18 d’octubre del 2017

Carles Puigdemont s'instal·la al Palau de la Generalitat i duplica la seva seguretat



El Pres. Puigdemont en una imatge antiga de El Nacional




Els agents del Grup Especial d'Intervenció dels Mossos d'Esquadra el protegiran les 24 hores del dia 

Carles Puigdemont ha pres una important decisió sobre la seva seguretat personal, tema que últimament el preocupa. El president de la Generalitat ha deixat el seu habitatge de Sant Julià de Ramis, al Gironès, per instal·lar-se a la residència oficial del Palau de la Generalitat. Es tracta de la Casa dels Canonges i, encara que els seus predecessors l'han utilitzat ocasionalment, Francesc Macià, Companys i Tarradellas s'hi van allotjar. Com informa 'El Confidencial', Puigdemont també compta amb una protecció reforçada amb un dispositiu del Grup Especial d'Intervenció, la unitat d'elit dels Mossos d'Esquadra.


Fins ara, segons assegura el citat mitjà, la seguretat del president era responsabilitat de l'Àrea de Personal, una divisió dels Mossos formada per 150 agents dedicats a custodiar personalitats. La mesura presa, absolutament excepcional, ha fet que es dupliqui la seva seguretat amb la incorporació dels GEI, que el protegiran durant les 24 hores del dia. Segons el citat mitjà, la seva feina està consistint a prendre mesures de contravigilància per prevenir agressions o detectar seguiments d'agents d'altres cossos. El grup d'elit està entrenat per intervenir en operacions amb alt risc de violència armada i compten amb 40 agents amb
l'armament i material d'autoprotecció més sofisticats dins dels Mossos d'Esquadra.

15 d’octubre del 2017

15.10.2017 - IMPORTANT: Recomanacions de Jordi Sànchez President de l'ANC, per aquesta propera setmana, des de demà dilluns 16 Oct.


Dilluns serà un dia determinant. Al matí l'Audiència Nacional decidirà com procedir sobre les denúncies per sedició contra la meva persona, el president d'Omnium, el major i una intendent dels Mossos d'Esquadra. Tinc la sensació que estem sent utilitzats com a ostatges per part de la fiscalia i altres altes instàncies espanyoles. També dilluns el govern Rajoy decidirà amb molta probabilitat dinamitar les institucions de la Generalitat per posar-les sota el seu control.

Passi el que passi les properes hores, us emplaço perquè:
  1. Mantinguem la cadena de confiança que ens ha fet tan forts fins al dia d'avui. Mantinguem la certesa que no hi ha marxa enrere en la nostra determinació de construir un nou Estat independent en forma de República.
  2. Estiguem atents als canals de comunicació davant possibles mobilitzacions i no descartem novament aturades massives del país.
  3. Mantinguem sempre una resposta no violenta i pacífica davant la més que probable actitud repressiva i violenta de les forces policials. Ells necessiten un relat violent per justificar les seves decisions i repressió. No els hi donarem. Som gent pacífica.
  4. No defallim. Si ens mantenim units i ferms, dirigents polítics i poble, la fortalesa que tenim és immensa i guanyadora.
Gràcies pel vostre compromís. Amb l'esforç i generositat de tots guanyarem. Una abraçada!

Jordi Sànchez. President de l'ANC.


9.set.2017 Madrid intervé la caixa de la Generalitat



El govern espanyol pagarà directament les despeses dels serveis essencials del Govern i dona 48 hores a Puigdemont perquè freni qualsevol pagament en altres assumptes

L'executiu català haurà de justificar tots els pagaments i totes les operacions de deute, també a curt termini, hauran de ser aprovades per l'Estat

L'Estat també apunta a Colau per l'acord per l'1-O: «Cadascú és responsable dels seus actes»

 

| 15.09.2017
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha acomplert les amenaces i es farà càrrec dels pagaments de la Generalitat als proveïdors, entre altres mesures per controlar de forma directa les finances catalanes i evitar que es destinin recursos al referèndum. Així ho ha assegurat aquest divendres, després de la reunió del consell de ministres, quan ha avançat que s'establirà un "mecanisme de control de pagaments orientat que cap euro anirà a finançar cap activitat il·legal i a garantir el compliment dels objectius d'estabilitat pressupostària".

