Desvien l'atenció, molt antic però funciona.
Resposta: Aquesta es la jugada, saben que l'independentisme està en contra del seu govern, cosa que els fa febles i si van creant malestar en la opinió pública tenen vots assegurats
________
________
L'únic debat realment important en el cas de l'aeroport de Barcelona és el debat sobre el control. Qui hi mana. Tota la resta és borumballa
Hi ha, sens dubte, una derivació política en tot l’afer, que té a veure amb la relació entre el PSOE i Esquerra Republicana. I, en relació amb això, resulta ben curiós que la ministra no es referís gairebé a l’oposició del seu soci de govern i, en canvi, furgàs d’una manera tan evide la divisió dins el govern català.
Això pot respondre a interessos diversos que anirem veient, de segur, amb el pas del temps –potser relacionats amb la taula de diàleg. Però, ara com ara, ja es comença a veure clar que l’estratègia del PSOE a Catalunya és molt ben estudiada i els funciona. Ells volen menjar-se tants espais polítics com puguen per a recuperar l’hegemonia perduda. I, quant a això, no tenen cap problema moral ni cap límit, tampoc. S’han menjat Ciutadans, es van menjar ja fa temps les restes d’allò que havia estat Convergència, es van menjant els comuns i ara posen l’ull a Esquerra, també per a menjar-se-la –cosa que és possible solament gràcies al gran error d’aquest partit de difuminar la barrera que separa l’independentisme de l’espanyolisme. L’objectiu són les municipals i les eleccions espanyoles d’ací a dos anys i els socialistes volen guanyar a Barcelona, volen guanyar a Catalunya i volen guanyar a Espanya. I durant aquests dos anys que queden ho aprofitaran tot.
Va haver-hi un temps que algun sector minoritari però influent d’Esquerra somniava un projecte en el qual el PSOE manava a Espanya i Catalunya era un territori monocolor d’ERC, tot lligat amb un gran acord “fraternal” dels dos partits. La “via Baviera”, en deien, pel model CDU-CSU. A mi sempre em va semblar una hipòtesi impossible perquè el primer objectiu del PSOE tota la vida ha estat el PSOE. I en tot cas Espanya. A les autonòmiques passades alguns encara es pensaven que el PSOE es deixaria guanyar perquè ara convenia un president d’ERC, i es van sorprendre i fins i tot queixar quan Illa va substituir Iceta, perquè allò demostrava que el PSOE anava a totes. I els socialistes no solament no es van deixar guanyar sinó que van guanyar. I a l’Ajuntament de Barcelona, igual. El gran beneficiari del pacte entre Colau i Valls contra ERC és el PSC, que ja somnia de tornar a la batllia. Per això, per aquests precedents, la maniobra d’ahir cal emmarcar-la en aquesta tendència.
Fent això, el PSC furga en la divisió del govern –el pacte per l’aeroport el va fer Junts, el vice-president Puigneró -que ahir no va tenir cap vergonya de respodre al govern espanyol des d’un faristol amb el logo de partit i no del govern! Però sobretot furga en la poca capacitat, en la baixa qualitat, d’aquest govern, que no sap què vol fer pràcticament en res. Anul·lant la inversió, el PSOE s’estalvia un problema, però en crea dos al president Aragonès. L’un, fer créixer la guerra interna amb Junts; i l’altre, enfrontar Aragonès a aquells sectors rellevants del poder econòmic de la ciutat, als mateixos capitosts que tant havien alabat la moderació del dirigent d’Esquerra contraposant-la a la rauxa de Puigdemont. Els socialistes ara han vingut a dir que la culpa de perdre una inversió tan grossa la té el president Aragonès, que no sap manar, que no és capaç ni de tenir un govern cohesionat i que no sap ni què vol fer. De manera que si voleu res, voteu PSOE, directament…
La cosa és una befa completa. Però ho és, sobretot, perquè l’independentisme, immergit en les estúpides batalles partidistes per l’hegemonia interna, cau de quatre potes en els paranys del PSOE. Constantment. Vejam: l’únic debat realment important en el cas de l’aeroport de Barcelona és el debat sobre el control. Qui hi mana. Tota la resta és borumballa. Amb la generalització dels vols intercontinentals amb avions més petits, l’ampliació de la pista ja no és necessària per a fer de l’aeroport un hub intercontinental. La gestió de l’aeroport: això sí que és necessari. Poder decidir. Poder donar slots. Poder rebaixar els preus. Poder concedir beneficis a qui interesse de concedir-los. Poder estimular els vols d’una manera autònoma. Poder decidir quines companyies poden ser sòcies preferents del projecte.
