nuclear. Per què no demaneu el tancament d’Ascó i Vandellòs? Perquè si ho feu, i alhora demaneu la moratòria eòlica i solar, d’on traurem l’energia? Com ho farem? Jo no ho entenc. Vaig ser a la llista de la CUP a les municipals. No serà que no hi ha voluntat d’influir. Què passa? Que la CUP no vol que el nostre discurs tingui influència? He estat uns mesos diputat per Junts. Què passa? Que Junts tampoc?

 

—Us he vist decebut pel pacte amb Junts.
—No ho hem aconseguit. Ni en els moments en què jo he estat diputat, no hem aconseguit de parlar a fons d’aquest aspecte. De l’estratègia que comporta per al futur de Catalunya, d’una reestructuració del govern de la Generalitat que consideri la transició energètica i ecològica el desafiament més important del futur juntament amb el dret d’autodeterminació. No podem esperar a ser república per treballar estructures d’estat com les que corresponen a la transició energètica.

 

 

—Com veieu el fons Next Generation?
—Com és que Mas-Colell i Puig no han presentat cap projecte ecològic? Per exemple, treure sediments dels embassaments de Mequinensa, Flix i Riba-roja per posar-los al delta de l’Ebre. Els diners no els necessiten les empreses del G5, o el cotxe elèctric. Les multinacionals ja tenen diners. El fons hauria de ser per a la regeneració del territori i les energies renovables i la rehabilitació d’edificis, per a l’Ebre. No pot ser que la Generalitat estigui d’acord a donar diners a les multinacionals i no a les petites i mitjanes vinculades a les renovables.

 

—Comenteu la frase següent: “O els partits independentistes pugen al carro de l’ecologisme, o es queden sense votants. Els joves estant pendents de Greta Thunberg.”

—Sens dubte. Mira aquesta setmana mateix: pacte de mínims dels tres partits independentistes. L’acord nacional per a l’autodeterminació diu: “Donar una resposta a la crisi social i econòmica que viu el país.” On és la crisi ecològica? A hores d’ara encara cal dir-los per què no escriuen “crisi climàtica” al redactat? Que no la veieu? Que no veieu que és una revolució de model industrial i energètica? Que us penseu que és broma? Si Catalunya no fa una revolució ecològica, quedarà supeditada a Espanya i a Europa. Que no veuen Macron, que veu que l’aliança entre socialistes i verds donarà la presidència a Hidalgo? I a Alemanya, la presidenta serà verda. I la fiscalitat ecològica? Com és possible que no ho valorin? Quin govern faran? Un Departament d’Acció Climàtica? I com serà, amb Agricultura fora? I el fons europeu, com el revertiran cap a la transició? Al Consell per la República, que en formo part, com que sóc el més iaio vaig parlar. Cinc minuts. Els vaig dir això del fons europeu. No badeu! Ens fotran un gol de cal Déu. Endesa ja ha demanat projectes per valor de 20.000 milions d’euros. Catalunya sencera en demana 30.000. Tu mateix.

 

—Per què l’ecologisme no ha explotat electoralment a Catalunya?
—Les veus de l’ecologisme català han estat silenciades o marginades.

 

—Hi ha ICV-Verds
—Quan han governat no s’ha vist res. Ni a Barcelona, ni al tripartit. Van haver de derogar el seu decret sobre renovables perquè era un calvari per als empresaris dels parcs eòlics i solars. A Barcelona, què va fer Imma Mayol? No deuen ser massa ecologistes perquè quan governen no es nota. Si ICV hagués fet bé la seva feina, mira, ens entendríem. Ens van fer una OPA, però ens entendríem. Però mai no han picat la porta d’Alternativa Verda per fer un partit verd.

 

—A Escòcia hi ha dos partits independentistes al parlament, l’SNP i els Verds. Per què no hi ha un partit independentista verd al Parlament de Catalunya?
—Ja el tenim: Alternativa Verda. Es tractaria de tornar-nos a presentar. I entrar al parlament. El primer manifest que va fer l’MDT en contra de la nuclearització dels Països Catalans i en defensa de l’autodeterminació es va impulsar a la Universitat de Prada l’any 1980. Nosaltres hi vam influir sense ser-ne membres. Però en el procés recent que hem viscut vam veure que no hi havia necessitat de crear un partit més. Estàvem en el procés d’unitat. Creia en la idea de convertir l’ANC en un partit polític unitari. I em vaig creure que Junts seria transversal i unitari. M’ho vaig creure. També m’he presentat amb la CUP com a regidor. I sempre, amb tots, hem intentat d’influir en el programa. Però no ens n’hem sortit. Ara no tenim estructura, però si la joventut vol un partit verd, el tindran. Alternativa Verda està disposada a refundar el Partit Verd a Catalunya. I un discurs transversal faria que més gent es fes independentista. Expliquem que la república serà ecologista. I que amb l’actual autonomia hem de crear estructures d’estat. Començant pel Pirineu. Posem-nos-hi o farem tard. Ja fem tard.

 

—Aquests dies veig empresaris a favor de la transició energètica. I gent d’esquerres, en contra. Sembla el món cap per avall.
—És un tema d’ignorància i pedagogia política. I veure la globalitat del fenomen, on també hi ha el sector empresarial. Catalunya havia tingut els primers sectors empresarials de renovables amb eòlica i solar els anys vuitanta. Tot això s’ho va carregar Jordi Pujol. Pere Duran i Farell li va vendre la moto del gas i les nuclears. Les nuclears són el 55% de la producció energètica. Com ho superes? Ara amb el cotxe elèctric i el 5G el consum elèctric es triplicarà aquests deu anys o vint. Com generarem l’electricitat?

 

—Amb parcs eòlics i solars?
—I com ho farem, amb la resistència que hi ha? Com ho farem sense pedagogia? Sense plataformes participatives de decisió? La gent sent “parc eòlic” i s’hi posa en contra, d’entrada. Això del parc de Roses és escandalós: abans l’empresa no hagi explicat què faran, ja hi tenen tothom en contra. L’Ajuntament de Roses (Junts), en contra. ERC i la CUP, en contra. A veure si em quedaré tot sol defensant el parc! Com si fos de l’empresa. Jo m’he de quedar tot sol, com a gironí, a defensar-lo?

 

—Voleu afegir-hi res?
—Sí: el canvi climàtic no tindrà vaccines.

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/santiago-vilanova-revolucio-ecologica-catalunya/?pont=7f56e5fc21f8dd98175c18b8cc6b1fab