L'objectiu seria que "tothom cobrarà en el termini o en funció a la seguretat que atorga l'Estat i davant la incertesa" que provoca la Generalitat. En aquest sentit, l'executiu central "substitueix en la majoria de pagaments essencials" al Govern i, a més, fixa altres mesures com obligar el president català, Carles Puigdemont, a establir en 48 hores un "acord de no disponibilitat de tots els recursos no vinculats a serveis essencials, els quals són els salaris, la sanitat, l'educació i els serveis socials". Si el president no respon, serà Montoro qui prendrà directament aquesta ordre. 
 Aquestes iniciatives començaran a aplicar-se la setmana vinent i Montoro demanarà comparèixer al Congrés per detallar-les. Així mateix, la Generalitat haurà de justificar tots els pagaments i totes les operacions de deute, també a curt termini, hauran de ser aprovades pel ministeri d'Hisenda. "La comunitat autònoma ha de comunicar tots els crèdits pendents i serà l'Estat qui pagui directament els creditors", ha assegurat el ministre.

Montoro assegura que la mesura no vulnera les competències catalanes i que tan sols persegueix que no es destinin recursos a activitats "il·legals"

Així mateix, totes les entitats autònomes o independents hauran de retre comptes al sistema de l'Estat. "Es tracta d'unes actuacions que el que fan és garantir el servei públic al màxim. Estan fetes a favor dels ciutadans catalans i del conjunt de ciutadans espanyols. No podem confiar en unes autoritats que van al seu aire", ha lamentat. A més, segons Montoro, el control absolut de les finances catalanes no afecta les competències. "Garantim que cap pagament va a cap activitat il·legal", ha assenyalat.

Tot i això, Montoro ha admès que no pot garantir que, fins ara, no s'hagin falsejat alguns dels documents remesos al ministeri d'Hisenda per tal d'enviar recursos a l'organització del referèndum. "El que estem tallant és que es pugui produir a partir d'ara", ha exposat. Així, també ha avisat que l'1-O no pot ser finançat a partir d'aportacions de particulars o amb diners privats, ja que "tampoc cap privat pot pagar una il·legalitat". "Un referèndum il·legal no pot tenir cap finançament, ni públic ni privat", ha asseverat, per bé que tampoc no ha explicat com es controlarà que això succeeixi.

Control constant de les finances

Igualment, el ministre ha enviat a la fiscalia l'anunci de Junqueras conforme no detallarà totes les despeses setmanalment, ja que "qualsevol funcionari públic està obligar a complir les ordres d'un superior". "Que un vicepresident es dirigeixi a un ministre d'Espanya per afirmar que no notificarà la informació a la que està obligada es qualifica sol", ha etzibat. Sigui com sigui, no ha avançat si el govern espanyol anirà més enllà, en cas que la Generalitat no acati aquestes mesures i, en aquest sentit, ha reiterat que es respondrà en cada moment amb "moderació, prudència i reaccionant a cadascuna de les situacions que s'han plantejat". Aquesta situació, a més, durarà "mentre duri la situació d'il·legalitat" en què considera que s'ha situat la Generalitat.

Hisenda envia a la Fiscalia l'anunci de Junqueras conforme no detallarà les despeses de la Generalitat setmanalment, com li havia exigit Montoro

És la reacció a A la iniciativa del vicepresident català, Oriol Junqueras, que va enviar dijous una carta a Montoro per deixar-li clar que no li notificarà les despeses relacionades amb el referèndum de forma setmanal, tal com li va imposar el ministre a finals de juliol. Al vespre el ministre li va replicar una altra carta recordant-li que no es tracta d'assegurar o no l'estabilitat pressupostària i que les normes a les que invoca Junqueras han estat anul·lades pel Tribunal Constitucional. El ministre afirmava també que no pretén "el control polític" dels comptes de la Generalitat sinó assegurar el compliment de la legalitat. "A qui li molesta que li controlin que les despeses s'adeqüen a la legalitat?", s'ha preguntat aquest divendres.


Crítiques a la Diada i petició de confiança


Al seu torn, el portaveu del govern espanyol i ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, ha lamentat que la Diada fes "evident de la divisió existent en la societat catalana, ja que una minoria s'ha apropiat d'ella", amb la crema de banderes espanyoles, franceses i europees i les fotos de Felip VI que es van produir en la manifestació de l'esquerra independentista, o pel fet que "es va donar a Otegi i a la delegació de Bildu una posició prioritària". Igualment, ha lamentat la "discriminació política" que s'hauria produït durant els plens que van aprovar les lleis de desconnexió, quan "una majoria parlamentària que representa una minoria social i política va privar de drets" els diputats de l'oposició.