Allò que compta és tenir el poder de decidir. En tot. També a l’aeroport. I haver oblidat això tan simple, haver reculat tant en l’ambició nacional o haver-se espantat tant per la repressió fins al punt de no voler ni intentar-ho, té un preu molt car. I encara serà més car si això no canvia radicalment.
Jaume Bonet - 08.09.2021 |
L’estado retira l’ampliació de l’aeroport … Vius que hi ha trampa … han detectat que la manifestació de dia 19 contra l’ampliació de l’aeroport seria un èxit gros i, a més, seria independentista primerd’octubrista, i volen impedir-la (ja no caldrà) per un costat, i, a més …… volen que hi haja gent reivindicant que es faci l’ampliació. Sembla que juguen a fer quedar en ridícul l’actual govern de la Generalitat, però en realitat juguen a frenar l’independentisme lleial a l’1-O i, ensems, continuen defensant els interessos d’AENA i de Madrid.
Mati Sancho - 08.09.2021 |
El PSC guanyà les eleccions i no sé si per a bé, per a l’independentisme, o per a mal.
Moltes vegades he pensat que amb un resultat capgirat (més vots ERC que
el PSC) ara Aragonés seria president amb l’ajuda del PSC.
Bona sort o mala sort, el temps ho dirà!
joan rovira - 08.09.2021 |
Els partits espanyols estan embrutint, encara més, l’Estat espanyol. Mentre els partits catalans estan empobrint, a tots els nivells, Catalunya. I, ambdós deixant ambdues societats òrfenes de dignitat i benestar.
Les conseqüències de la partitocràcia fa que a Catalunya 5 secretaris dels partits espanyols amb (23.133) militants i 3 secretaris de partits catalans amb (16.328) militants suplantin els (2.286.217) votants del Primer d’Octubre.
El pacte fundacional de la transició franquista la volen allargar una generació més i d’aquí la disputa entre els partits centrals espanyols i els colonials catalans que no han respectat la voluntat dels (2.286.217) votants.
La ficció colonial consisteix en disfressar d’ideologia el que és un repartiment de plusvàlues entre el facilitador i l’aconseguidor segons estiguis en el govern o l’oposició. I com més aconsegueixis més a repartir entre aquests.
D’aquesta manera la ideologia a l’estat colonial espanyol és una mera disfressa per a mantenir determinats ciutadans fidelitzats a una marca, mentre els objectius de millora de la societat està subjecte als interessos dels lobbys aliens als votants.
Aquesta és la dissort de l’Estat espanyol que els partits espanyols corromp les voluntats del país que colonitza i la dissort de Catalunya és que, a l’esquena dels (2.286.217) votants del NO al colonialisme i SÍ a la llibertat i la independència, troba qui es deixa manipular, encara.
Marisa Bara - 08.09.2021 |
Gracias por su clarificadora editorial, Sr. Partal. Que pena tener unos políticos tan poco preparados y tan claudicadores! A la represión judicial, el PSOE añade la humillación sin paliativos. O Cataluña reacciona o el PSOE tendrá paso franco para hacer de nuestra tierra un objeto de expolio mayor de lo que ya ha sido.
>> Ecologistes insten els estats de la UE a prohibir vols interiors com França però avisen que cal “més ambició”
I amb la gestió també em refereixo al fet que es va privatitzar part de la gestió d'AENA. Pública o privada? Aquest també és un debat interessant que no s'ha plantejat perquè massa sovint debatem sobre declaracions i contra declaracions, poc sobre concrecions i encara menys sobre el marc general, que és el que realment és cabdal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada