03/06/2011 - Sitges (Barcelona) (EUROPA PRESS).
....Ordóñez ha constatado que si España lleva a cabo estos recortes, junto a otras reformas de calado, España podría aparecer el próximo año como un país de la zona euro que todavía tiene un déficit elevado, del 6% al final de 2011. Un porcentaje, que en su opinión, sería comparable con otros países grandes de la zona euro y con el nivel de deuda más bajo entre los países importantes de la zona.
ENTRADES RECOMANADES MAIG - JUNY 2026
- La nostra "democràcia de perfil baix"
- El jurament dels diputats a Pere el Cerimoniós
- Por qué la gente con dinero no invierte en pisos, por Marcos de Quinto v.2
- Gaudí es nega a parlar castellà, defineix la (mala) administració d'Espanya, i alaba a Prat de la Riba. Article del 1917
- Llibres: història de Catalunya [1] al voltant de l'any 1000. Els inicis de l'Estat-nació v.6
4 de juny del 2011
2 de juny del 2011
Bruselas quiere que la Generalitat se haga cargo de la deuda del ICF
El pasivo de 3.500 millones del 'banco público' desbordaría los planes del Gobierno
Barcelona - 02/06/2011 - La tarea del Ejecutivo catalán para ir reduciendo su deuda puede toparse con un nuevo obstáculo. La oficina de estadística Eurostat, dependiente de la Comisión Europea, quiere que la Generalitat asuma la deuda de cerca de 3.500 millones del Instituto Catalán de Finanzas (ICF), la entidad de crédito pública que ahora funciona con autonomía del Gobierno catalán. La decisión, que ha sido trasladada al Ejecutivo central, supondría aumentar el endeudamiento de la Administración catalana hasta más de 35.000 millones de euros.
Fuentes del Gobierno central explicaron que Eurostat, que vigila las cuentas públicas españolas, considera que el déficit y la deuda del ICF deben consolidarse en los números de la Generalitat. Sin embargo, una portavoz del Departamento de Economía y Conocimiento negó ayer haber recibido ninguna comunicación oficial de la Comisión Europea y resaltó que el ICF es una entidad "completamente dedicada" a dar crédito al sector privado.
Aun así, el consejero de Economía y Conocimiento, Andreu Mas-Colell, ya advirtió el martes, durante la presentación del proyecto de presupuestos para este año, que el "cálculo final del déficit está condicionado por la revisión permanente del ámbito de aplicación de las normas del Sistema Europeo de Cuentas (SEC)". Es decir, que el perímetro de la Generalitat no fuera engrosando y tuviera que asumir organismos en los que "la Generalitat tiene influencia".
Fuentes consultadas, también conocedoras de la petición de Eurostat, explicaron que el problema no será tanto de déficit como de deuda, puesto que esa decisión podría suponer que se torcieran los planes de Mas-Colell, que se ha fijado como prioridad contener el incremento de deuda de los últimos años. Los Presupuestos de 2011 prevén que esta crezca hasta los 37.443 millones de euros, el 17,4%, frente al 36,7% de 2010. El último dato de la deuda del ICF, del pasado diciembre, estimaba que esta ascendía a 3.531 millones. Fuentes consultadas explicaron que el Gobierno central trata de buscar una salida a la petición de Bruselas que no desbarate los planes de Mas-Colell.
La normativa SEC obliga a incluir dentro del sector de la Administración las entidades que tengan unos ingresos por ventas inferiores al 50% de los costes de producción, pero también cuando se interpreta que estas son instrumentos del gobierno para intervenir de forma discrecional en la economía. En el caso del ICF, el portavoz del Gobierno, Francesc Homs, llegó a justificar la última inyección de dinero de Spanair para que esta aerolínea no cayera. Eurostat ya ha tomado esta decisión en otras ocasiones, como el caso del Instituto Valenciano de Finanzas el año pasado.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Bruselas/quiere/Generalitat/haga/cargo/deuda/ICF/elpepuespcat/20110602elpcat_3/Tes Resumen Deuda Generalitat:
Presupuestos de 2011 ... 37.443 millones euros de deuda ...17,4%,
Presupuestos de 2010 .... 36,7% de deuda.
La Generalitat recomienda al Gobierno paralizar el AVE a Extremadura
El President Mas, Joana Ortega i Andreu Mas-Collell, esta mañana en el Parlament. Foto de El País.
Barcelona - 2 JUN 2011 - El consejero de Economía y Finanzas de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha encendido a la Junta de Extremadura después de que esta mañana haya aconsejado al Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero anular proyectos como las obras del AVE a Extremadura. En declaraciones a Catalunya Ràdio, el consejero se ha mostrado convencido de que el Ministerio de Economía "intenta hacer los deberes", aunque ha tachado de “dificilísimo” que pueda cumplir el déficit a final de año si no toma algunas medidas. Mas-Colell ha sugerido que una de ellas podría ser parar las obras del AVE a Extremadura. "No sé si la ciudadanía notaría que se cancelasen las obras del AVE a Extremadura. No tengo nada en contra de ellas, pero Portugal ya ha dicho que no hará el AVE hasta la frontera, por lo tanto hay un ámbito de obras de infraestructura que se pueden aplazar sin afectar a la ciudadanía", ha dicho en declaraciones a Catalunua Ràdio.
La reacción ha sido fulminante. La Junta de Extremadura ha emitido un comunicado en el que insta a la Generalitat a “centrarse” en resolver sus problemas antes de opinar de manera "ligera e inconsistente", sobre los proyectos de futuro de otras comunidades y del Gobierno español. ...
Llueve sobre mojado porque pocos días antes del inicio de la campaña electoral, Josep Antoni Duran i Lleida, portavoz de Convergència i Unió (CiU) en el Congreso, reprochó al Gobierno aprobar esas obras del AVE por 3.700 millones cuando niega a la Generalitat los 1450 millones del Fondo de Competitividad. “Si no hay dinero para unos, no hay dinero para nadie”, exclamó el líder democristiano, en una convención nacional de los nacionalistas, provocando ya indignación entre los dirigentes socialistas y populares de Extremadura. ...
Respecto a las finanzas de la Generalitat, Mas-Colell ha admitido que la administración autonómica deberá emitir más deuda o recibir más crédito en los próximos meses, aunque las cuentas públicas han dibujado ya una trayectoria de "desaceleración" del crecimiento de la deuda. En esta línea, no ha descartado que antes de que venzan los llamados "bonos patrióticos" que el anterior gobierno catalán emitió y distribuyó entre particulares se realice una nueva oferta. El consejero ha reclamado, sin embargo, que el Gobierno central permita a Cataluña "desarrollar una política racional de deuda", de forma que la Generalitat "no se vea abocada a tener una deuda a corto plazo", que cree que perjudica al contribuyente catalán.
1 de juny del 2011
A Catalunya: sense ferrocarril i sense aigua
Foto de forotrenes.com
""El país necessita passar de 300 trens diaris a 1.800 i que passin de la llargada de 400 metres a 750"
Francesc Sanuy - Cada dia són més les veus que es plantegen la sortida independentista catalana en relació a una Espanya que ens arrossega a tots en la seva caiguda cap al fracàs, la insignificança, l’atur, la crisi econòmica, la misèria dels segments més desfavorits de la societat i l’holocaust d’una classe mitjana que ja no pot arribar a final de mes i seguir sufragant la indecent ostentació de riquesa de la funesta “minoria selecta”. Els dos últims professors que, molt encertadament han abordat la qüestió són Modest Guinjoan i Xavier Cuadras en el seu llibre “Sense Espanya”. El resum de les seves conclusions el va fer de la manera magistral a la qual ens té acostumats el catedràtic Germà Bel en el termes següents: es necessitaria un boicot del 80% de les vendes a consumidors i el 50% de les vendes a empreses per a que la pèrdua del PIB català fos equivalent a la pèrdua que cada any representa l’espoli fiscal del qual som víctimes com a donants de sang sense consulta prèvia ni el consentiment d’adults que fer a coses molt menors es reclamen legalment. Queda, doncs, clar que, portades les coses a aquests extrems, la resta de l’Estat espanyol en sortiria molt més perjudicada, atès que les relacions són, per definició, bilaterals. Vaig llegir recentment a la més prestigiosa premsa financera britànica una cosa que encara em resisteixo a creure. Amb motiu de la històrica visita de la Reina a Irlanda, comentaven que les exportacions britàniques a la Republicà irlandesa superen les que sumen en conjunt els països BRIC (Brasil, Rússia, India i Xina).
Mentre seguim, però, sota el jou dels dominadors, ens toca prendre bona nota de com els imperialistes externs utilitzen els serveis del “sipaios” i moros amics de la colònia. Per exemple, la setmana passada, el confidencial “economia digital” publicava que el president d’Aigües de Barcelona, Àngel Simon ha decidit canviar el nom de l’empresa. En efecte, dir-se “de Barcelona” sembla que desqualifica per a comprar l’empresa d’aigües de Madrid, és a dir, el Canal de Isabel II que, per cert, té una tarifa de subministrament d’un 50% de la que s’aplica a Barcelona i una qualitat de l’aigua molt superior a la d’aquí. Les explicacions del canvi d’imatge i d’estratègia passen per la pèrdua de la catalanitat de l’accionariat com a conseqüència de la venda que va fer l’apàtrida Caixa de Pensions a favor dels francesos de Suez. El més curiós de tot és que els qui perpetren aquesta venda segueixin parlant de la seva identitat originària ara venuda a traïció i, sobretot, que després de 150 anys d’explotació del monopoli no tinguin cap títol jurídic, contracte, concessió o acord de govern que els atorgui la propietat o cap dret per a vendre’s un bé col•lectiu.
Són temps, però, complicats i difícils. Sembla que la privatització i el campi qui pugui seguiran avançant en matèria d’aigua. L’ACA (Agencia Catalana de l’Aigua) té un deute de € 1.750m. i uns ingressos anuals de només 400 m. I també que Aigües del Ter Llobregat té un dèficit d’explotació de 600 m. Es fins i tot possible que els diners de l’aigua s’hagin destinat a finançar les obres de la L-9 del metro. Però sembla que, a part de privatitzar TABASA i d’altres túnels també hi ha els habituals voltors del sector privat que volem cometre el sacrilegi de quedar-se els embassaments, els minitransvasaments, la Llosa del Cavall, l’estació d’Abrera i tos els estratègics recursos hidràulics del país. Ja només faltaria que, a més de l’asfixia financera que ens han propinat, els “ happy few” ens poguessin tancar l’aixeta de l’or blau o líquid element!. De passada, els mateixos agressors, és a dir, les concessionàries d’autopistes (ACS, ACCIONA, FCC, FERROVIAL, SACYR, OHL, ABERTIS, etc.) exigeixen subvencions que compensin les pèrdues que han tingut amb els innecessaris peatges que es van construir a Madrid. Demanen els angelets € 120m. a l’any durant 20 anys i més peatges a l’ombra sobre concessions ja caducades de primera generació. I, en canvi, aquest país que fa compatible la més gran decadència des de finals del s. XIX amb unes bogeries de nou rics com ara l’AVE o uns aeroports inútils, no ha tingut temps d’ocupar-se del transport de mercaderies per ferrocarril que actualment només representa el 4% del total. Com és lògic, des de la perspectiva madrilenya no s’ha fet la urgent, prioritat i rendible connexió per ample de via europeu del port de Barcelona amb França. A fi de posar-se en òrbita, el país necessita passar de 300 trens diaris a 1.800 i que passin de la llargada de 400 metres a 750. Ailàs, per a dur a terme el que dicta el sentit comú i reclama l’economia s’haurien de tocar els privilegis existents al voltant de Renfe, Adif i tants altres interessos creats.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/05/a_catalunya_sense_ferrocarril_i_sense_aigua_69038.phpMentre seguim, però, sota el jou dels dominadors, ens toca prendre bona nota de com els imperialistes externs utilitzen els serveis del “sipaios” i moros amics de la colònia. Per exemple, la setmana passada, el confidencial “economia digital” publicava que el president d’Aigües de Barcelona, Àngel Simon ha decidit canviar el nom de l’empresa. En efecte, dir-se “de Barcelona” sembla que desqualifica per a comprar l’empresa d’aigües de Madrid, és a dir, el Canal de Isabel II que, per cert, té una tarifa de subministrament d’un 50% de la que s’aplica a Barcelona i una qualitat de l’aigua molt superior a la d’aquí. Les explicacions del canvi d’imatge i d’estratègia passen per la pèrdua de la catalanitat de l’accionariat com a conseqüència de la venda que va fer l’apàtrida Caixa de Pensions a favor dels francesos de Suez. El més curiós de tot és que els qui perpetren aquesta venda segueixin parlant de la seva identitat originària ara venuda a traïció i, sobretot, que després de 150 anys d’explotació del monopoli no tinguin cap títol jurídic, contracte, concessió o acord de govern que els atorgui la propietat o cap dret per a vendre’s un bé col•lectiu.
Són temps, però, complicats i difícils. Sembla que la privatització i el campi qui pugui seguiran avançant en matèria d’aigua. L’ACA (Agencia Catalana de l’Aigua) té un deute de € 1.750m. i uns ingressos anuals de només 400 m. I també que Aigües del Ter Llobregat té un dèficit d’explotació de 600 m. Es fins i tot possible que els diners de l’aigua s’hagin destinat a finançar les obres de la L-9 del metro. Però sembla que, a part de privatitzar TABASA i d’altres túnels també hi ha els habituals voltors del sector privat que volem cometre el sacrilegi de quedar-se els embassaments, els minitransvasaments, la Llosa del Cavall, l’estació d’Abrera i tos els estratègics recursos hidràulics del país. Ja només faltaria que, a més de l’asfixia financera que ens han propinat, els “ happy few” ens poguessin tancar l’aixeta de l’or blau o líquid element!. De passada, els mateixos agressors, és a dir, les concessionàries d’autopistes (ACS, ACCIONA, FCC, FERROVIAL, SACYR, OHL, ABERTIS, etc.) exigeixen subvencions que compensin les pèrdues que han tingut amb els innecessaris peatges que es van construir a Madrid. Demanen els angelets € 120m. a l’any durant 20 anys i més peatges a l’ombra sobre concessions ja caducades de primera generació. I, en canvi, aquest país que fa compatible la més gran decadència des de finals del s. XIX amb unes bogeries de nou rics com ara l’AVE o uns aeroports inútils, no ha tingut temps d’ocupar-se del transport de mercaderies per ferrocarril que actualment només representa el 4% del total. Com és lògic, des de la perspectiva madrilenya no s’ha fet la urgent, prioritat i rendible connexió per ample de via europeu del port de Barcelona amb França. A fi de posar-se en òrbita, el país necessita passar de 300 trens diaris a 1.800 i que passin de la llargada de 400 metres a 750. Ailàs, per a dur a terme el que dicta el sentit comú i reclama l’economia s’haurien de tocar els privilegis existents al voltant de Renfe, Adif i tants altres interessos creats.
L'herència del tripartit (els interessos del deute)
La Generalitat haurà de pagar enguany quasi 1.500 milions en interessos
31-05-2011 / La presentació de la llei de pressupostos ha servit per fer una radiografia exacta de les finances de la Generaltiat després del pas del tripartit pel Govern. L'evolució de les despeses en interessos s'ha disparat i enguany l'Administració catalana haurà de pagar 1.477 milions.
En els últims anys del triparit, la despesa financera no ha parat de créixer: 480 milions el 2005, 504 el 2006, 570 el 2007, 696 el 2008, 796 el 2009 i quasi mil milions el 2010. Entre el 2004 i el 2006 un 60%.
En els últims anys del triparit, la despesa financera no ha parat de créixer: 480 milions el 2005, 504 el 2006, 570 el 2007, 696 el 2008, 796 el 2009 i quasi mil milions el 2010. Entre el 2004 i el 2006 un 60%.
La llei parla també de "desbordament del dèficit" perquè l'nici de la desviació va començar el 2007 i es va incrementar "dràsticament" el 2008 quan ja va superar els 5.000 milions. El 2010 és de 7.607 milions, és a dir, el 3,86% del PIB
Els ingressos no financers de la Generalitat l'any 2010 se situen a nivells propers a l'any 2006 per culpa de la crisi amb una pèrdua de 3.400 milions, però en canvi no es van moderar ni les despeses ni les inversions.
L'endeutament també ha tingut un "increment insostenible": el percentatge acumulat sobre el PIB al final del 2010 era del 16,2%, més del doble del que hi havia a finals del 2007 (7,5%).
El tripartit tenia més de 700 alts càrrecs
1-06-2011 / El tripartit tenia 721 alts càrrecs, eventuals i personal directiu segons les dades incloses en el projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat. L'executiu d'Artur Mas ha reduït aquesta xifra fins a 549, un -23,9%.
Així, el Govern dirigit per José Montilla disposava de 247 alts càrrecs, 303 eventuals i 171 persones identificades com altre personal directiu d'entitats del sector públic. Ara, els números s'han abaixat i CiU comptabilitza 211 alts càrrecs (un 14,6% menys), 203 eventuals (-33%) i 135 directius (-21,1%).
Pel que fa al número de funcionaris, també hi ha hagut una petita rebaixa. Dels 168.332 del tripartit s'ha passat als 168.113 actuals, el que representa 219 funcionaris menys o el que és el mateix, una reducció del -0,1%.
Respecte les persones que treballen en empreses públiques, el seu nombre també ha patit una lleugera retallada. Dels 62.831 del tripartit s'ha passat als 62.351 amb CiU, el que significa que s'ha reduït aquest col·lectiu en 480 persones (-0,4%).
En total, les persones que treballen al sector públic i depenen de la Generalitat ha passat de 231.884 a 231.013. La reducció ha estat de 871, un -0,8% menys en relació al darrer any del tripartit.
El PP ofrece reducir los 134 coches oficiales que paga el Ayuntamiento (de Madrid)
Solo tendría Gallardón, las concejalías, los portavoces de los grupos municipales y los distritos frente a la situación actual en la que tienen todos los ediles.- Cuestan unos 350.000 euros al año (58.235.000 Ptas)
En respuesta al desafío que planteó ayer UPyD al decir que renunciaba a sus vehículos oficiales en el Ayuntamiento de Madrid, el PP ha propuesto a los otros tres partidos con representación en el Consistorio (PSOE, IU y UPyD) reducir los coches oficiales a uno por distrito, uno por concejalía, uno para cada portavoz de los grupos municipales, además del del alcalde, y vehículos de incidencias a disposición de los grupos, han informado fuentes municipales. Con el actual organigrama, serían 35 coches más los de incidencias, cuyo número no se ha determinado. Actualmente tienen a su disposición vehículo oficial no sólo los ediles con responsabilidades de gobierno sino los 57 electos. A estos coches, hay que sumar los de incidencias, ahora 77, hasta un total de 134. En régimen de renting, cuestan unos 350.000 euros al año. Además, hay 107 conductores para cargos electos y 243 de incidencias.
El recorte de coches oficiales que plantea el PP dejaría con vehículo a Gallardón, a los 10 concejales de la corporación municipal -número que puede variar si se reduce o amplía el actual número de concejalías-, a los tres portavoces de la oposición y a los 21 presidentes de la Juntas de Distrito de la capital -también pueden modificarse-. Además, el PP también pretende disminuir el número de los coches de incidencias, pero no han precisado cuántos. La iniciativa que presentarán a debate ante la comisión técnica donde se dirimirán todos los asuntos logísticos de la nueva Corporación. Horas antes de conocerse esta propuesta, el vicealcalde de Madrid en funciones y portavoz del PP en el Ayuntamiento de Madrid, Manuel Cobo, opinó que "puede haber un acuerdo sin ningún problema" sobre la propuesta hecha ayer por el nuevo grupo municipal de UPyD de eliminar o reducir los coches oficiales. "Somos un grupo mayoritario pero abierto a cualquier tipo de cuestión y podemos hablar y vamos a hablar con aquellas personas que plantean cuestiones más o menos importantes cuantita-tivamente", añadió.
Los socialistas no ocultan su malestar por el hecho de que los populares hayan decidido lanzar su propuesta a los medios de comunicación y no en la reunión técnica prevista para este viernes. Les han molestado las formas, sobre todo porque el anuncio sobre los coches oficiales llega un día después de una reunión oficial entre todos los grupos en la que no se trató el tema. Ruth Porta, concejal electa del PSOE, ha asegurado que su partido también defiende la reducción de vehículos oficiales y ha recordado que en el programa electoral ya incluían esta y otras medidas de ahorro. "No vamos a poner peros a la reducción", ha asegurado. "Todo lo contrario. Además, nosotros ya lo propusimos el año pasado, durante el debate sobre el estado de la ciudad", ha añadido. Eso sí, confía en que esta medida sea solo la primera y que se ponga en marcha un auténtico "plan de austeridad en todo el Gobierno municipal".
Granados: "A veces la demagogia es peligrosa"
En Madrid hay 134 coches oficiales y es el único ayuntamiento fuera del País Vasco en el que todos los concejales lo tienen y es una cuestión de seguridad. La medida se tomó a finales de los noventa, cuando ETA amenazó de muerte a los concejales del PP. El Consistorio, dirigido entonces por José María Álvarez del Manzano, decidió poner escolta y, por tanto, el vehículo oficial que lleva aparejado, a todos los representantes, no solo al PP. El alcalde dijo que esta situación cambiaría "cuando la situación de seguridad fuera diferente". Hasta ahora ningún partido se había quejado por esta práctica, a pesar de que en otras ciudades importantes del país, en Barcelona, por ejemplo, solo tienen coche el alcalde y los jefes de grupo.
Aunque en el plan de recortes llevado a cabo hace un año ya se quitaron los vehículos oficiales con los que contaban directores generales y otros cargos de cada área de Gobierno, el importante número de coches de los concejales sí que ha sido muy criticado por UPyD durante la campaña electoral, cuando se comprometió a prescindir de los coches de sus ediles. Ayer, el líder municipal de la formación magenta, David Ortega, propuso que solo hubiera cuatro coches para los 57 ediles. Con el sistema actual, como han logrado cinco ediles, les corresponderían cinco coches.
Al respecto, el consejero de Presidencia, Justicia e Interior en funciones de la Comunidad de Madrid, Francisco Granados, ha afirmado que "a veces la demagogia es peligrosa", informa Efe. Granados ha señalado que cada partido "es muy libre de tomar las decisiones que considere oportunas", por lo que no quiere entrar a valorar el compromiso del partido liderado por Rosa Díez porque "cada uno hace política como cree oportuno". No obstante, el consejero en funciones ha recordado que hace dos años el Gobierno regional hizo un "enorme esfuerzo con un recorte radical en este tipo de cuestiones". Concretamente, ha especificado que la Comunidad suprimió un importante número de coches oficiales por lo que le parece "bien" que el resto de las administraciones tomen una postura similar.
Este asunto es un aspecto, el más polémico, de una cuestión mucho mayor: cómo adecuar el Ayuntamiento a la entrada de un nuevo grupo, UPyD. Su llegada obliga a variar el reparto de los recursos económicos y de personal previstos en los presupuestos municipales. Para ello, los portavoces de PP, PSM, IU y UPyD acordaron ayer crear un grupo técnico que dirima esta "nueva realidad", en palabras de Alberto Ruiz-Gallardón. Entre otras cosas, deben dividir cuatro plantas de despachos, casi 3,3 millones de euros en sueldos para asesores y 96 chóferes. Su primera reunión, a la que el PP llevará su plan sobre la flota oficial, será el viernes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