Per això, ha demanat confiança amb la "resposta adequada que té la democràcia contra els que atempten contra ella, la de l'estat de dret, per garantir el respecte als drets de tots". "L'estat democràtic actua amb precisió", ha asseverat, i ha apuntat que els tribunals i els jutges actuaran i ha subratllat reaccions contra el referèndum des de diferents sectors de l'Estat o de la Unió Europea.

https://www.naciodigital.cat/noticia/138351/madrid/interv/caixa/generalitat

 

12.10.2017 - L’hora de respondre a Rajoy, per Vicent Partal / (S'entén que tant el President Puigdemont com nosaltres els ciutadans)



Vicent Partal - Vilaweb - 12.10.2017

El govern de Catalunya es prepara per respondre a Mariano Rajoy. El president del govern espanyol insisteix a amenaçar amb l’aplicació del 155, llevat que el govern afirme que no va haver-hi cap declaració d’independència i que es rendesca. Cosa que no passarà.


La resposta a Rajoy, la manera com s’expressarà aquesta resposta, té la màxima importància. Siga com siga, la humiliació, l’autohumiliació, la podem descartar completament. I per això mateix fóra bo que la carta no fos només un missatge a Rajoy, sinó també una guia per als ciutadans d’aquest país, encara desconcertats, alguns, pel que va passar dimarts al parlament.


A mesura que passen les hores, les posicions de tothom es van aclarint. El govern espanyol encara ara ha de dir res que es puga entendre sobre la promesa de reforma constitucional que va fer anunciar a Pedro Sánchez i que Europa ha comprat d’una manera inconscient. En canvi, des dels micròfons al carrer el missatge de Rajoy per a la setmana vinent és ben contundent i clar: el projecte que té és aplicar el 155, exercir tota la violència necessària contra les institucions i el poble i aprofitar l’ocasió que ells creuen que tenen no solament d’aturar la independència sinó d’enfonsar per sempre el catalanisme.


En vista d’això, és gairebé impossible cap altre gest de resposta que no siga anul·lar la suspensió de la independència i donar vida, per tant, a la república catalana. Es pot discutir si s’ha de fer quan s’aplique el 155 o si cal fer-ho abans, quan s’amenace d’aplicar-lo. Fins i tot pot ser molt interessant, pensant en l’exterior, de posar una data i mantenir-la, independentment de si Madrid aplica el 155 o no. Imaginar-se qualsevol opció diferent per a la setmana que ve és molt difícil.


Cal, per tant, recuperar urgentment la confiança entre el govern i la CUP i entre el govern i els ciutadans, aquesta confiança que es va trencar dimarts. A la CUP, no s’hi val a tractar-la com la van tractar dimarts, posant-la a última hora davant una situació tancada que ignoraven, però que tenien l’obligació d’acceptar per la transcendència del moment. I per això el seu gest de dignitat, coherència i responsabilitat mereix l’agraïment de tothom i el reconeixement polític.


Pel que fa als ciutadans, el desconcert naix sobretot del fet que tot plegat es va explicar malament. No es va saber vendre el gest, segurament perquè les pressions d’última hora van afectar el govern molt més que no era previsible. Ara hi ha gent que fa circular explicacions molt literàries sobre allò que va passar i sobre les divergències que s’hi van expressar. També ací, la manera com es responga a Rajoy pot tallar de soca-rel els rumors, cosa que seria convenient. La línia divisòria entre els partits s’ha complicat molt aquests darrers mesos i mirar els carnets ja no és la guia més adequada per a entendre què passa. Al PDECat hi ha partidaris de coses molt diferents i a ERC hi ha també partidaris de coses molt diferents. I hi ha coincidències sorprenents entre ells. Que hi haja gent que crega que anem massa de pressa no és cap problema mentre aquesta gent no tinga la capacitat de reorientar la política del govern o de trencar la unitat del procés. I no tinc cap prova, ni una, que ara mateix ho puguen fer, això.


Vic. 20 setembre 2017 . En protesta pel cop d'estat de Rajoy a Catalunya, saltant-se la llei, la Constitució i tot el que va voler.


 


Pel que fa al carrer, crec que tothom és conscient que s’hi dirimirà tot allò que haja de passar. L’aplicació del 155 i la violència que desfermarà aquesta decisió de Mariano Rajoy només es podrà superar amb una reacció popular equiparable a la que va frenar el colp d’estat del 20 de setembre, a la que va fer real i viable el referèndum del primer d’octubre, a la que va paralitzar el país el 3 d’octubre. Hi ha qui creu 


 

 

que ara el país reaccionarà d’una manera diferent, però jo no ho veig així. En quinze dies un país no canvia completament de caràcter, només perquè no ha acabat d’entendre una decisió. I em sembla poc assenyat de pensar que ara s’amagaran o es rendiran, en canvi de res, els milers de persones que de cap a cap del Principat es van enfrontar a la Guàrdia Civil, o els dos mil o tres mil membres de l’operació clandestina que va fer circular les urnes, o els centenars de milers de ciutadans que van prendre el carrer durant la vaga general, o els estudiants que es van tancar durant dies, o els tractoristes, o els bombers, o els presidents de mesa o els hackers que van crear el programari del cens universal.




1-Oct 2017. A sant Iscle de Vallalta (Maresme)  jugen al dòmino amb tota la sang freda devant els policies. Havien amagat l'urna perquè no la requisessin.  I efectivament, els policies no la van trobar.



Però, sobretot, em sembla inimaginable que els més de dos milions de catalans que van eixir al carrer i van dipositar el seu vot, superant la por i decidits a aguantar-ho tot, ara es tanquen a casa i deixen que la por s’apodere dels nostres carrers, sense respondre com cal a Mariano Rajoy. Simplement, no m’ho crec.

14 d’octubre del 2017

Un eurodiputat finès diu al 'Financial Times' que la DUI és legítima



"Si la independència és un objectiu legítim, però no hi ha manera legal d’aconseguir-la, ha de ser legítim declarar-ho unilateralment". Això és el que assegura l'euro-diputat finès Jussi Halla-aho en una carta publicada al diari britànic Financial Times. 


Alba Solé
Barcelona. Dissabte, 14 d'octubre de 2017

La carta comença citant un dels editors del mateix diari, Wolfgang Münchau, que va dir que una ruptura catalana faria que el Brèxit semblés un passeig perquè hi ha molts arguments en contra d’una Catalunya independent; el més important és que seria expulsada de la UE, de l’euro i de l’espai Schengen. Per la seva banda, Halla-aho desmenteix aquest argument contestant que "aquestes conseqüències no es deriven de la independència, sinó que depenen de les eleccions dels qui s'oposen a això".



A més a més, l'eurodiputat considera que no es podria arribar a bloquejar Catalunya perquè aquesta no ha comès cap delicte "tot i que molts argumentin que el referèndum va violar la Constitució". En la mateixa línia, exposa que la legitimitat va més enllà de la legalitat i recorda que la majoria d’estats independents que hi ha avui en dia van néixer de forma “il·legal” (paraula que el mateix eurodiputat destaca entre cometes).

Artur Mas: "L'estat espanyol està disposat a arribar fins a les últimes conseqüències"


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/artir-mas-lestat-espanyol-esta-disposat-a-arribar-fins-a-les-ultimes-consequencies/video/5694265/#

1-Oct 2017 - La defensa de les urnes pels ciutadans i l'actuació de la policia a l'Escola Els Horts, la Verneda, Barcelona.


 Impresionant. Quina gent tan ferma que no es belluga del lloc, tot i la càrrega.  Amb tot, van lograr salvar una de les tres urnes, el que va significar uns 600 vots.  Moltes gràcies per fer-ho.

https://vimeo.com/237562751



Apareixen plaques d'homenatge als col·legis de Lleida on hi va haver violència policial l'1-Oct


Les imatges s'han col·locat per recordar la resistència de la ciutadania 

Un total de set plaques commemoratives han aparegut aquest dimecres als col·legis electorals de la ciutat de Lleida on hi va haver violència policial el passat 1 d'octubre.

Segons ha pogut saber NacióLleida, les plaques s'han instal·lat per recordar la resistència popular davant les càrregues de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Els responsables d'aquesta acció s'han volgut mantenir en l'anonimat per tal de posar en valor la ciutadania que va defensar les urnes durant la jornada del referèndum. 



 http://www.naciodigital.cat/noticia/141831/apareixen/plaques/homenatge/collegis/lleida/va/haver/violencia/policial/1-o